Després de 4 anys de crisi oficial, sembla ser que la voràgine del mercats, lluny d’apaivagar-se, segueix el ritme marcat i previst per qui la condueix que no són altres que els especuladors que actuen per ordre del gran capital.
Rajoy, que fa un any es postulava com el gran salvador d’Espanya, aquell que en pocs mesos havia d’aconseguir superar la situació de la maldada economia espanyola, veu com el temps passa impertèrrit i cada cop sembla que la situació es complica més i més. Però la dreta que representen el populars tenen l’argument necessari per a justificat el seu fracàs: el govern socialista que els va presidir. D’aquesta manera es van pronunciar ahir alguns funests personatges afins al president del govern. Mentre, Rajoy, lluny d’Espanya i rodejat de males companyies com la de l’alemanya Angela Merkel.
Què hauria passat si el 20-N hagués guanyat Rubalcaba? Sóc dels qui penso que, en política econòmica s’hauria fet pràcticament el mateix. Vist que l’empresariat espanyol no ha fet res per ajudar a Rajoy superar la crisi (bé si, dictar-li una reforma laboral molt agressiva amb els interessos dels treballadors), cal pensar que tampoc haurien fet res en un hipotètic mandat socialista. I parlant de reforma laboral, n’hi hauria hagut un altra? Potser sí, no ho descarto, però segurament no tan aviat com ha passat amb el govern de la dreta.
El que si que penso que hauria estat molt diferent, és en les polítiques socials. Quan diuen que entre la dreta i l’esquerra no hi ha diferència, hi discrepo. L’esquerra sempre ha estat molt més sensible amb els temes socials. A mode d’exemple només cal recordar dues lleis aprovades amb el mandat de Zapatero: la de la dependència i la dels matrimonis homosexuals.
El PP ha trinxat literalment l’ensenyament i la sanitat públics afavorint els sectors privats. Ha reduït fins la mínima expressió els diners que es destinaven a la investigació (que ja no eren els que el sector demandava) La privatització de els cadenes públiques de televisió (la majoria autonòmiques) significa un atemptat en tota regla a la llibertat d’expressió, però sobre tot, d’informació, ja que el ciutadà només escoltarà propaganda oficial del PP i les seus correligionaris, tal com ja ve passant a València i Madrid.
De la darrera involució de la dreta espanyola me’n vaig assabentar ahir mateix. Es tracta de la modificació de l’assignatura de “Educació per a la Ciutadania”, aquella matèria tan criticada quan va entrar en vigor durant la primera etapa del govern Zapatero.
Ara, amb les modificacions introduïdes
per l’equip del ministre Wert, es convertirà en una assignatura d’alliçonament
de la ideologia conservadora i els mandats de l’Església Catòlica, Apostòlica,
la mateixa que rep tot tipus d’ajudes estatals sense veure retallada la
seva assignació, al contrari del que passa amb la resta de d’àrees dependents
de l’administració de l’estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada