COM ELS TRES MOSQUETERS

“Tots per a un i un per a tots”.
S’havia de celebrar el Consell Universitari entre el Ministre d’Educació José Ignacio Wert i 60 rectors d’universitats. Els rectors li van fer saber al ministre que volien que els expliqués les retallades que pateix el món educatiu i el ministre no estava disposat a fer-ho.
Davant la negativa, els rectors es van reunir prèviament al consell i van acordar plantar el ministre. Aquest va estar deambulant durant més d’una hora esperant que algú assistís a la reunió, però no hi va anar ningú. Una plantada així no tenia precedents ni en democràcia ni molt menys en d’altres èpoques.
Wert encara va voler justificar la seva actitud i va acusar els rectors de “no conèixer la realitat del país”. No he entès mai la supèrbia d’alguns mandataris. Cóm una persona sola vol tenir la raó sobre 60? I cal suposar que entre els 60 rectors universitaris n’hi havia d’haver de totes les ideologies, també del Partit Popular. Ara, els rectors, davant la manca de sensibilitat del ministre, han demanat entrevistar-se directament amb el president del govern d’Espanya. Em sembla que es quedaran amb les ganes, ja que Rajoy, com sé sap, no té la característica de satisfer a aquells que li poden resultar inoportuns.
Però el grau de degradació que pateix l’educació espanyola és alarmant. Si abans de les retallades ja no s’assolia ni de lluny l’excel·lència (potser m’he passat, un aprovat justet i gràcies), tot fa pensar que amb el criteri dels nostre governants (aquí no s’escapa ningú, ni els del PP ni els de CiU), la nota encara baixarà uns esglaons i l’anomenat fracàs escolar augmentarà.

Precisament, dimarts 22 de maig es va fer la primera vaga general del món de l’ensenyament: des de les escoles bressol fins les universitats. Mai a Espanya el món educatiu havia convocat una vaga d’aquestes dimensions. Deixant a banda l’èxit o no de la mateixa (ja sé sap que això va segons el criteri –interessat- de qui ho valora) els governs d’Espanya i de Catalunya haurien de prendre bona nota del descontentament general del sector. Ja sé sap que no hi ha més cec que aquell que no vol veure i desgraciadament, massa sovint, els nostres polítics es mostren indiferents davant les queixes ciutadanes.  

Per a mi, la solució passa per la dimissió del Ministre d’Educació. L’altra opció és que Rajoy el cessi. José Ignacio Wert s’està mostrant massa indiferent al problema i un ministre ha de ser molt més dialogant, per molt que s’excusin amb el context de crisi econòmica.
És incomprensible que per a Bankia (tindrà tots els diners que calguin), l’Església Catòlica (no li afecten les retallades) i l’exèrcit hi hagi diners i que Ensenyament, Salud, Serveis Socials, Investigació, Cultura i d’altres hagin patit grans retallades.
Amb el govern del PP alguna cosa està fallant: començant per Rajoy i seguit per tota la resta. Al menys ells no van dir que eren “el govern dels millors”.