PEPI, LA CAVERA

Antic pont a una rotonda de Riumar.

Era dissabte i havia anat a Tortosa amb ma mare, encara que no recordo exactament a què. De tornada, mentre ma mare s’asseia a la part de davant de l’autobús de la Hife, jo vaig buscar un seien de la part del darrere, el que hi ha enfront de la porta de sortida.
En arribar a Santa Bàrbara, va pujar Pepi, la Cavera, que ja feia uns anys que vivia a Godall amb sa germana. Aquell dia havia anat a la Cava per a visitar els seus pares.

Pepi treballava a la Toar, una de les fàbriques de botó que hi va haver al poble de la Plana. Com jo estudiava a l’Acadèmia Cots de Tortosa, ens veiem cada dia, pel matí i per la tarda. Les bromes entre tots dos, així com amb la resta de nois i noies que viatjàvem a diari amb l’autobús de Rossell, eren freqüentes.

Només pujar, Pepi em va començar a emprenyar per a que jo li seguís el joc. Molt seriós, li vaig dir:
-“Pepi, avui no, que va ma mare a l’autobús”.
La reacció de Pepi va ser immediata i va augmentar el to de les seves bromes. En un moment donat, sense previ avís, vaig cridar a ma mare:
-“Mare: aquesta xiqueta em molesta!”.
De sobte tota la gent (la majoria dones) que viatjaven a la part de davant de l’autobús, es van girar cap a mi. Mentre, la Pepi es va posar tota sufocada, amb un rostre molt roig que delatava la seva incomoditat.
Les burles cap a ella van continuar duran la resta del viatge.