EL REFUGI DELS POLÍTICS

La casa o refugi dels polítics són els parlaments corresponents o sales de plens per aquells que tenen menys categoria.

Quan un polític s’atreveix a sortir al carrer, normalment durant la campanya electoral (on fins i tot si és home se’l pot arribar a veure sense corbata), sap que envaeix un terreny que no és seu i on es pot trobar amb algun ciutadà envalentint que li retregui que governin d’esquena a la ciutadania.

Això li va passar a la cap de llista socialista Elena Valenciano el passat dimecres durant una visita a un mercat d’una localitat propera a Madrid mentre intentava fer un míting exprés. La candidata va ser increpada i li van dir que no s’hauria de votar a cap polític degut a la fama que s’han guanyat darrerament.

Sóc dels que penso que no tots els polítics es mereixen aquesta consideració, però per l’altra part, penso que és normal que alguns ciutadans també tinguin aquests tipus de reaccions.

Per a un polític (per a una àmplia majoria d’ells) sortir al carrer s’ha convertit en un fet excepcional. Es deixen veure molt poc i son sabedors que el seu medi natural la seu parlamentària.

Quan vaig ser polític sempre anava per Amposta caminant. Des de casa a l’ajuntament hi ha quasi ¼ d’hora (que no es gaire) Durant el recorregut, sovint em trobava a gent que m’aturaven i em feien arribar les seves queixes, normalment insignificants per a mi, però no per aquella persona que m’explicava el problema que tenia. Recordo que una vegada un policia municipal em va dir:

 

-Joan, tu no deus de guanyar per a sabates, perquè sempre veig que vas a peu... No com d’altres (referint-se a l’alcalde de l’època) que sempre van am el seu Mercedes... 

 

L’alcalde d’ara ha seguit la mateixa costum. Les dues darreres vegades que l’he vist pel carrer ens hem trobat al mateix lloc: al quiosc comprant el diari. Mentre jo hi vaig a peu (faltaria més!), ja que està a uns 50 metres de casa, ell deixa el cotxe (i remarco el deixa) prop del quiosc. De casa seva al quiosc hi deuen d’haver uns 100 metres.

Sempre m’ha quedat el dubte de si va o ve i si es necessari que vagi amb cotxe. Però, per què hauria d’anar a peu? Si a mi em paraven pel carrer, imagineu-vos a ell! I si ara acostuma a arribar tard, encara hi arribaria més...