La nit de dijous es van fer dos debats
televisius: un entre els cinc principals candidats a presidir la Comissió
Europea i l’altre entre els candidats dels dos principals partits espanyols
PP i PSOE.
Paradoxalment, mentre l’actual situació
de Catalunya va ser un dels temes de debat entre els primers, al segon
debat no es va ni nomenar. Res, zero.
Evidentment, els cinc candidats tampoc
no és que aportessin gran cosa i la majoria van dir que era un tema intern
d’Espanya i que s’havia de resoldre allí. No obstant, alguns, van manifestar
que no hi havia d’haver cap problema a l’hora d’acceptar a Catalunya
com un nou estat europeu.
Aquí, Arias Cañete va incidir en la recuperació
econòmica i de com van deixar Espanya els socialistes. Caldria recordar
a Cañete que l’actual situació de crisi té l’origen en la liberalització
del preu del sòl per part d’Aznar i, posteriorment, per no saber desinflar
la bombolla immobiliària, ja pel govern de Zapatero. Però que no se’n
vulguin rentar les mans que són els màxims culpables.
Mentre, Valenciano va marcar distàncies
amb el PP (sembla que darrerament hi ha qui ha volgut demostrar que el
PP i el PSOE tenen moltes més semblances que diferències, entre ells Felipe
González) i va critica-li al PP les polítiques contra les dones, la pèrdua
de llibertats i el seu suport a la banca.
Em sembla que tampoc es va dir res sobre
el nou pla hidrològic dissenyat per l’equip de Cañete i que tan perjudicial
seria per al tram final del riu.
Si el meu vot hagués de dependre del
contingut dels debats de dijous, segurament no votaria.
I votar a algun dels altres partits,
resulta complicat, ja que de no ens han pogut transmetre el seu ideari
de forma pública, perquè les televisions espanyoles i els dos principals
partits, no ho han permès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada