Ahir varem tenir dinar familiar al restaurant
lo Pati d’Agustí del Poble Nou del Delta aprofitant la visita del meu cosí
Miquel (el fill gran de mon tio Leonardo)
i el seu fill Olivier. Ens el va recomanar el nostre fill Oriol i certament la
va encertar.
Amb els meus pares, varem agafar la carretera
del canalet de la Ràpita i vorejant la badia dels Alfacs arribarem fins la
nostra destinació.
Mentre baixaven, per la part d’Amposta va
arribar un cotxe que no va tenir més remei que esperar-se ja que era impossible
passar per aquell carrer estret.
Una vegada mons pares ja van baixar vaig
seguir amb la intenció d’agrair-li el gest. Però sabeu qui era? Rojo y Gualdo! Diu la dita castellana
que lo cortés no quita lo valiete,
però evidentment ni l vaig agrair ni el vaig saludar.
Rojo y
Guado anava amb un cotxe petit, d’aquells que abans se’n
deia un utilitari. Vull pensar que era
el de la seva dona i no que ha hagut de vendre el gran per culpa del malament
que li han anat els seus negocis últimament. O això és el que es diu pel
poble...
Però on anava ahir Rojo y Gualdo? I aquí és on em vaig fer la pel·lícula...
Si recordeu, aquella a la que deien l’alcaldessa
del Poble Nou, encara que realment era la representant de l’alcaldia d’Amposta
i a la que en 8 anys a l’ajuntament quasi mai li vaig sentir dir res, malgrat
que tenia veu, però no vot, aquesta setmana va dimitir per motius personals i
va donar pas a un jove de les JNC.
Vaig suposar que ahir va fer un dinar per a
tots els seus amics i, com no, Rojo y
Gualdo va ser un dels convidats, per no dir el convidat d’honor ja que va
ser ell qui fa 27 anys la va designar la seva representant al Poblet.
Per cert, en acabar de dinar volíem veure el
delta des del mirador del campanar de l’església. Estava tancada. Al restaurant
Español ens van dir que, segurament
al Restaurant Paquita tenien la clau ja que hi treballava l’agutzila i que
també era la seu de l’alcaldia...
Vaig començar a lligar caps i ràpidament vaig
deduir que la sort (o no) havia recaigut amb el fill del restaurant, un jove
que des de fa molts d’anys va abraçar la seu convergent com a bon ampostí.
Ara cal saber que és veritat i que no ho és en
aquest escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada