Dimecres, dia 7 de gener, 19.00 hores. Ronda Universitat, 22. Davant el consolat francès a Barcelona, 500 persones vam mostrar la nostra repulsa per l'atemptat sofert pel setmanari Charlie Hebdomovent bolígrafs a l'aire en defensa de la llibertat d'expressió que la violència intenta destruir. Entre tots els presents, una exigència comuna: les opinions han de ser lliures, i les vinyetes, també. En el temps compartit en silenci, alguns consulten el mòbil, altres la tauleta i altres simplement recordem. I la memòria aporta una data en què pocs metres van evitar una xifra de morts semblant a la d'ara a París.
Setembre del 1977. Un grup d'ultradreta perpetra un atemptat a Barcelona, molest per la sàtira que practiquen els redactors i dibuixants d'El Papus. Aquell grup terrorista no comparteix la forma com la revista aborda temes tan intocables en aquella època com el sexe, l'educació, la política o la religió. Entreguen un paquet a la recepció de l'edifici. El conserge el trasllada als seus destinataris i mor en el trajecte a causa de l'explosió de l'artefacte.
La concentració de dimecres m'ha retrotret al principi de la dècada dels 90. Un dia es va presentar al despatx de la delegació de l'antiga AVT a Catalunya una senyora que, ironies del destí, també era clienta assídua d'Hipercor el 1987. Volia saber què havia passat realment en l'explosió d'El Papus. Era la filla de Juan Peñalver, el conserge, i vam haver de reprendre la investigació 15 anys després de l'atemptat. Vam descobrir que les investigacions no van ser prou àgils. També vam recordar la manifestació amb 5.000 assistents a Barcelona l'endemà. Uns quants mesos més tard vaig localitzar la sentència, i poc després tres ferides: Rosa (invàlida), Florència iJosefina.
Però 38 anys després ningú ha posat interès a trobar Juan José, María, Josefa, Clara, Feliciano, Salvador, Maricarmen, Juliáni Manuel. L'últim intent va ser el mes de març passat. Les administracions encara tenen feina pendent. Mentrestant, 38 anys després es convoca una altra manifestació perquè la llibertat d'expressió continua amenaçada… ¿Fins quan?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada