Ja sóc independentista. ¿I tu?

XAVIER SARDÀ

Periodista

Entre una cosa i l'altra ja fa tres setmanes en què gairebé no es parla de la independència. L'actualitat mana. ¡Quina calma! Però no me'n fio. Pot ser un miratge. Deuen estar carregant piles i tornarem tard o d'hora al monotema.

Per si de cas, em rendeixo. Em declaro independentista i recomano a tots els que no ho siguin que diguin que ho són. Gairebé nou mesos més no, per favor. Seran nou mesos més de la Corposecessióimpartint doctrina. Gairebé nou mesos més d'informatius ensinistramonogràfics sobre «estructures d'Estat». Nou mesos més de les persistents teresines anant, venint, fent, exigint i portant. Gairebé nou mesos més d'Unió avisant CDC que no acceptarà pressions, cosa que a la gairebé inexistent CDC li importa un rave.

El full de ruta

Sóc independentista i si tots ho proclamem potser aquests nou mesos seran més relaxants i menys evangèlics. Això sí, hem de ser unànimes. Si tots diem que som independentistes conversos, potser deixen de parlar del full de ruta durant alguns mesos. ¿Us ho imagineu? ¿De què es parlava abans a les televisions, les ràdios i la premsa? Si és que full de ruta fins i tot sona malament: «A veure, i a tu què et passa, grandíssim full de la gran ruta».

Proclamem que som independentistes i prou d'històries i de romanços. Tots sobiranistes a canvi que no estiguin gairebé nou mesos parlant del procés des que es lleven fins que se'n van a dormir. Tant me fa quin sigui el criteri de cadascú. Reconeguem que no podem més. Serà el primer cas de victòria de l'independentisme per esgotament mental de l'adversari. Prou del fatigós tema de les llistes transversals amb personatges de la societat civil: cantants, entrenadors, les teresines, gastrònoms, oncòlegs, tertulians, anestesiòlegs, mags, climatòlegs, catedràtics, ciclistes o bacteriòlegs... ¿Què passarà amb els que no siguin elegits per a la glòria? ¡Compte amb els egos defraudats, perquè gairebé sempre generen ressentiment moral i/o urticària!

Sí, cridem al vent que ja tenen els 500.000 vots que els falten i que s'embeinin els estrategs el seu matxet de fireta. Sortim a la superfície i que cessin sermons i arengues.

És curiós que Mas i Junqueras parlin d'unitat dels catalans quan ells no s'aguanten. Deuen estar passant uns dies de felicitat en aquesta escala tècnica camí d'Ítaca. Aquesta pausa els estalvia el contacte gairebé diari al qual s'han vist sotmesos últimament. Ha estat per a ells com un càstig de l'olimp català (per cert, ens falta una mitologia pròpia). De moment només tenim les teresines al laberint(en llatí, ANC-OC in laberintum).

Fem una cassolada de marrans declarant-nos prosèlits i punt. IAznar, millor calladet.