Mas al país de les meravelles

NEUS TOMÀS

Cap de Política

No sap si podrà aprovar el pressupost d'aquest any o si l'haurà de prorrogar. I això que dilluns es reinicia la seva tramitació parlamentària. Preguntat per si confia en el seu soci (ERC) prefereix no respondre, encara que aprofita per lamentar-se del soroll mediàtic que acompanya les negociacions sobre el procés sobiranista -com si CiU hagués estat un mer espectador-. Això sí, s'ha de reconèixer que el president de la Generalitat, Artur Mas, és un polític hàbil davant el micròfon i és d'agrair que comparegui dues hores davant els periodistes encara que sigui per treure pit d'una gestió com a mínim millorable. Serveixi de comparació que avui Mariano Rajoy en la seva roda de premsa a Atenes només acceptarà dues preguntes.

Però més enllà de les virtuts dialèctiques de Mas, el triomfalisme exhibit ahir pel president va ser exagerat per més gràfics que l'acompanyin. El cert és que la xarxa assistencial de la sanitat pública catalana s'ha reduït. Hi ha 3.000 professors menys per atendre 28.000 alumnes més que el 2011. Tenim 43 desnonaments diaris i es calcula que més de 300.000 famílies patiran les conseqüències de la pobresa energètica. Mas diu que es comença a constatar un «aire nou». Com a molt, serà una brisa. Presumeix que el Govern català surt a una mitjana d'un projecte de llei o decret per setmana. Però malgrat prometre-la i prometre-la, una de les més importants, la llei electoral, segueix sent una assignatura pendent. I té raó quan diu que el 9-N va complir la seva paraula al treure les urnes al carrer. Urnes, no s'ha d'oblidar, de cartró, i sense cap legitimitat de cara a la comunitat internacional, començant per la UE.

Mas es juga avui la legislatura i també el seu futur en la reunió que mantindrà amb Oriol Junqueras, i les plataformes sobiranistes. El president no té cap pressa per convocar eleccions mentre que la resta d'interlocutors no hi veuen cap altra alternativa. Almenys, per favor, que la reunió serveixi per a aclarir-nos-ho.