dissabte, 31 de gener del 2015

DIFÍCIL D’ENTENDRE (O POTSER NO TANT)

Després d’escriure sobre els grans fracassos de CiU a Amposta, potser estaria bé parlar d’altres situacions que, si més no, les podríem qualificar de peculiars o curioses.
L’Ajuntament d’Amposta és propietari d’una sèrie d’immobles escampats per tota la ciutat, sobre tot a les zones més noves com a conseqüència de les reparcel·lacions. Normalment aquestes zones s’acaben destinant a zones verdes, però també a equipaments.
Fins i tot, té en propietat immobles que amb una inversió mínima podrien ser aptes per a les necessitats que té. Per això, es fa difícil entendre que, tenint immobles que es podrien usar, no es faci.
A l’Hospital Comarcal, l’antiga Clínica Arrossera, hi ha plantes buides a les que no se’ls hi dóna cap ús, mentre que el servei de rehabilitació es fa a un local de lloguer al carrer Amèrica des de fa molts d’anys. I, a sobre, s’està pagant per un altell que no es fa servir. El preu del lloguer (contractat els anys de vaques magres), és de 15.000 euros mensuals.
No seria més lògic que s’acabés la construcció de l’Hospital Comarcal?
Un altre local que té llogat l’Ajuntament és la caserna de la policia local, al carrer Barcelona. Mentre, a l’avinguda de Sant Jaume, té l’edifici de l’escorxador vell que es podria destinar perfectament a dependències policials. En canvi, sembla que per a l’equip de govern municipal, és prioritari fer-hi un centre d’interpretació del delta de l’Ebre.
Vull recordar que per a rehabilitar l’antic escorxador es va crear una escola taller que hi va estar treballant durant molts d’anys. Ara resulta que s’ha de reformar per adaptar-les a les noves necessitats.  
És tan imprescindible fer un centre d’interpretació sobre el delta de l’Ebre?  
Mentre tota això passa, l’Ajuntament segueix pagant el lloguer de les dependències de la policia local... Curiosament tant el servei de rehabilitació, com la caserna de la policia són del mateix propietari, un antic constructor de la nostra ciutat.  
L’oposició va demanar a l’equip de govern que renegociés a la baixa uns nous preus, atès que, actualment, els preus dels lloguers estan molt més baixos que quan es van signar els contractes. Segons l’alcalde, el propietari s’hi ha negat.
Realment es va demanar una rebaixa o com que no interessa a cap de els dues parts, no es va arribar a fer la gestió?  
Normalment quan es produeixen circumstàncies similars, les parts sempre acaben arribant a un acord. I si no hi ha acord, el més habitual és que l’inquilí acabi buscant un local molt més barat i marxi.
He estat a totes dues instal·lacions i puc assegurar que la inversió per adequar els locals ha estat mínima i, per tant, no significaria un gran cost canviar de local. I, depenent de la disminució del preu, en poc temps, s’amortitzaria i a partir de llavors, es produiria un estalvi per a les arques municipals.
Dues darreres consideracions:
En tot aquest tema, no hi haurà alguna cosa amagada que pugui beneficiar a un tercer?
L’alcalde i companyia, actuarien igual si en lloc de pagar-se en diner públic (es a dir, dels ciutadans d’Amposta) ho haguessin de pagar de la seva butxaca?