La presència del president Artur Mas i de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en la manifestació celebrada a Parísen repulsa per l'atemptat que ha patit la redacció de la revistaCharlie Hebdo i en defensa de la llibertat d'expressió és un insult a la intel·ligència. El règim convergent ha fet del control de la informació i dels mitjans de comunicació a Catalunya un dels pilars fonamentals de la seva estratègia de poder i això explica la seva llarga pervivència durant més de 34 anys.
Si els dibuixants Cabu, Wolinski, Charb, Tignous i Honoré o l'economista Bernard Maris –assassinats a sang freda pels jihadistes- haguessin viscut a Catalunya s'haurien mort de gana, haurien emigrat o haurien canviat d’ofici. Això és el que ha passat a casa nostra amb els periodistes i intel·lectuals que han gosat desafiar la implacable omertà imposada, des de l'any 1980, per CiU.
En el seu delirant projecte d'enginyeria social, Jordi Pujol va entendre de seguida la importància de manipular l'opinió pública a través dels mitjans de comunicació. Això explica la compra d'El Correo Catalán i de Destino. La creació de TV3,Catalunya Ràdio i la Cadena 13, el finançament encobert de l'Avui o la desviació massiva de diners del cas Casinos cap als mitjans de comunicació també s'incardinen en aquesta lògica. Com els avals de la CARIC, els crèdits de l'ICF, les subvencions, les concessions de freqüències de ràdio i televisió i l'abassegadora publicitat institucional que han beneficiat la pràctica totalitat de les empreses mediàtiques de Catalunya, amb La Vanguardia i El Periódico al capdavant.
El president Artur Mas ha continuat i ha intensificat aquestes pràctiques perverses. En un país devastat per les retallades pressupostàries, les subvencions directes i indirectes del departament de Presidència als mitjans de comunicació són una burla als sectors més desfavorits de la societat catalana. Òbviament, aquestes ajudes –tu ja m'entens- tenen, com a contrapartida, la tasca d'"inflar el globus" del "procés de transició nacional", de manera que tapi tota la resta de l'angoixant actualitat i, en especial, els nombrosos casos de corrupció que s'estan descobrint. Des de l'Ajuntament de Barcelona, l'alcalde Xavier Trias també es dedica a omplir les butxaques dels editors –tu ja m'entens- per tal de daurar la píndola de la seva nefasta gestió municipal.
La presència de les primeres autoritats franceses a la manifestació de París ha aixecat les crítiques d'alguns dels supervivents de la delmada redacció de Charlie Hebdo, astorats per aquest gest oportunista. La participació de prominents representants dels governs de Turquia, Hongria, Gabon, Rússia, Israel, Nigèria, Egipte o Jordània –països que excel·leixen en la repressió dels periodistes dissidents- als carrers de París ha provocat la indignació de les organitzacions de defensa dels drets humans.
Aquest mes de gener, la revista EL TRIANGLE –el germà gran d'aquest diari digital- compleix el seu XXV aniversari. Aquest mes de gener, la pràctica totalitat dels membres de la família Pujol han de comparèixer davant els jutjats que els investiguen per diferents delictes. Des de fa XXV anys, EL TRIANGLE ha anat explicant, de manera sistemàtica i detallada, una infinitat d'irregularitats i casos de corrupció, molts dels quals afectaven CiU, la família Pujol i la família d'Artur Mas.
No hem estat assassinats, com els companys de Charlie Hebdo. Pitjor. Hem estat condemnats, durant XXV anys, a la indiferència i a la marginació, davant el silenci còmplice de la resta de mitjans de comunicació, ben engreixats des de la Generalitat. Ens han cosit a demandes judicials que, gràcies a la Santíssima Trinitat i a Alà, hem superat. I aquí estem, dempeus, per continuar el combat del dia a dia amb més canya que mai.
EL TRIANGLE, com Charlie Hebdo: no han pogut, no poden, ni podran. El vell talp de la lluita per la llibertat i la veritat sempre acaba emergint a la llum!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada