matge d'arxiu on es veu un 'banyista' en el punt de l'eix de l'Ebre que s'inunda quan plou a Tortosa. Foto: (via @pcabanes) (Aguaita.cat) |
La paraula timo
no existeix a lèxic català, però la podríem traduir per engany, estafa, presa de pèl...
No sé si ha estat coincidència o bé una
conjunció d’astres, però en el darrer mes n’hi ha hagut alguns, des del meu
punt de vista, alguns de sonats. Anem a repassar-ne uns quants:
1. 1
milió d’euros per resoldre les inundacions de l’Eix de l’Ebre a Tortosa.
Avui en dia parlem de milions d’euros com antigament parlàvem de milions de
pessetes... Us heu parat a pensar quan és un milió d’euros? Jo ho trobo una
mica exagerat, què voleu que us digui. L’altre dia, mig en broma mig en serio,
un amic em deia:
-Mira,
l’enginyer que farà el projecte ja s’emportarà la meitat, després l’empresa
constructora... Ja veuràs com al final quadra...
Li va faltar dir les comissions que s’emporten alguns. Bé, potser ho va insinuar... De
totes formes, si volen, per la meitat de preu, em comprometo que cada vegada
que s’inundi, anar i xuclar l’aigua amb una palleta...
2. La
Grossa de Cap d’Any. Us posaré al dia. L’any 2013 la Generalitat de
Catalunya, per mig de l’organisme autònoms de Jocs i Apostes, va crear la
Grossa de Cap d’Any per a intentar fer la competència al Sorteig de Nadal. Tot
i no vendre’s totes les butlletes, es va decidir per a la del 2014 fer-ne el
doble. Resultat: es va quedar molts més números per a vendre. Arriba el dia del
sorteig i zasca!: el número de la
Grossa no es va vendre. Diuen que tan els beneficis com l’import dels premis no
repartits aniran a parar a ajuts socials... Però qui s’ho creu? Més aviat aniran
a quadrar els comptes de la
Generalitat.
3. Les
campanades de Canal Sur. Va ser
tan sonat que en poques hores va donar la volta a Espanya sense etapes i va ser
motiu de mofa a totes les xarxes socials. Resulta ser que quan els andalusos es
preparaven a rebre l’any nou veient les campanades pel canal autonòmic, sonen la primera, la segona, la tercera... I
de sobte surt la publicitat de la ciutat
de Jérez i els esdeveniments que tindran lloc l’any 2015. La gent, a casa,
es van quedar estupefactes amb el quart gra de raïm a la ma sense saber que
fer... Hi van haver dimissions, cessaments... Realment no n’hi havia per a
menys! Molts andalusos ja han anunciat que l’any que ve les veuran per un altre
canal. L’any que ve no tornarà a passar, segur!
4. El
primer nadó del l’any. Ves per on, el primer nadó del 2015 a Catalunya (i Espanya)
va ser un xiquet de Roquetes i va néixer al Verge de la Cinta de Tortosa...
Però ah!, ho va fer per mig de cesària. La controvèrsia ja està servida! Sembla
ser que no estava programada, però sempre hi ha qui pensarà que hi va haver tongo. I és que la gent som així de
malpensats.
5. De
Guindos i no tenir por de perdre el lloc de treball. Què fort tu! Surt el
Ministre d’Economia del Govern d’Espanya i diu que com que s’estan creant llocs
de treball, ara, la gent no tenen por de perdre la feina. No hi perdré massa
temps, només explicaré un comentari que vaig escoltar per la radio de la boca
d’un treballador:
-No tinc
por de perdre la feina perquè la que tinc és mol precària.
La majoria dels casos són anecdòtics, però el primer i el cinquè, des del meu punt de vista, són un intent de presa de pèl
monumental. És cert que en el primer, el de solucionar
el problema d’inundacions que pateix l’Eix de l’Ebre a l’alçada de l’antic
traçat de la via del tren, no conec el projecte, però segueixo pensant que 1
milió d’euros són molts diners i que tal vegada és podria fer per una quantitat
molt inferior. De fet ara ja hi ha instal·lades unes bombes per a treure
l’aigua, però com que tampoc plou tots els dies i no s’inunda sempre que plou,
quan ho fa en quantitat resulta que mai funcionen, tot i el manteniment que asseguren
que es fa.
I les afirmacions de De Guindos són de jutjat
de guàrdia. La gent sempre ha tingut por en perdre la feina i ara no serà un
excepció. Sobre tot aquells treballadors de més edat i els que no estan
qualificats, molts d’ells amb càrregues familiars i sovint financeres (hipoteca
del pis, préstec del cotxe...)
Ara bé, el pèl ens el prendran si ens el
deixem prendre i cada vegada veig a la societat molt més incrèdula amb els
governants que tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada