JAUME REIXACH
El nou panorama municipal sorgit de les eleccions del 24-M i la posterior configuració dels governs locals confirmen l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com el gran bastió de l'esquerra plural a Catalunya. CiU ha patit una rebregada electoral i ha perdut bous i esquelles en la gran conurbació que integra Barcelona i les ciutats que l'orbiten, amb Xavier Triascom a gran damnificat per aquesta ensulsiada. El PP també ha perdut les emblemàtiques alcaldies de Badalona i Castelldefels. Les candidatures impulsades per Podem, el PSC, ERC, ICV-EUiA i les CUP copen la pràctica totalitat de les corporacions municipals de l'AMB i són hegemòniques en el mapa metropolità.
En aquesta nova tessitura és necessari realçar la realitat metropolitana de Barcelona, que aplega 3,2 milions dels 7,5 milions de la població catalana i genera el 52% del PIB del país. A causa de la Llei d’ordenació territorial propugnada perJordi Pujol l'any 1987, els 36 municipis metropolitans van quedar esquarterats en quatre comarques: el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme. En la retorçada mentalitat pujolista, l'AMB (i la seva antecessora, la Corporació Metropolitana de Barcelona) era un "perillós dimoni" que amenaçava d'actuar com a contrapoder de la Generalitat i per això calia afeblir-la i desmembrar-la.
Afortunadament, els temps de la "guerra fratricida" CiU-PSC, que van marcar 35 anys de la història de Catalunya, han quedat superats. Nous actors polítics han entrat en escena i han deixat sense sentit aquesta esquizofrènica polarització, encarnada per Jordi Pujol i Pasqual Maragall. La nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, simbolitza aquest canvi de paradigma polític que va arrencar el passat 24-M.
Totes les grans capitals del món estructuren llurs àrees metropolitanes. No es tracta d'evocar cap fantasma centralista. Al contrari, és un exercici de racionalitat administrativa, de planificació i coordinació territorial i de mancomunar serveis en benefici de tothom. Allò que resulta inversemblant és la superposició burocràtica que pateix, per exemple, un ciutadà d’El Prat, sotmès actualment a sis nivells burocràtics: l'Ajuntament, el consell comarcal del Baix Llobregat, l'AMB, la Diputació de Barcelona, la Generalitat i l'Administració de l’Estat!
En espera de la futura composició del plenari i dels òrgans de govern de l'AMB, és obvi que Ada Colau està cridada a ser la nova presidenta d’aquesta institució supramunicipal. Aquí té una gran tasca a realitzar: ha de donar visibilitat a la dimensió metropolitana de Barcelona i impulsar una major col·laboració i integració dels 36 municipis que en formen part. En síntesi, els problemes que afecten un veí de Sants-Montjuïc són els mateixos que pateix un veí de Sant Boi o de Santa Coloma de Gramenet.
Les competències de l'AMB estan pautades per la llei del Parlament de l'any 2010 que va marcar la seva creació, en època del Tripartit. Les dinàmiques econòmiques i socials sempre van per davant de la seva regulació jurídica i és evident que la realitat metropolitana és molt més viva, molt més profunda i va molt més enllà de l'actual marc legal que la delimita.
Ada Colau ha de liderar el procés de compactació metropolitana de Barcelona, això sí, des del respecte escrupolós a l’autonomia de cada municipi. El seu tarannà i el de la formació que l'ha catapultada a l’alcaldia de Barcelona garanteixen que aquest procés –imprescindible i inajornable- es farà des del diàleg i la negociació d'igual a igual. És l’altre "procés" que està en marxa a Catalunya.
El nou panorama municipal sorgit de les eleccions del 24-M i la posterior configuració dels governs locals confirmen l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com el gran bastió de l'esquerra plural a Catalunya. CiU ha patit una rebregada electoral i ha perdut bous i esquelles en la gran conurbació que integra Barcelona i les ciutats que l'orbiten, amb Xavier Triascom a gran damnificat per aquesta ensulsiada. El PP també ha perdut les emblemàtiques alcaldies de Badalona i Castelldefels. Les candidatures impulsades per Podem, el PSC, ERC, ICV-EUiA i les CUP copen la pràctica totalitat de les corporacions municipals de l'AMB i són hegemòniques en el mapa metropolità.
En aquesta nova tessitura és necessari realçar la realitat metropolitana de Barcelona, que aplega 3,2 milions dels 7,5 milions de la població catalana i genera el 52% del PIB del país. A causa de la Llei d’ordenació territorial propugnada perJordi Pujol l'any 1987, els 36 municipis metropolitans van quedar esquarterats en quatre comarques: el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme. En la retorçada mentalitat pujolista, l'AMB (i la seva antecessora, la Corporació Metropolitana de Barcelona) era un "perillós dimoni" que amenaçava d'actuar com a contrapoder de la Generalitat i per això calia afeblir-la i desmembrar-la.
Afortunadament, els temps de la "guerra fratricida" CiU-PSC, que van marcar 35 anys de la història de Catalunya, han quedat superats. Nous actors polítics han entrat en escena i han deixat sense sentit aquesta esquizofrènica polarització, encarnada per Jordi Pujol i Pasqual Maragall. La nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, simbolitza aquest canvi de paradigma polític que va arrencar el passat 24-M.
Totes les grans capitals del món estructuren llurs àrees metropolitanes. No es tracta d'evocar cap fantasma centralista. Al contrari, és un exercici de racionalitat administrativa, de planificació i coordinació territorial i de mancomunar serveis en benefici de tothom. Allò que resulta inversemblant és la superposició burocràtica que pateix, per exemple, un ciutadà d’El Prat, sotmès actualment a sis nivells burocràtics: l'Ajuntament, el consell comarcal del Baix Llobregat, l'AMB, la Diputació de Barcelona, la Generalitat i l'Administració de l’Estat!
En espera de la futura composició del plenari i dels òrgans de govern de l'AMB, és obvi que Ada Colau està cridada a ser la nova presidenta d’aquesta institució supramunicipal. Aquí té una gran tasca a realitzar: ha de donar visibilitat a la dimensió metropolitana de Barcelona i impulsar una major col·laboració i integració dels 36 municipis que en formen part. En síntesi, els problemes que afecten un veí de Sants-Montjuïc són els mateixos que pateix un veí de Sant Boi o de Santa Coloma de Gramenet.
Les competències de l'AMB estan pautades per la llei del Parlament de l'any 2010 que va marcar la seva creació, en època del Tripartit. Les dinàmiques econòmiques i socials sempre van per davant de la seva regulació jurídica i és evident que la realitat metropolitana és molt més viva, molt més profunda i va molt més enllà de l'actual marc legal que la delimita.
Ada Colau ha de liderar el procés de compactació metropolitana de Barcelona, això sí, des del respecte escrupolós a l’autonomia de cada municipi. El seu tarannà i el de la formació que l'ha catapultada a l’alcaldia de Barcelona garanteixen que aquest procés –imprescindible i inajornable- es farà des del diàleg i la negociació d'igual a igual. És l’altre "procés" que està en marxa a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada