EL CANDIDAT SÁNCHEZ

Ahir, pels Madriles, Pedro Sánchez va ser proclamat pel seu partit com a candidat a la presidència del govern d’Espanya. Fins aquí cap sorpresa, ja que el candidat sempre ah estat el secretari general. La sorpresa hagués estat no ser escollit. D’haver estat així, segurament, Sánchez hauria hagut de dimitir, sinó ara, passades les eleccions.

Però el que va cridar l’atenció de la majoria de mitjans de comunicació i, segurament de públic en general, va ser l’enorme bandera espanyola que lluïa darrere seu. Per les poques imatges que vaig veure, no sabria dir si era real o bé una projecció. Però l’efecte és el mateix i la bandera presidia l’escenari va tenir molt més protagonisme que el candidat Sánchez.

Vist des dels sectors més espanyolistes del PSOE, aquells que no volen sentir a parlar d’una consulta secessionista pactada amb l’estat, la imatge de la bandera demostra el seu grau d’espanyolisme per a contraposar-lo amb el del PP, els militants dels qual en fan ostentació així que poden: polseres, samarretes, gorres, etc. Fins ara quan veia algú que portava una bandera espanyola, per minúscula que aquesta fos, ja sigui al rellotge o al canell, pensava: mira un del PP. A partir hauré de pensar que igual és del PSOE. I és que al final hauré de donar la raó a aquells que equiparen tots dos partits, al menys en les formes.

Després de l’acte d’ahir, m’agradaria saber què és el que pensen els militants de Catalunya, el País Basc o València per citar algunes federacions que a priores no són tan espanyolistes (a València amb el PP ja en deuen tenir prou, no?) Potser en públic, els dirigents, optin per no fer comentaris al respecte, però la militància de base hauria de fer sentir la seva veu i refusar aquestes parafernàlies que només tenen una explicació: jo la tinc més grossa. 

Recordeu la gran bandera espanyola que va fer posar Aznar a Madrid i que de tan gran com era (és), difícilment podia onejar per molt vent que fes?

De tant en tant surten enquestes sobre el grau de catalanisme/espanyolisme dels ciutadans del nostre país. Darrerament hi ha molts que només es senten catalans, però també el hi ha que sé senten, primer catalans i després espanyols... Els haurà agradat veure la posada en escena del candidat Sánchez?

No trobeu que un partit que diu que es federalista, posat a ficar banderes, no hauria d’haver posat totes les de les autonomies? Poc federalista és aquell que pretén monopolitzar la idea d’unitat (de destino en lo universal?)  Des del meu punt de vista, l’escenografia d’ahir es tracta d’un gran error que poden acabar pagant car.  

I per acabar-ho d’arrodonir, la Chacón (de la línia més espanyolista del PSC) vol tornar a ser la candidata catalana de les properes generals per tercera vegada. La primera, amb un PSOE en alça després del gran bagatge de la primera legislatura de Zapatero, va ser magnifica, assolint 25 diputats (comptat tots els de Catalunya) Però la segona vegada, de tocar el cel, cap el fons del pou: 14 diputats són els que tenen ara mateix a Madrid.

Recordo a la Chacón l’any 2008 defensant l’Ebre a Tortosa i arrancant forts aplaudiments dels militants i simpatitzants congregats al pavelló firal. Però després de 7 anys i després de l’actitud que ha mantingut últimament, dubto molt que torni a tenir el mateix èxit que fa uns anys (sempre que acabi sent candidata)

I és que som molts els socialistes que sense pronunciar-nos clarament com a independentistes (ja sabeu que jo sóc molt pragmàtic en aquest tema) ens sentim molt catalans i molt poc espanyols (per no dir gens) i quan veien demostracions d’espanyolistes com les esmentades, ens grinyola molt i ens esmussa.

Ja us ho avanço, si continuen per aquesta línia, el meu vot segur que no el tindran.