dimecres, 4 de maig del 2016

DE BOUS, ‘BOVEROS’, ANIMALISTES I ALTRES ESPÈCIES PROTEGIDES

L’incident del passat dissabte a Mas de Barberans potser ha estat el detonant, però en cap cas el podem considerar com un cas aïllat. Els tires i arronses entre boveros (apel•latiu carinyós cap als defensors de la festa i les tradicions) i animalistes (de signe contrari u oposat) ve de lluny i des de fa molts anys. Al menys des de que la gent va començar a tenir consciència de que els animals eren sers vius que patien amb dolor tal com patim els humans què, com ells, també som animals. Racionals? Bé hi ha de tot. Segur que hi ha animals que tenen més de racionals que algunes persones (i no ho dic per ningú en concret)
Després de l’incident del Mas de Barberans on una família de la Ràpita va agredir a dues defensores dels drets dels animals, moment que va ser enregistrat des de l’altre costat de la plaça de bous per companys d’aquestes, n’he sentit (o llegit de tots els colors) Fins i tot he pensat que estem jugant al joc dels disbarats i a veure qui la diu més grossa.
L’origen de la festa dels bous a les nostres terres (les Terres de l’Ebre, però sobre tot a les comarques del Montsià i Baix Ebre), ve de lluny, de moltes dècades enrere... Fins i tot centenàries (sembla ser que a Ulldecona hi ha constància d’actes taurins ja al segle XVII)
Però el gran impuls arriba a finals del segle XIX i, sobre tot, al segle XX on s’incorporen modalitats valencianes com el bou embolat que no era típic a les nostres comarques. Tot sigui dit que el bou embolat és la modalitat més cruel entre les que es celebren als nostres pobles.
Tan arrelada està aquesta festa que a localitats com Amposta, Deltebre, l’Ampolla, la Sénia o Ulldecona (per posar només uns exemples), no s’entendria la festa (o les festes), sense bous. Juntament amb el ball, els bous han estat, tradicionalment, els actes més característics de les festes majors.
Ara, les CUP de les Terres de l’Ebre han proposat treure els bous de la festa major... I on la posarien? Segons tinc entès, l’actual normativa no permet fer bous fora d’aquells dies on és tradicional fer-ne. Suposo que el propòsit de les CUP és restar públic a aquesta mena d’espectacles per a que poc a poc entren en decadència i s’acaben per suprimir-los.
En canvi, una de les detingudes pels incidents del Mas de Barberans, ha fet una proposta que a mi em sembla estrambòtica: separar les dues aficions: per un costat els boveros i per l’altra els animalistes.
La senyora en qüestió ha fet aquesta pensada per a justificar uns fets que són injustificables. Segons ella, l’actitud de les membres de AnimaNaturalis la van posar molt nerviosa i d’aquí que reaccionés de manera violenta.
El meu treball em permet relacionar-me amb molta gent i molt diversa. Entre els companys de treball tinc a l’alcalde de Mas de Barberans Josep Lleixà, però també rapitenques. Una d’aquestes rapitenques va comentar que l’actitud d’aquesta senyora no la va sorprendre, ja que té aquest tipus de prontos.
Particularment em sembla tan despropòsit treure els bous de la festa major, com separar els defensors dels animals de la resta del públic que acudeix als espectacles.
Tampoc trobo lògica la reacció de l’agrupació de penyes taurines que ha anunciat una batalla legal contra els ‘atacs indiscriminats a la festa’. Les batalles són episodis de les guerres i no crec que, en aquests moments siguin el més recomanable. Sempre s’ha dit que la violència crea més violència i si s’entra en aquesta espiral, en lloc de tranquil•litzar els ànims dels més exaltats, es crearà un clima de tensió que desembocarà, irremediablement, en més conflictes.
Quan hi ha confrontaments entre dues parts, l’una sempre fa responsable a l’altra i mai ningú vol assumir responsabilitats. Si la normativa sobre espectacles taurins es complís, qui tem què algú pugui estar enregistrant unes imatges? Per a tenir reaccions com les que s’han vist de Mas de Barberans, fan pensar que potser no tenen la consciència tranquil•la.
Per als boveros sembla que no hi ha vida més enllà dels bous, com si els bous fossin l’essència de l’espectacle. Hi ha associacions com la d’Ulldecona que es diu Amics dels Bous, un concepte que me costa entendre. Jo als amics els convido a esmorzar o quedem per a fer-la petar mentre ens prenem unes canyes... Deia un bovero que ningú com ells estima els bous i que fins i tot van a curar-los quan estan ferits... (sense comentaris)    
Tot i que de jove vaig participar en alguns actes taurins com el bou capllaçat, amb el pas dels anys cada vegada em consta més d’entendre on està la gràcia dels bous (en general) Si és pel típic esmorzar que es fa el dia del bou capllaçat a pobles com Amposta o el berenar dels qui van a la plaça, igual es podria fer buscant un altre tipus d’espectacle que no siguin els bous.

http://www.gencat.cat/culturcat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/indexf0f5.html?vg