RECICLAR BÉ

Per a començar una frase contundent: ‘Reciclar bé és impossible”. Fa uns dies al programa Aruser@s de la Sexta, el seu presentdor Alfonso Arús preguntava als seus companys i companyes de plató sobre on es diposita l’envàs dels iogurts i flams. Tot coincidien que al groc que és on van els envasos. I continuava: I la tapa? Aquí hi havia discrepàncies d’opinió. Mentre uns opinaven que també al groc, altres deien que al gris que és on va a parar la fracció de rebuig. Llavors l’Arús aclaria: ‘L’envàs juntament amb la tapa sense separar del tot van al groc’. ¿Ho sabíeu? ¿Ho feu així? Segur que no... Un dels error més freqüents és pensar que al groc hi van tota mena de plàstics i no és cert. Al groc només hi van els envasos ja que aquesta fracció de reciclatge està gestionada per Ecoembes. Què és Ecoembes? Mireu com es defineixen ells mateixos: ‘Som una organització sense ànim de lucre que gestiona el reciclatge dels residus que es dipositen al contenidor groc i blau. Treballem al costat de ciutadans, entitats públiques i empreses perquè el reciclatge d'envasos domèstics sigui una realitat a Espanya. Des del 1996 hem ajudat a impulsar la consciència mediambiental fins a convertir el reciclatge en un hàbit diari per a la població espanyola, contribuint a fer d'aquest món un lloc millor on viure’. Tot i que al seu portal afirmen que son més de 13.000 empreses associades, segurament encara n’hi hauran moltes més que no hi seran. La meva pregunta és: ¿Els envasos d’aquestes empreses (que no tenim perquè saber si en formen part o no) també es reciclen o bé queden excloses d’aquest reciclatge? I ja posats, un altre dubte: ¿Tots els envasos van al groc? ¿També els films de plàstic? Davant d’una botella, una llauna o un ‘tetra brik’ ho temin fàcil: al groc. Però hi ha altres casos que poden presentar molts dubtes. Us en posaré uns exemples: A casa consumeixo formatge fresc de la marca Vall de Catí. Aquest formatge que està envasat al buit porta dues capes de plàstic. La capa exterior on s’hi adhereix l’etiqueta amb la marca, ingredients, caducitat, etc. i la interior que és una capa de film de plàstic que embolcalla el formatge. L’exterior, ¿es pot considerar envàs? I ¿la interior?¿Els dos plàstics van a parar al mateix contenidor? ¿A quin, al groc o al gris? Un altre dubte és la bossa de malla que solen portar productes com les taronges, cebes, etc. ¿On les tenim que reciclar? ¿I les bosses compostables que han substituïts les de plàstic? Ho podríem fer molt més llarg perquè estic segur que vosaltres lectors compartir la majoria dels dubtes que jo tinc... Durant els anys que portem reciclant se’ns ha dit que si ho fem bé se’ns recompensarà amb una rebaixa de la taxa que es cobra pel servei de recollida d’escombraries. Malgrat tot, sembla que mai s’acaben de complir les expectatives i la taxa es va incrementat cíclicament (a Amposta s’apujarà un 36% per a l’any vinent). Potser per això o simplement pel desencís de la població, hi ha molts ciutadans que no fan cas a les campanyes motivadores ni a les recomanacions que ens fan les administracions per a conscienciar-nos sobre la necessitat (diria que imperiosa) de reciclar. La manca de voluntat de reciclar per part de molts ciutadans és un fet contrastable ja que només cal fixar-se en les deixalles que es deixen fora dels contenidors o dintre d’ells quan els obres per tirar la teva brossa i hi veus tota mena de residus. No crec tampoc el programa Reciclos que va posar en funcionament precisament Ecoembes ja fa uns anys hagi servit d’incentiu per millorar el reciclatge d’envasos. Una part important de la ciutadania segur que ni ho coneixen i per a la resta (jo el primer) haver de descarregar-se una aplicació al mòbil i escanejar el codi de barres dels envasos cada vegada que en diposites un al cubell és una tasca afegida que es suma a les raons esmentades en aquest escrit. Segurament que per tot plegat encara hi ha una gran part de la població que no recicla i encara diria més, amb la seva forma de separar els productes encara dificulten més el tractament de les diferents fraccions quan arriben a les plantes corresponents.