JUST O INJUST?

Dijous, un greu accident a l’autopista AP-7 a l’alçada d’Hospitalet de l’Infant es va emportar la vida de dos infants que anaven amb tota la seva família. Homicidi involuntari, segons els Mossos d’Esquadra per al pare per no portar lligats els fills. Ara, un jutge de Tortosa n’ha decretat la llibertat sense càrrecs. És just o injust? Jo també havia jutjat el pare el primer dia. Si és un pare com cal, que estima els seus fills i no portar-los lligats no vol dir que no els estimava, no és prou càstig? Aquells que som pares, hi ha alguna cosa més greu que perdre el propi fill? Sense cap mena de dubte, bé pel jutge!

EL CRAC DELS SECTOR IMMOBILIARI

Quan els Estats Units es refreden, l’Europa esternuda. Així s’acaba de demostrar entre ahir i avui quan la borsa de Wall Street es desploma per la crisi del sector immobiliari americà, ni per més euros que posi al mercat el Banc Central Europeu, es pot frenar la caiguda de tots el mercats econòmics del nostre continent. Que la bombolla immobiliària tocava cap el seu final, ho dient la majoria dels indicadors econòmics. I és que en un món globalitzat, la meitat del primer món, depèn de l’altra meitat. I els altres móns, el segon i tercer no conten per ningú. Aquesta dependència si no fos deguda a la construcció i posterior venda d’edificacions, ho seria del petroli i els seus derivats, o dels dòlars què, mals que ens pesi, encara predominen sobre la nostra moneda única... cosa.
Una vegada em va dir un economista “què l’economia no es crea ni es destrueix, només es transforma”. Així què en aquests anys, on el sector immobiliari a jugat un paper preponderant dintre del sector econòmic, només uns pocs s’han enriquit i, evidentment ho han fet a costelles dels altres. Els diners han passat de les mans de molts a les butxaques de pocs, si ho voleu dir d’una altra manera. Ara què ja apareix l’ombra de la crisi del sector, tindran que ser els molts qui paguin les conseqüències d’anys de vaques grasses que han viscut alguns. Però de mileuristes i de menys, encara n’hi ha!!

LA CAÇA DE BARRACA

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat vol autoritzar de forma excepcional la caça en barraca a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Sempre he cregut que si aquest sistema tradicional de caça aportés més a l’economia, tal vegada estaria acceptat. Mentre que per a la caça amb escopeta hi ha que treure’s el permís, per això hi ha que passar la revisió, la llicència de caça, compra l’arma i la munició, etc., per a la caça tradicional la inversió és mínima i, la majoria de vegades la barraca se la prepara un mateix o acompanyat de la família o amics amb quatre troncs, dos trossos de corda, les palles i el vesc i poca cosa més.
A mi no em val que em diguin que caçar amb escopeta és un mètode selectiu i amb la caça de la barraca no. Si quan cau l’ocell petit, l’alliberes, és tan selectiu com l’altre. I a més... no és possible que de no caçar els exemplars petits: pit-rojos, pinsans, rufardes, etc.; no hi pot arribar a haver-hi una superpoblació d’aquestes aus? Si visitem un camp d’oliveres en plena temporada de recol·lecció veurem al terra gran quantitat de pinyols d’oliva menjats per les varietats més petites d’ocells que no se la poden empassar sencera tal com ho fan els torts. Conec qui ha arribat a fer un peritatge de la situació i el resultat esdevé una veritable plaga.
Ja sé que tot el que he dit no és molt ecologista, no em justificaré, però de vegades penso que se’n fa un gra massa i no sempre es mesura igual.

100 PELES IGUAL A 1 EURO. O NO?

Des de l’entrada en vigor de l’euro, l’1 de gener de 2002 (com passa el temps!), diu un estudi que els preus a Espanya han pujat un 40 % de mitjana. Molt més que les estadístiques oficials que cada anys dóna l’Institut Nacional d’Estadística i que porten per nom IPC (increment de preus al consum) I és que si l’IPC “oficial” també contemplés aquest increment, de ben segur que caldria revisar els sous de la majoria de convenis col·lectius, pensions, salaris mínims, etc. Potser l’estat no tindria diners suficients per pagar els 2.500 euros per nadó...
L’altre IPC, el de cadascú de nosaltres i que per cert, sense poder donar una xifra tan exacta com la que ens dóna l’INE tothom coneixem tan bé, s’aproximaria bastant a la xifra de l’estudi. I és que tots saben que, sobre tot, durant el primer any d’existència de la moneda única europea els preus van pujar una barbaritat. D’allò se’n va dir l'arrodoniment. Era una operació la mar de senzilla. Si per exemple un cafè costava 60 cèntims, 100 “peles” de l’època, el van pujar a 1 euro (166,386 pts.) No calia tornar canvis, no calia fer operacions matemàtiques enrevessades, etc. A tall d’exemple només una anècdota. Els codons expedits a les màquines automàtiques van passar de 400 “peles” (4 monedes de 100) a 3 euros (3 monedes) Calcular l’increment és fàcil: un 33,33 %. També cal dir, per fer honor a la veritat, que alguns d’aquest preus segueixen sense pujar(els dels diaris en dies feiners, per exemple). En canvi altres ho fan pràcticament tots els dies. Com el preu de l’habitatge ens aquests darrers anys!!