Des de l’entrada en vigor de l’euro, l’1 de gener de 2002 (com passa el temps!), diu un estudi que els preus a Espanya han pujat un 40 % de mitjana. Molt més que les estadístiques oficials que cada anys dóna l’Institut Nacional d’Estadística i que porten per nom IPC (increment de preus al consum) I és que si l’IPC “oficial” també contemplés aquest increment, de ben segur que caldria revisar els sous de la majoria de convenis col·lectius, pensions, salaris mínims, etc. Potser l’estat no tindria diners suficients per pagar els 2.500 euros per nadó...
L’altre IPC, el de cadascú de nosaltres i que per cert, sense poder donar una xifra tan exacta com la que ens dóna l’INE tothom coneixem tan bé, s’aproximaria bastant a la xifra de l’estudi. I és que tots saben que, sobre tot, durant el primer any d’existència de la moneda única europea els preus van pujar una barbaritat. D’allò se’n va dir l'arrodoniment. Era una operació la mar de senzilla. Si per exemple un cafè costava 60 cèntims, 100 “peles” de l’època, el van pujar a 1 euro (166,386 pts.) No calia tornar canvis, no calia fer operacions matemàtiques enrevessades, etc. A tall d’exemple només una anècdota. Els codons expedits a les màquines automàtiques van passar de 400 “peles” (4 monedes de 100) a 3 euros (3 monedes) Calcular l’increment és fàcil: un 33,33 %. També cal dir, per fer honor a la veritat, que alguns d’aquest preus segueixen sense pujar(els dels diaris en dies feiners, per exemple). En canvi altres ho fan pràcticament tots els dies. Com el preu de l’habitatge ens aquests darrers anys!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada