Quan els Estats Units es refreden, l’Europa esternuda. Així s’acaba de demostrar entre ahir i avui quan la borsa de Wall Street es desploma per la crisi del sector immobiliari americà, ni per més euros que posi al mercat el Banc Central Europeu, es pot frenar la caiguda de tots el mercats econòmics del nostre continent. Que la bombolla immobiliària tocava cap el seu final, ho dient la majoria dels indicadors econòmics. I és que en un món globalitzat, la meitat del primer món, depèn de l’altra meitat. I els altres móns, el segon i tercer no conten per ningú. Aquesta dependència si no fos deguda a la construcció i posterior venda d’edificacions, ho seria del petroli i els seus derivats, o dels dòlars què, mals que ens pesi, encara predominen sobre la nostra moneda única... cosa.
Una vegada em va dir un economista “què l’economia no es crea ni es destrueix, només es transforma”. Així què en aquests anys, on el sector immobiliari a jugat un paper preponderant dintre del sector econòmic, només uns pocs s’han enriquit i, evidentment ho han fet a costelles dels altres. Els diners han passat de les mans de molts a les butxaques de pocs, si ho voleu dir d’una altra manera. Ara què ja apareix l’ombra de la crisi del sector, tindran que ser els molts qui paguin les conseqüències d’anys de vaques grasses que han viscut alguns. Però de mileuristes i de menys, encara n’hi ha!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada