Ahir llegia que un accident a la C-60 a l’alçada d’Argentona va produir 3 morts i 7 ferits, tots jovents. Va ser un xoc frontal entre dos turismes. Un d’ells conduït per un conductor novell. M’imagino l’accident y no vull imaginar-me l’immens dolor de les famílies, sobre tot aquelles que han perdut algun fill. Avui he pogut llegir que els Mossos d’Esquadra ja havien advertit que aquest era un punt negre. Desgraciadament solem posar solucions amb massa tard. Quantes vegades em sentit a dir que fins que no hi ha hagut una mort no han arranjat aquella cruïlla o aquell canvi de rasant? Massa sovint, per desgràcia.
Per cert, a Deltebre també n'hi va haver un. L'altre dia m'ho deia un amic: "no hi ha any què, per festes, no tinguéssim que lamantar la mort d'algun jove del poble".
dilluns, 13 d’agost del 2007
UN MÓN IDÍL·LIC
L’altra nit vaig tenir un somni. Vaig somiar amb un món idíl·lic: els trens funcionaven, als aeroports no hi havia retards ni pèrdua de maletes, les autopistes eren gratuïtes, a la ciutat hi havia tornat la normalitat: jo no hi quedaven grups electrògens ni feia olor a gas-oil. Després vaig veure dos cares que em van sonar un era home: Ruiz-Gallardon, alcalde de Madrid; l’altra dona: Esperanza Agüirre, presidenta de la comunitat... Tots dos discutien, però ho tenient tot endreçat, net i polit... Llavor em vaig despertar. Vaig obrir el televisor i al canal 3/24 deien que per culpa de les obres de l’AVE, una catenària s’havia trencat i a l'estació de Sant, els combois ferroviaris anaven amb 1 hora de retard. Vaig tornar a la dura realitat diària.
diumenge, 12 d’agost del 2007
BREUS
Ha mort Lluís M Xirinachs, el capellà “roig”. Una de les figures claus de la transició. Va ser senador a Madrid amb els suport més alt de vots populars... He de dir que em declaro no creient. No vol dir això que no toleri els capellans sigui quina sigui la seva religió. Tinc amics capellans catòlics, com el de Peníscola per exemple i també de musulmans. L’altre dia parlava amb el capella musulmà i aquest em parlava de Déu, del cel... I jo li deia que com en podia estar tant segur de la seva existència... I ell em dia que per la fe. Jo li vaig dir que la meva religió era no fe mal a ningú i respectar a tots...
Xirinachs, a més de capellà catòlic, de ben segur que compartiria les meves creences. En pau reposi.
Com també Nicolau Casaus, de profundes conviccions religioses, però davant de tot un senyor del Barça... i un gran català.
L’Arturo sap que ja ha perdut dues oportunitats. I sap que, finalment, pot perdre el tren que el devia de portar al palau de la Generalitat per obra i gràcia del seu mentor, en Pujol... perquè ell, l’Arturo d’obres n’ha fet ben poques i de gràcia no en té gens...
Ara es dedica a fer comentaris despectius sobre els seus més immediats rivals polítics. A un “senyor” que vol ser president, li estan bé aquesta mena de comentaris? Ara diu que no creu amb aquell que va pactar, en Zapatero. Però és que llavors necessitava com el pa que menja una foto amb el president de l’Estat. I si tingués que tornar-ho a fer, de ben segur que hi tornaria... amb el Zapatero, amb el Rajoy o amb qui sigui.
Finalment us parlaré de mi... o millor dit, dels meus escrits. L’escrit de dimecres el vaig enviar a diversos mitjans de comunicació escrita. A menys dos d’ells: Diari de Tarragona divendres i el Punt d’avui diumenge me’l destaquen com a carta del dia. Gràcies a tots els diaris i setmanaris que em publiquen sovint i aquells que ho fan de tan en tan... què hi farem si anteposen la seva política empresarial a l’opinió dels ciutadans.
Xirinachs, a més de capellà catòlic, de ben segur que compartiria les meves creences. En pau reposi.
Com també Nicolau Casaus, de profundes conviccions religioses, però davant de tot un senyor del Barça... i un gran català.
L’Arturo sap que ja ha perdut dues oportunitats. I sap que, finalment, pot perdre el tren que el devia de portar al palau de la Generalitat per obra i gràcia del seu mentor, en Pujol... perquè ell, l’Arturo d’obres n’ha fet ben poques i de gràcia no en té gens...
Ara es dedica a fer comentaris despectius sobre els seus més immediats rivals polítics. A un “senyor” que vol ser president, li estan bé aquesta mena de comentaris? Ara diu que no creu amb aquell que va pactar, en Zapatero. Però és que llavors necessitava com el pa que menja una foto amb el president de l’Estat. I si tingués que tornar-ho a fer, de ben segur que hi tornaria... amb el Zapatero, amb el Rajoy o amb qui sigui.
Finalment us parlaré de mi... o millor dit, dels meus escrits. L’escrit de dimecres el vaig enviar a diversos mitjans de comunicació escrita. A menys dos d’ells: Diari de Tarragona divendres i el Punt d’avui diumenge me’l destaquen com a carta del dia. Gràcies a tots els diaris i setmanaris que em publiquen sovint i aquells que ho fan de tan en tan... què hi farem si anteposen la seva política empresarial a l’opinió dels ciutadans.
dissabte, 11 d’agost del 2007
LES RELACIONS PP-CIU
Si ERC diu que té la clau per governar Catalunya, a Espanya, qui hi sol jugar un paper decisiu és CiU. El PP li pica l’ullet sempre que pot i els socialistes, Zapatero és tot un exemple, també els festeja per si un dia son necessaris per a tornar-lo investir president.
Sempre he estat de l’opinió que a CiU li tira més el PP que els socialistes. Recordem que van tombar el darrer govern de Felipe Gonzalez quan no van votar la llei de pressupostos de l’estat. Però el PP està mal vist per la majoria de catalans i així, l’Arturo va tenir que anar al notari per a dir que no hi pactarien. Ah!, però es veu que això només valia per al govern de la Generalitat. Que si el PP els era de menester per governar, com la Diputació de Tarragona, han corregut per a pactar-hi.
Ara Gallardón diu que si el proper govern de l’estat, governa Mariano amb el suport de CiU, no per això s’han de retirar els recursos d’inconstitucionalitat que han presentat a l’Estatut d’Autonomia. Aquesta afirmació és tan greu que CiU, d’una vegada per totes tindria que dir públicament que no pactarà mai més amb el PP i a més demostrar-ho trencant tots els pactes que mantenen tots dos partits.
Sempre he estat de l’opinió que a CiU li tira més el PP que els socialistes. Recordem que van tombar el darrer govern de Felipe Gonzalez quan no van votar la llei de pressupostos de l’estat. Però el PP està mal vist per la majoria de catalans i així, l’Arturo va tenir que anar al notari per a dir que no hi pactarien. Ah!, però es veu que això només valia per al govern de la Generalitat. Que si el PP els era de menester per governar, com la Diputació de Tarragona, han corregut per a pactar-hi.
Ara Gallardón diu que si el proper govern de l’estat, governa Mariano amb el suport de CiU, no per això s’han de retirar els recursos d’inconstitucionalitat que han presentat a l’Estatut d’Autonomia. Aquesta afirmació és tan greu que CiU, d’una vegada per totes tindria que dir públicament que no pactarà mai més amb el PP i a més demostrar-ho trencant tots els pactes que mantenen tots dos partits.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)