BREUS

Ha mort Lluís M Xirinachs, el capellà “roig”. Una de les figures claus de la transició. Va ser senador a Madrid amb els suport més alt de vots populars... He de dir que em declaro no creient. No vol dir això que no toleri els capellans sigui quina sigui la seva religió. Tinc amics capellans catòlics, com el de Peníscola per exemple i també de musulmans. L’altre dia parlava amb el capella musulmà i aquest em parlava de Déu, del cel... I jo li deia que com en podia estar tant segur de la seva existència... I ell em dia que per la fe. Jo li vaig dir que la meva religió era no fe mal a ningú i respectar a tots...
Xirinachs, a més de capellà catòlic, de ben segur que compartiria les meves creences. En pau reposi.
Com també Nicolau Casaus, de profundes conviccions religioses, però davant de tot un senyor del Barça... i un gran català.
L’Arturo sap que ja ha perdut dues oportunitats. I sap que, finalment, pot perdre el tren que el devia de portar al palau de la Generalitat per obra i gràcia del seu mentor, en Pujol... perquè ell, l’Arturo d’obres n’ha fet ben poques i de gràcia no en té gens...
Ara es dedica a fer comentaris despectius sobre els seus més immediats rivals polítics. A un “senyor” que vol ser president, li estan bé aquesta mena de comentaris? Ara diu que no creu amb aquell que va pactar, en Zapatero. Però és que llavors necessitava com el pa que menja una foto amb el president de l’Estat. I si tingués que tornar-ho a fer, de ben segur que hi tornaria... amb el Zapatero, amb el Rajoy o amb qui sigui.
Finalment us parlaré de mi... o millor dit, dels meus escrits. L’escrit de dimecres el vaig enviar a diversos mitjans de comunicació escrita. A menys dos d’ells: Diari de Tarragona divendres i el Punt d’avui diumenge me’l destaquen com a carta del dia. Gràcies a tots els diaris i setmanaris que em publiquen sovint i aquells que ho fan de tan en tan... què hi farem si anteposen la seva política empresarial a l’opinió dels ciutadans.