LA PISCINA DE ROQUETES

Avui llegeixo al Punt que la piscina coberta de Roquetes es podrà posar en marxa el proper mes de desembre. La culpa del retard és la instal·lació d’una estació transformadora per part de FECSA-ENDESA.

La piscina coberta va ser una de les obres estrella del passat govern de Roquetes presidit per Mariano Gil. Però no va poder estar enllestida per al final del seu mandat. Pel poble es deia que no es posava en funcionament perquè no s’havia previst el desaigüe. Sobre això vaig opinar una cosa tan senzilla com: Què l’arquitecte no ho tingués en comte, estranys, però passi. Què l’aparellador, com a director de les obres no se n’adonés, també, rar, però podria ser. Què el constructor es limités al projecte i no advertís la omissió, podria passar... Però que ningú advertís del defecte, sona una mica estranys, no?

L’altre versió que corria era la de que FECSA no els donava la llu. Evidentment molt més provable que tot el cúmuls d’omissions. Finalment ha estat això últim, encara que una mica més complex que allò que es deia pel poble.

ÉS AZNAR UN FEIXISTA COM DIU HUGO CHÁVEZ?

El debat pot esdevenir intens. En primer lloc anem a definir la paraula “feixisme”: “Forma de nacionalisme totalitari, implantada a Itàlia per Mussolini” (diccionari de la llengua catalana) D’Aznar com a President del Govern Espanyol es poden diferenciar dues etapes: quan no tenia majoria absoluta i tenia que comptar amb el suport de CiU i quan va treure majoria absoluta i va governar en solitari. En la primera etapa Aznar, fins i tot, parlava català en la intimitat. I potser cert. Se’n ha parlat moltes vegades però ningú coneix els motius. Ho explicaré. Ana Botella, la dona d’Aznar eren, sinó recordo malament, set germans i germanes. Vet aquí que una d’aquestes germanes estava casada amb un fill de la Ràpita. Els pares d’aquest noi, de parla castellana, regentaven un estanc al poble. Segurament, el cunyat d’Aznar devia parlar català. No conec ningú nascut a Catalunya de la meva generació que no parlés català. Així, podria ser, que en algunes reunions familiars, Josemari, hagués pogut dir alguna paraula en català.

La segona etapa, la de la majoria absoluta, va ser totalment diferent. Va governar Aznar de forma totalitària? La meva resposta seria sí. És evident, amb el suport del grup parlamentari del Partit Popular, però va fer coses pròpies d’un govern absolut; algunes d’elles utilitzant el Decret Llei sense tenir que passar pels parlaments espanyols. És Aznar nacionalista? Rotundament sí! Nacionalista espanyol, però nacionalista de totes totes. Llavors a la resposta què si és feixista, seria, a la meva manera d’entendre: sí, ho és. Un altre debat és si aprofitant la cimera Llatino-americana, era el lloc més adient per a que un president com Hugo Chavez digués això d’Aznar. O Carlos Ortega de que si l’empresariat espanyol són uns colpistes.

Sobre l’actuació de Zapatero, penso que va ser correcta, va dir allò que tenia que dir i, sempre em quedarà una pregunta. També Aznar hauria defensat l’actual President espanyol?, evidentment no de la mateixa acusació, però, de qualsevol altra?

VALORACIONS DEL DISCURS DE MONTILLA A MADRID

Després d’una aparent indiferència inicial, ara sembla que la classe política espanyola ha començat a fer valoracions de les paraules de Montilla. Mentre, el President de la Generalitat ha enviat una còpia del seu discurs a tots els presidents de les comunitats autònomes espanyoles. Cap d’ells que se’l llegeixi no podrà dir que no sap el que realment sentim els catalans, perquè les paraules de Montilla reflecteixen d’una manera clara el nostre sentiment per tot els que està passant a Catalunya d’un temps cap ençà. Els problemes de la xarxa de rodalies, què no només és aquest darrer mes, sinó que la situació era dolenta des de fa molt temps, la gran apagada de Barcelona d’aquest estiu, etc. Però això només és la goteta que fa vessar el got. Són les situacions més mediàtiques perquè passen al cap i casal de Catalunya i als seus voltants. Però per conèixer millor la situació del territori cal anar cap a tots els indrets del territori. Segur que allí on anirem tenen els seus problemes locals. Més petits, de segur que si, però no per això menys importants que els que passen a Barcelona.

Mentre el President del govern espanyol ha demanat a Montilla pedagogia en lloc de queixes. Crec que les accions del President de la Generalitat estan encaminades a fer, precisament, pedagogia, sinó, perquè ha enviat els seu discurs als altres presidents?

Pujol tenia un altre estil, cal reconeixeu-ho. Un estil més de pidolaire i la veritat sigui dita no li anava del tot malament, però no és el meu estil, ni tampoc, com s’ha vist el de l’actual President. Només el temps dirà si l’actitud de Montilla ha estat encertada o no.

A QUIN SEGLE VIVIM?

Llegeixo al Punt que CC.OO. de Tortosa demana a l’empresa FCC (Fomento de Obras y Contratas) que suspengui les eleccions sindicals mentre no hi hagi una sentència favorable a l’acomiadament d’un treballador d’origen musulmà. Segons el sindicat l’han acomiadat perquè era candidat per l’organització sindical a les eleccions que tenien que fer-se a l’empresa properament.

De ser com diu el sindicat, a quin segle vivim? Si mirem el calendari veurem que al segle XXI, però una actuació així per part de l’empresa és més pròpia del segle passat una vegada recuperada la democràcia i als primers anys del sindicalisme després de la mor del dictador. O sigui, de fa uns trenta anys! Fomento de Construcciones y Contratas és una empresa “controlada” per Esther Koplowitz i les seves les seves filles i el president del consell d’administració és el que va ser ministre en temps de Suárez Marcelino Oreja Aguirre, després “popular”. Precisament el primer govern de Suárez va ser qui va legalitzar el sindicat Comissions Obreres allà pel mes de juny de 1977. Em sembla vergonyosa una actitud així per part de l’empresa, repeteixo, si es confirma la veracitat dels fets. La sanció que li hauria de posar la Conselleria de Treball de la Generalitat hauria de ser exemplar per a que ningú més pogués fer coses d’aquestes que atempten greument contra la llei de llibertat sindical i contra altres conceptes, fins i tot, dels dretes humans!