ELS EFECTES D'ACCIÓ I REACCIÓ

Tots els grups que conformen el Parlament de Catalunya votaran demanar la dimissió de la Ministra de Transports Magdalena Álvarez. Bé, tot no, el PSC no ho farà. Però si els seus socis de govern.
Estic convençut de que si la ministra no fos socialista si votarien a favor, igual que si a Espanya Izquierda Unida formés part del govern de Zapatero, Iniciativa per Catalunya, segurament, tampoc hi votaria.
El motiu, al meu entendre, és molt senzill, des del PSC no es vol crispar més l’enrarit ambient que es respira en aquest moments i més que “molestar” a la plana major de Madrid, el que crec és que no és vol tenir unes males relacions amb Manuel Chávez, qui ha donat reiterades mostres de suport a Catalunya des de la seva Andalusia.
Però davant la onada de crítiques al govern d’entesa que encapçala José Montilla, sobre tot per part de CiU, el President de la Generalitat contraatacarà amb dades a la ma. Els darrers anys de govern de Pujol es van desviar diners destinats a la xarxa de tren de rodalies a altres fins. Quins són aquest fins? No ho sé, però hom o intueix: a la propaganda! Si una característica tenen els governs de Jordi Pujol és la enorme despesa en publicitat que es gastaven. Es allò d’anar fent el justet i transmetre a l’opinió pública la sensació de que s’està fent molt. És una tàctica molt vella, però que a CiU li ha donat resultat molts cops!

LA PREOCUPACIÓ DEL SR. CIRERA

Llegeixo al diari digital el plural que Daniel Cirera, el líder actual del Partit Popular de Catalunyadiu què(i cito textualment): “seria un desastre quedar-nos sense Estatut”. Què no és preocupi el Sr. Cirera que sense Estatut no ens quedarem. El que si què pot passar és que no s’aprovin els articles del nou Estatut que els seus companys de Madrid van recorre davant el Tribunal Constitucional. Articles què, per cert, no se si el Sr. Cirera ho sabrà, són idèntics a altres estatuts com el d’Andalusia o les Illes Balears i d’aquests no han dit ni piu, fins i tot els van votar al seus parlaments.

Un Estatut “retallat” seria un desastre per a Catalunya. Potser caldria tornar a començar tot el procés fins arribar a la votació en referèndum pel poble català i esperar que el PP li agradés per a no tornar-lo a portar davant el màxim tribunal…

Però sempre ens quedarà l’Estatut del 79! Es clar que significaria un pas cap en darrera, però és el que vol el PP: contra progrés, conservadorisme. Contra mirar cap en davant, mirar al darrera amb nostàlgia...

CAPTACIÓ DE MILITANTS PER PART DEL PP

Aquest escrit va aparèixer ahir publicat a Vinaròs News.

El passat mes d’octubre, el Partit Popular de Catalunya va presentar una nova militant, Montserrat Nebreda, la que va ser la núm. 2 per Barcelona en les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Era l’afiliada núm. 31.348.
Només fa uns dies, un senyor de la Galera (l’anomenarem senyor Tomàs, per ser el cognom més corrent del poble) va venir a parlar-me per a que li redactés una carta per donar-se de baixa del PP. Davant la meva incredulitat per la seva adscripció política, m’ho va explicar.
Resulta que a la passada legislatura, el govern local del seu poble (PP-PSC-ERC) va voler reubicar les granges de pollastres i de porcs que hi ha tocant del poble per a legalitzar-les posteriorment.
La història de les granges a la Galera es remunta als anys 60. La proliferació d’aquest establiments va ser força considerable. La cria de pollastres era un bon complement per a la depauperada economia agrària. Recordo que es van fer granges fins i tot a les golfes i patis de les cases. Així que la problemàtica venia de molt lluny i fins llavors tots els ajuntaments havien fet ulls grossos al tema i no s’havien volgut mullar.
Amb el canvi de govern municipal sortit de les urnes el 2003 es va iniciar el procés de legalització o trasllat a un altre lloc que guardés la distància mínima establerta per la llei. Això comportava una nova inversió per part dels grangers. La que a les hores era l’alcaldessa em va dir que per “ajudar-los” a fer el trasllat se’ls hi havia dit de requalificar els terrenys ocupats per les granges com sòl urbanitzable. La proposta pareix raonable si no fos que, a la Galera, la construcció d’habitatges nous és més bé escassa i l’oferta de nou sòl seria molt superior a la demanda per a fer noves construccions.
Segons el senyor Tomàs, el PP, els hi va dir que els hi podrien solucionar el problema, però que abans haurien d’afiliar-se al partit. I així ho van fer... al menys ell.
Passat els temps, la situació continua igual con estava anys enrera: en estancament total. A més també hi havia altres temes urbanístics resolts de forma inadequada, sempre segons la versió del senyor Tomàs.
Així què, davant del que considera manca de resposta del PP, va decidir donar-se de baixa del partit.
Suposo que ara, el PPC no farà com va fer quan van presentar a la militant Nebreda, però si que deurien de comptabilitzar un afiliat menys.

GRÀCIES, EURO

GRÀCIES, EURO

Ara fa tres mesos en un escrit parlava de com ha pujat el nivell de vida des de que es va substituir la pesseta per l’euro, sobre tot el primer any. Llavors, mai hauria pensat que acabaria donant gràcies a la moneda única europea.

Quasi sis anys després està havent-hi una nova pujada dels preus. En alguns casos d’aliments bàsics com la llet, el pa, els ous i algunes carns, però per sobre de tot, està la pujada del preu del petroli. A qui com jo té que utilitzar el cotxe particular per anar a treballar, sense cap mena de dubte, la pujada dels carburants és la que més ens afecta al nostre IPC particular. Com és sabut el barril de cru es paga al mercat internacional en dòlars. Així que encara hem de donar les gràcies a que el canvi de l’euro respecte a la moneda nord-americana està al límits històrics per la part alta. Si mantinguessin la paritat com el dia de l’entrada en circulació l’any 2002, els preus dels combustibles estarien un 40 o 50 % més cars. Així que no em queda més remei que dir: gràcies, euro!