Un encara està educat com es feia abans. Sóc, per exemple, el que cedeixo el pas quan entro i surto d’un lloc, tant a les dones com als homes. Una de les coses que em van ensenyar era d’allunyar-me de les males companyies.
Avui us tornaré a parlar de la manifestació de Barcelona de l'1 de desembre pel “dret a decidir”. I ho torno a fer perquè a caigut a les meves mans un exemplar de la Revista Amposta (òrgan oficial del govern de CiU de l’ajuntament) Aquesta revista si es caracteritza per alguna cosa és per “l’autobombo” que fa dels seus líders més mediàtics. Tornant a la revista, al darrer exemplar surt una foto de la manifestació on es pot veure a dos matrimonis. L’un el de l’actual alcalde i l’altre el de l’anterior. Que jo recordi, l’anterior ho va ser en l’època en que les Terres de l’Ebre van sofrir l’amenaça més gran que mai havien patit en tota la seva història d’ençà de la guerra civil espanyola i llavors no vaig veure ningú d’aquest quatre sortint al carrer a manifestar-se i algú d’ells, a sobre, es va permetre insultar als membres de la Plataforma i dedicar-los frases despectives.
Potser alguns dels manifestants del 22 de novembre, que també formaven part de la PDE, ho havien oblidat, però d’altres, entre els que em compto jo, no!
Així, si en el seu dia vaig dir que jo no aniria mai a una “mani” que congregués a Mas, Pujol, Duran i Lleida i la Núria Feliu, ara també he d’afegir a Roig i la seva dona!
Encara que he de reconèixer que si he compartit amb ell una “mani”: la que va fer-se pels atemptats de l’11 de març de 2003 a Madrid. Però era d’un caire totalment diferent i crec que devia de ser allí on vaig estar.
