ANAR PER LLANA I SORTIR-NE ESQUILAT!

No sé si la frase feta és del tot correcta en català. La veritat és que l’he traduïda literalment del castellà, però en aquest cas em sembla que ja va bé.

Vull referir-me a unes declaracions de Joan Montes, l’entrenador del Real Madrid de bàsquet i, com indica el seu nom, català. Les declaracions fetes abans del partit d’ahir dels seu equip contra del FC Barcelona deien poc més o menys: “ L’afecció del Barça no va posar cap objecció de la victòria del Real Madrid de futbol. Espero que tampoc la posin si guanyem”. Finalment no van guanyar i la derrota és d’aquelles que cou (84-65)

Penso que sovint la prudència és bona consellera i Joan Montes, per molt català que sigui, no en va mostrar-ne gents en una de les visites a la seva terra. Potser pensava que els aniria igual de bé que quant van jugar contra la Penya!

L'OPINIÓ DE L'ESGLÉSIA

Quan tothom esperava que sortís algun representant de l’Església Catòlica espanyola per opinar sobre les declaracions fetes pel bisbe de Tenerife, surt el recentment anomenat cardenal de Barcelona i amb anterioritat bisbe de Tortosa Lluís Martínez Sistach a donar la seva opinió sobre els pastorets del programa televisiu Polònia. Segons les seves declaracions, el cardenal “deplora que TV3 no respecti els sentiments religiosos majoritaris”. D’acord que la religió catòlica és majoritària a Espanya, però quin percentatge de practicants té? Malament va l’Església si veu “ofensa” en una obra d’humor que se’n riu del nostre país caricaturitzant els principals polítics i defuig de donar la seva opinió sobre les greus declaracions fetes per monsenyor Bernardo Álvarez on, entre altres coses deia que: “hi ha menors que si et descuides et provoquen”, més pròpies d’un pederasta que d’un alt representat de la seva confessió.

LES PERVERSIONS DEL BISBE

El bisbe de Tenerife deu tenir una ment malaltissa quan compara certes perversions sexuals amb l’homosexualitat i diu que “de vegades els nens et provoquen si et descuides”. Potser el senyor Bernardo Álvarez Alonso, que així es diu el bisbe en qüestió, deu ser un reprimit a la vegada que un pervertit. L’Església ha donat cabuda molts capellans que s’emparaven amb el sacerdoci per amagar les seves desviacions sexuals i amb les “vocacions” trobaven la manera idònia de reprimir els seus actes. Però no sempre ho aconseguien. No fa gaire, l’Església dels Estats Units va tenir que demanar perdó públicament pels seus actes pederastes d’alguns dels seus membres.

Que quedi clar que no tots els capellans són uns pervertits, però de vegades si són culpables d’amagar o d’intentar amagar les veritables inclinacions i actes depravats dels seus companys.

El Vicari General de Tenerife ha sortit al pas de aquesta noticia que avui recullen la majoria dels diaris dient simplement que “s’ha tret de context”. És la vella fórmula de matar el missatger: “Tot l’enrenou no és més que un mal entès i la mala interpretació de les paraules del emissor”. Mai un reconeixement de culpabilitat. Mai una reprimenda pública. L’Església no té la culpa de res! La ciutadania no pensa igual. Potser els fanàtics integristes de l’entorn més proper són els únics que no creuran amb el que porta la premsa. Així, pensen, salvaran la seva ànima i aniran al Cel. Potser si...

ONZE ANYS DESPRÉS: FELIPE GONZÁLEZ ES VA DEIXAR GUANYAR

A la contraportada del Periódico d’avui s’hi pot llegir una entrevista a María Antonia Iglesias, la qui va ser durant els darrers anys de Felipe González la directora d’informatius de TVE. De la seva entrevista hi ha una cosa que destaca per sobre de totes les demés i, evidentment és el titular: “El 96, Felipe es va deixar guanyar”. La notícia és sorprenent però ella ho justifica dient que els darrers tres anys la pressió del PP (amb l’ajut, recordem-ho de la Izquierda Unida de Julio Anguita) era pràcticament insuportable i que la dreta volia arribar al poder a qualsevol preu. Diu que l’any 93 s’havia sortit a guanyar i es va guanyar i que el 96 només calia ficar-hi una mica més d’ímpetu per haver-ho aconseguit. Continua dient a l’entrevista que Felipe, més tard se’n va penedir.

Cal recordar també que les eleccions anticipades van poder ser possible per la manca de suport als pressupostos de 1996 per part dels qui havien estat els seus aliats: CiU. Una mena de partit nacionalista que fa política a Espanya i al que no l’importa donar suport ni a la dreta ni a l’esquerra per tal d’aconseguir els seus interessos. La qual cosa hauria de tenir molt present Rodríguez Zapatero a l’hora de configurar pactes post electorals, en l’hipotètic cas de que faci falta fer-ho.