diumenge, 10 de febrer del 2008

LA RENÚNCIA A FER EL TRANSVASAMENT: UNA MENTIDA MÉS DEL PP

Fa dies que ho estic dient: no em crec que el PP hagi renunciat a fer el transvasament de l’Ebre. El que passa és que vol acontentar a tots: valencians, murcians, andalusos i aragonesos. Però la “solidaritat interterritorial” és la prova evident que, d’alguna manera, el tema segueix viu.
A la pàgina web de la Cadena SER s’hi poden llegir unes declaracions de qui va ser President del Congrés, Fedrico Trillo on diu que: “El manual del candidat recull, expressament, el transvasament de l’Ebre” (http://www.cadenaser.com/espana/articulo/trillo-afirma-manual-candidato-pp/csrcsrpor/20080210csrcsrnac_4/Tes) El manual del candidat ha estat elaborat per la direcció nacional del partit i Trillo és el cap de llista per la província d’Alacant. Així que el PP segueix mentint els espanyols i si no ho fa, no diu tota la veritat, que fa o no fa és el mateix.

CALDRIA PRESENTAR UNA QUERELLA CRIMINAL

Xavier Garcia Albiol, vicesecretari general del PPC ha fet unes declaracions d’aquelles que, com es diu vulgarment, s’ha passat quatre pobles. Acusa el PSC de “ser còmplice de les màfies de la immigració il•legal”. Cal pensar que en deu tenir proves per fer una acusació tan forta com aquesta i si no en té, cal dir allò de “les meves declaracions han estat mal interpretades” el més aviat possible. Sinó és així, el PSC caldria presentar-li una querella criminal.
El Partit Popular de Catalunya demostra amb declaracions com aquesta estar en total sintonia amb el PP estatal menyspreant tot allò que els catalans sentim com a propi. I no només per aquestes paraules, sinó per temes tan importants com l’idioma, el transvasament, etc. Per aquest camí no aportarà els diputats que li farien falta a Rajoy per arribar a ser el president de totes les espanyes!

EL PROGRAMA DELS BISBES

El titular principal del diari el Periódico d’avui és molt clarificador. Reprodueix unes declaracions del candidat de la dreta a les properes eleccions generals del 9 de Març Mariano Rajoy: “El programa del PP no és el dels bisbes”. A les primeres pàgines del diari s’hi pot llegir tota l’entrevista feta pel seu director Rafael Nadal.
Cal dir sobre les declaracions de Rajoy que encara que el seu programa estigués inspirat per la cúpula de l’Església Catòlica espanyola mai ho acceptarien! Però qui impedeix que els bisbes “se’l puguin fer seu?” Ningú, evidentment. El programa del PP per molt que el vulguin disfressar d’ecologista (amb la plantada de 500 milions d’arbres, es a dir, uns 14.200 per hora) és un programa concebut per un partit de dretes per a acontentar el seu electorat. I entre el seu electorat estan els bisbes i molts de religiosos (sobre tot monges) d’aquest país. És tan evident això que estic dient que només cal pegar un cop d’ull a l’hemeroteca d’aquests darrers quatre anys!

EL GARANTS DEL “NO” AL TRANSVASAMENT

Quan els polítics venen a fer campanya a l’Ebre, sovint, s’ofereixen com a garantia de que el transvasament no es farà. No dubto que si són necessaris a l’hora de donar suport per a la formació d’un govern estable a Espanya, ERC i ICV-EUA, faran tot el possible per a que del transvasament de l’Ebre no se’n torni a parlar. Però... a qui li donaran suport, al PP? Evidentment, no! El partit de Mariano Rajoy ha tret del seu programa tota al•lusió a fer el transvasament, però ha inclòs el que ells anomenen “solidaritat interterritorial”, que fa o no fa bé a ser el mateix. Per la seva part, CiU, conscient de la pèrdua de vots que li suposa fer costat al PP en aquest tema, ha renunciat “per sempre” a transvasar aigua de l’Ebre, però no del Roine! La qual cosa vol dir que seguirà fomentant l’especulació i el mercadeig de l’aigua. Només el PSC pot garantir-ne que no se’n farà cap detracció, sempre que governi el PSOE. En primer lloc perquè Zapatero ja van derogar el PHN que ho contemplava i en segon lloc perquè els únics partits que poden formar govern a Espanya són el PSOE i el PP. I sense comptar amb el recolzament de l’únic gran partit d’àmbit nacional que vol seguir fent una política d’aigües molt més racional, no es podent fer afirmacions tant contundents com les que fan els partits que no tenen cap possibilitat de marcar les futures grans línies de govern.