Hi ha declaracions que et fan posar els pèls de punta. El número 2 de CiU per Tarragona Raül Font (en realitat el número 1, perquè Jordi Jané és de Barcelona) ha fet unes declaracions avui al diari el Mundo(com tothom sap molt proper al PP) d’aquelles que no deixen indiferent ningú. Textualment ha dit: “CiU és una noi disposada anar-se’n al llit amb qualsevol, sempre i quan sigui bo per al conjunt de l’Estat”. Crec que no cal fer cap comentari. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
http://es.noticias.yahoo.com/ep/20080226/tpl-9-m-zaragoza-psc-pregunta-a-duran-si-679ba16_1.html
No obstant, el secretari d’organització del PSC José Zaragoza, ja li ha preguntat a Josep Antoni Duran Lleida si comparteix aquestes declaracions...
dimarts, 26 de febrer del 2008
UN DEBAT COM UNA PARTIDA D'ESCACS
És el tema del dia. I ja s’ha dit quasi tot. En parlen els diaris, a les ràdios, a les televisions. També als centres de treball o als bars. Qui va guanyar? Les enquestes diuen que Zapatero, però personalment crec que és més l’animadversió que es té per Rajoy el que porta a la gent a dir que va guanyar Zapatero. Hi ha una dita que diu així (faig traducció literal del castellà i no sé si en català és del tot correcta: “Res és veritat ni mentida. Tot és segons el color del cristall en que es mira”. Vull dir amb això que per a un socialista, el debat el va guanyar ZP i per un popular, Rajoy. Per a un nacionalista és més fàcil dir que va ser un empat tècnic, ja que molta simpatia per Rajoy tampoc l’ha de tenir... Jo el qualifico com una partida d’escacs. Ja es deia després del debat que Rajoy va portar la iniciativa. Als escacs, qui surt amb el peó blanc, porta la iniciativa de la partida. L’altre ha de jugar a contrarestar i buscar les seves estratègies per a contraatacar quan tingui l’ocasió. Rajoy, en cada apartat va sortit i només per això portava el ritme del debat. Zapatero quan creia oportú es defensava i quan no, sortia fent balanç de la legislatura i eludint els comentaris de Rajoy. Penso que aquí va estar millor Zapatero. Rajoy el que va fer va ser més demagògia i una cosa que ahir ja us vaig avançar: insistir en que Zapatero era un mentider. Un exemple de demagògia va ser quan es parlava dels aturats. Segons Rajoy 300.000 mes dels que hi havia quan van deixar de governar! Va estar no sé quanta estona parlant del immigrants que s’havien legalitzat i els que havien entrat després. Parlem dels primers: on estan? O treballant (segons ZP s’han creat molts llocs de treball) o aturats. Per tant és possible crear treball i que hi hagin més aturats!
Van parlar de la congelació dels sous dels funcionaris. El darrer anys de govern de Zapatero és va patir una primera congelació i el primer d’Aznar una altra. Calia entrar a Maastricht i per a fer-ho es van usar totes les estratègies possibles. A nit no se’n va parlar, però ús ho vull explicar. A més de congelar el sou als funcionaris, no es va crear quasi ocupació pública. Els concursos lliures es van atura. Això va produir un descens d’empleats. En alguns casos, la gent del carrer no es va ni assabentar. Però en el cas de les forces de l’ordre, la disminució va ser tan gran que a les casernes es queixaven de manca d’efectius. Doneu una ullada a l’hemeroteca i veureu com el cos de la Policia Nacional a Tortosa estava sota mínims. Una altra cosa que es va fer va ser modificar els paràmetres per mesurar l’IPC, molt més adequats per aconseguir els resultats que es pretenien.
Avui molts polítics catalans han dit que “es va parlar poc de Catalunya”. Crec que el tema de Catalunya hauria de produir-se en el marc d’un altre debat. Perquè tampoc es va parlar de les altres nacions i nacionalitats d’Espanya! El poc que va sortir Catalunya al debat demostra que el PP o ens pot ni veure. Les manifestacions de Rajoy ho van deixar ben palès. Va dir que faria transvasaments... d’on? De l’Ebre, evidentment. I que faria el pacte de l’aigua de l’Aragó. Rajoy sap que a Catalunya millorar resultats li serà molt difícil. Amb això pretenia guanyar-se (o no perdre) el vot dels “manyos”. I al Delta? Com repercutirà el pacte de l’aigua de l’Aragó? Li seria tan greu o més que un transvasament.
Rajoy va llegir molt més que Zapatero i al final, ZP es va emportar “el gat a l’aigua”, ja que, encara que poc, va ser l’únic que va parlar de plans de futur, mentre que Rajoy es va limitar a retreure el que ell creu que ha fet malament el govern socialista, sense donar cap alternativa de govern.
Com una partida d’escacs hi va haver poc lloc per a la improvisació. Tot eren jugades estudiades prèviament amb els seus assessors! I el rellotge per a controlar el temps de cada "jugada".
Van parlar de la congelació dels sous dels funcionaris. El darrer anys de govern de Zapatero és va patir una primera congelació i el primer d’Aznar una altra. Calia entrar a Maastricht i per a fer-ho es van usar totes les estratègies possibles. A nit no se’n va parlar, però ús ho vull explicar. A més de congelar el sou als funcionaris, no es va crear quasi ocupació pública. Els concursos lliures es van atura. Això va produir un descens d’empleats. En alguns casos, la gent del carrer no es va ni assabentar. Però en el cas de les forces de l’ordre, la disminució va ser tan gran que a les casernes es queixaven de manca d’efectius. Doneu una ullada a l’hemeroteca i veureu com el cos de la Policia Nacional a Tortosa estava sota mínims. Una altra cosa que es va fer va ser modificar els paràmetres per mesurar l’IPC, molt més adequats per aconseguir els resultats que es pretenien.
Avui molts polítics catalans han dit que “es va parlar poc de Catalunya”. Crec que el tema de Catalunya hauria de produir-se en el marc d’un altre debat. Perquè tampoc es va parlar de les altres nacions i nacionalitats d’Espanya! El poc que va sortir Catalunya al debat demostra que el PP o ens pot ni veure. Les manifestacions de Rajoy ho van deixar ben palès. Va dir que faria transvasaments... d’on? De l’Ebre, evidentment. I que faria el pacte de l’aigua de l’Aragó. Rajoy sap que a Catalunya millorar resultats li serà molt difícil. Amb això pretenia guanyar-se (o no perdre) el vot dels “manyos”. I al Delta? Com repercutirà el pacte de l’aigua de l’Aragó? Li seria tan greu o més que un transvasament.
Rajoy va llegir molt més que Zapatero i al final, ZP es va emportar “el gat a l’aigua”, ja que, encara que poc, va ser l’únic que va parlar de plans de futur, mentre que Rajoy es va limitar a retreure el que ell creu que ha fet malament el govern socialista, sense donar cap alternativa de govern.
Com una partida d’escacs hi va haver poc lloc per a la improvisació. Tot eren jugades estudiades prèviament amb els seus assessors! I el rellotge per a controlar el temps de cada "jugada".
ZAPATERO- 1, RAJOY-0
Demà faré un anàlisi tot l’acurat que pugui del debat d’aquesta nit.
Avui, el titular, fa referència a un personatge prou conegut que va llançar el mateix repte a tots dos candidats. Es tracta de Jordi Èbole, més conegut pel “Follonero” del programa d’Andreu Buenafuente. Diumenge va estrenar programa a la Sexta amb el títol de “Salvados por la Campaña”. Un programa d’humor electoral. Va dir tant a Zapatero com a Rajoy que el seu vot seria per al “primer que nomenés Javier Bardem”. Encara que Rajoy va dir que seria ell ja que era el primer d’intervenir, el “vot” se l’emportat Zapatero que l’anomenat quasi al final del debat, però ho ha fet. Així que mentre Zapatero “s’emportava” un vot, Rajoy ha “estat incapaç de guanyar-ne cap”.
A la Cuatro acaben de donar el resultat de l’enquesta feta pel Institut Opina. Un 45,4 dóna per guanyador Zapatero, mentre que un 33,4 ho fa a Rajoy. Un 13 % “no sabe, no contesta”
Avui, el titular, fa referència a un personatge prou conegut que va llançar el mateix repte a tots dos candidats. Es tracta de Jordi Èbole, més conegut pel “Follonero” del programa d’Andreu Buenafuente. Diumenge va estrenar programa a la Sexta amb el títol de “Salvados por la Campaña”. Un programa d’humor electoral. Va dir tant a Zapatero com a Rajoy que el seu vot seria per al “primer que nomenés Javier Bardem”. Encara que Rajoy va dir que seria ell ja que era el primer d’intervenir, el “vot” se l’emportat Zapatero que l’anomenat quasi al final del debat, però ho ha fet. Així que mentre Zapatero “s’emportava” un vot, Rajoy ha “estat incapaç de guanyar-ne cap”.
A la Cuatro acaben de donar el resultat de l’enquesta feta pel Institut Opina. Un 45,4 dóna per guanyador Zapatero, mentre que un 33,4 ho fa a Rajoy. Un 13 % “no sabe, no contesta”
dilluns, 25 de febrer del 2008
25-F, PRIMER DEBAT ELECTORAL ZAPATERO-RAJOY
Avui, 25 de febrer de 2008, es retransmetrà per diverses cadenes de televisió el primer debat electoral entre l’actual President del Govern Espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero i candidata la reelecció del PSOE i el cap de l’oposició i candidat pel PP Mariano Rajoy.
Pareix que una de les estratègies de Rajoy serà dir “mentider” al president del govern, sobre tot, per dir que “no estava negociant amb la banda criminal ETA”. Per la seva part i, per a no ser pagat ell amb la mateixa moneda, aquest dies, Rajoy, anat deixant de costat l’anomenada “teoria de la conspiració”, on, ETA hauria estat darrera dels atemptats de Madrid de fa 4 anys, per afavorir els interessos del PSOE i treure al PP del poder.
Les cadenes de televisió han emès diversos programes informatius de com va ser el darrer debat de candidats a la presidència del govern espanyol. El de 1993 entre Felipe González, llavors president i José Maria Aznar, el candidat que va aconseguir la presidència el 1996. Com ara també hi van haver dos debats. Del primer va sortir guanyador Aznar per la confiança de Felipe en les seves possibilitats i que el va portar a no preparar-lo com devia. En aquest primer debat, Aznar, també va dir mentider a Felipe per haver afirmat aquest que “Aznar el va qualificar de pidolaire quan anava a negociar amb Europa i dilapidador amb referència a la despesa del país. En el segon debat, que va guanyar Felipe al haver segut aconsellat per diversos assessors, el llavors president del govern va poder demostrar amb documentació que qui mentia era Aznar i que si que havia fet aquelles afirmacions.
Aquesta nit no sabem que passarà. Si les expectatives d’un debat tens i controvertit, finalment, es produiran o no. Quina serà l’estratègia que seguirà cada un dels candidats. Si alguna de les argumentacions que faran servir els servirà “d’arma” per a vèncer el rival o se’ls acabarà tornant en contra. Demà els diaris portaran amplis resums y faran les primeres valoracions juntament amb els analistes polítics i, al menys, que hi hagi un clar vencedor, ja puc afirmar que mentre la premsa propera al PP (el Mundo, la Razón, el ABC, la COPE, etc.) donaran guanyador a Rajoy i la més propera al PSOE (el País, el Periódico, la SER, etc.) a Zapatero.
Pareix que una de les estratègies de Rajoy serà dir “mentider” al president del govern, sobre tot, per dir que “no estava negociant amb la banda criminal ETA”. Per la seva part i, per a no ser pagat ell amb la mateixa moneda, aquest dies, Rajoy, anat deixant de costat l’anomenada “teoria de la conspiració”, on, ETA hauria estat darrera dels atemptats de Madrid de fa 4 anys, per afavorir els interessos del PSOE i treure al PP del poder.
Les cadenes de televisió han emès diversos programes informatius de com va ser el darrer debat de candidats a la presidència del govern espanyol. El de 1993 entre Felipe González, llavors president i José Maria Aznar, el candidat que va aconseguir la presidència el 1996. Com ara també hi van haver dos debats. Del primer va sortir guanyador Aznar per la confiança de Felipe en les seves possibilitats i que el va portar a no preparar-lo com devia. En aquest primer debat, Aznar, també va dir mentider a Felipe per haver afirmat aquest que “Aznar el va qualificar de pidolaire quan anava a negociar amb Europa i dilapidador amb referència a la despesa del país. En el segon debat, que va guanyar Felipe al haver segut aconsellat per diversos assessors, el llavors president del govern va poder demostrar amb documentació que qui mentia era Aznar i que si que havia fet aquelles afirmacions.
Aquesta nit no sabem que passarà. Si les expectatives d’un debat tens i controvertit, finalment, es produiran o no. Quina serà l’estratègia que seguirà cada un dels candidats. Si alguna de les argumentacions que faran servir els servirà “d’arma” per a vèncer el rival o se’ls acabarà tornant en contra. Demà els diaris portaran amplis resums y faran les primeres valoracions juntament amb els analistes polítics i, al menys, que hi hagi un clar vencedor, ja puc afirmar que mentre la premsa propera al PP (el Mundo, la Razón, el ABC, la COPE, etc.) donaran guanyador a Rajoy i la més propera al PSOE (el País, el Periódico, la SER, etc.) a Zapatero.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)