UN DEBAT COM UNA PARTIDA D'ESCACS

És el tema del dia. I ja s’ha dit quasi tot. En parlen els diaris, a les ràdios, a les televisions. També als centres de treball o als bars. Qui va guanyar? Les enquestes diuen que Zapatero, però personalment crec que és més l’animadversió que es té per Rajoy el que porta a la gent a dir que va guanyar Zapatero. Hi ha una dita que diu així (faig traducció literal del castellà i no sé si en català és del tot correcta: “Res és veritat ni mentida. Tot és segons el color del cristall en que es mira”. Vull dir amb això que per a un socialista, el debat el va guanyar ZP i per un popular, Rajoy. Per a un nacionalista és més fàcil dir que va ser un empat tècnic, ja que molta simpatia per Rajoy tampoc l’ha de tenir... Jo el qualifico com una partida d’escacs. Ja es deia després del debat que Rajoy va portar la iniciativa. Als escacs, qui surt amb el peó blanc, porta la iniciativa de la partida. L’altre ha de jugar a contrarestar i buscar les seves estratègies per a contraatacar quan tingui l’ocasió. Rajoy, en cada apartat va sortit i només per això portava el ritme del debat. Zapatero quan creia oportú es defensava i quan no, sortia fent balanç de la legislatura i eludint els comentaris de Rajoy. Penso que aquí va estar millor Zapatero. Rajoy el que va fer va ser més demagògia i una cosa que ahir ja us vaig avançar: insistir en que Zapatero era un mentider. Un exemple de demagògia va ser quan es parlava dels aturats. Segons Rajoy 300.000 mes dels que hi havia quan van deixar de governar! Va estar no sé quanta estona parlant del immigrants que s’havien legalitzat i els que havien entrat després. Parlem dels primers: on estan? O treballant (segons ZP s’han creat molts llocs de treball) o aturats. Per tant és possible crear treball i que hi hagin més aturats!
Van parlar de la congelació dels sous dels funcionaris. El darrer anys de govern de Zapatero és va patir una primera congelació i el primer d’Aznar una altra. Calia entrar a Maastricht i per a fer-ho es van usar totes les estratègies possibles. A nit no se’n va parlar, però ús ho vull explicar. A més de congelar el sou als funcionaris, no es va crear quasi ocupació pública. Els concursos lliures es van atura. Això va produir un descens d’empleats. En alguns casos, la gent del carrer no es va ni assabentar. Però en el cas de les forces de l’ordre, la disminució va ser tan gran que a les casernes es queixaven de manca d’efectius. Doneu una ullada a l’hemeroteca i veureu com el cos de la Policia Nacional a Tortosa estava sota mínims. Una altra cosa que es va fer va ser modificar els paràmetres per mesurar l’IPC, molt més adequats per aconseguir els resultats que es pretenien.
Avui molts polítics catalans han dit que “es va parlar poc de Catalunya”. Crec que el tema de Catalunya hauria de produir-se en el marc d’un altre debat. Perquè tampoc es va parlar de les altres nacions i nacionalitats d’Espanya! El poc que va sortir Catalunya al debat demostra que el PP o ens pot ni veure. Les manifestacions de Rajoy ho van deixar ben palès. Va dir que faria transvasaments... d’on? De l’Ebre, evidentment. I que faria el pacte de l’aigua de l’Aragó. Rajoy sap que a Catalunya millorar resultats li serà molt difícil. Amb això pretenia guanyar-se (o no perdre) el vot dels “manyos”. I al Delta? Com repercutirà el pacte de l’aigua de l’Aragó? Li seria tan greu o més que un transvasament.
Rajoy va llegir molt més que Zapatero i al final, ZP es va emportar “el gat a l’aigua”, ja que, encara que poc, va ser l’únic que va parlar de plans de futur, mentre que Rajoy es va limitar a retreure el que ell creu que ha fet malament el govern socialista, sense donar cap alternativa de govern.
Com una partida d’escacs hi va haver poc lloc per a la improvisació. Tot eren jugades estudiades prèviament amb els seus assessors! I el rellotge per a controlar el temps de cada "jugada".