OLLES, CASSOLES I TUPINS

“Olles, cassoles i tupins”, és un recopilatori de receptes de cuina antigues promogut per la Cooperativa Agrícola de la Selva del Camp i editat per Cossetània, l’editorial que publica la majoria de les obres d’autors de l’Ebre, que ha quedat finalista en un dels premis més prestigiosos del món en aquesta temàtica: Gormand World Cookbook Awards. Per a trobar l’anterior precedent caldria remuntar-nos a l’any 1990 amb un llibre sortit del Bulli de Ferran Adrià. Els ingredients usats en l’elaboració dels plats són l’oli d’oliva i els fruits secs, sobre tot l’avellana, els productes que comercialitza la cooperativa.
La Selva del Camp no és un municipi que formi part de les Terres de l’Ebre, està una mica més enllà, però ús ho he volgut explicar perquè penso que és una bona iniciativa de cara a promocionar els productes de qualitat d’una determinada zona. Ahir mateix, des d’aquest blog ús explicava la iniciativa dels Serveis Territorials del DAR de les Terres de l’Ebre i la carta que havia adreçat el seu director Antoni Espanya a 500 establiments de restauració per a que fessin promoció dels productes de les nostres comarques. La d’avui també és una iniciativa digna de ser lloada i tinguda en compte i, potser, fins i tot, caldria imitar-la, encara que no arribés a la final del premi. La cuina de les Terres de l’Ebre pot ser tan variada i gustosa, plena de matisos, aromes i colors, que segurament amb un llibre no en tindríem prou, però tot és començar...

COM FA QUATRE ANYS...

El PP no ha fet cap acte de constrenyent, ni pareix aprendre dels seus propis errors, ni accepta que la derrota electoral és més per demèrits propis que mèrits del seu adversari. I això que Rodríguez Zapatero no ho ha fet tant malament. Penso que la nota al final de la seva legislatura podria estar entre el bé i el notable. Però el PP, mentre tingui la prepotència que té i s’entesti en buscar raons a la seva derrota on no les hi ha, difícilment guanyarà unes eleccions a Espanya.
Segons Vidal Quadras, de nom Alejo i “las Nuevas Generaciones”, la branca jove i “pija” del PP, la derrota del 9-M va ser deguda a l’atemptat de l’exregidor socialista de Isaias Carrasco. Recordo que fins i tot hi va haver algun sondeig en aquest sentit i les seus participants van votar a favor de que influiria amb el resultat de les eleccions. La victòria socialista va ser prou clara (més d’un milió de vots) per a pensar que tanta gent poden canviar el signe del seu vot per motius com aquests.
Quatre anys enrera, la societat espanyola va acudir “més” massivament a les urnes, farta de les mentides d’un govern que davant l’evidència de que l’atemptat de l’11-M havia segut obra de terroristes islamistes, seguien dient que no es descartava la possible autoria d’ETA. Aquest any la participació ha baixat. Els ciutadans no s’han mostrat tant “emprenyats” com l’altre cop. Crec que voler escudar-se en aquesta excusa, és voler posar terra per sobre d’un tema que, internament, els deu de fer por afrontar...

AZNAR: NO HI HA MÉS CEC QUE QUI NO VOL VEURE

Avui, a punt de complir-se 5 anys de la invasió de l’Iraq pels Estat Units, José Maria Aznar, expresident del govern espanyol i un dels avaladors de la guerra, ha dit que “la situació a l’Iraq és molt bona” (?) Un país on hi ha morts cada dia. On la guerra fratricida entre les diferents famílies islàmiques és un fet. On els drets fonamentals de les persones no estan garantits. On ONG’s de la importància d’Amnistia Internacional i ACNUR denuncien les barbàries comeses, va Aznar i diu que “la situació és bona”.
Fa temps es va crear una plataforma per jutjar Aznar i a la que vaig donar suport. Potser es podria canviar l’objectiu d’un judici com a criminal de guerra per finançar-li una residència a l’Iraq. Si s’està tan bé, per què no se n’hi va a viure? Així, proposo obrir un comte a una entitat d’estalvis per a tot aquell ciutadà que ho desitgi, pugui fer la seva aportació per a pagar a Aznar una casa (no cal ni una mansió ni un petit apartament: una casa normal) a l’Iraq i que estableixi allí la seva residència “temporal”.

COP DE TIMÓ DINTRE DEL GRUP PARLAMENTARI D'ERC?

Avui Joan Puigcercós ha estat escollit nou president del grup parlamentari d’ERC al parlament de Catalunya. El més fot de tot és que no hi era present ni el seu president i número 2 del govern de la Generalitat Josep Lluís Carod Rovira ni el President del Parlament Ernest Benach, així com altres membres destacats dintre de l’organigrama de la formació republicana. El que no sé, és si s’ha aprofitat aquesta avinentesa per donar un tom a l’estructura del grup parlamentari o els altres, coneixent que els partidaris de Puigcercós eren majoria ja no han acudit per no quedar en ridícul. De totes formes és una jugada més d’aquest joc d’escacs que jugaran els líders de la formació fins arribar al congrés del juny. Cada candidat (previsiblement n’hi haurà 4) anirà jugant les seves cartes i confeccionant les seves estratègies. El que és imprevisible és saber en aquestes alçades com acabarà tot plegat i qui en sortirà guanyador el mes de juny. Encara que, previsiblement, hi haurà més perdedors que guanyadors! I potser els perdedors no seran només d’ERC, sinó d’altres partits, avui socis de govern a la Generalitat i a d’altres governs menors...