M’han comentat que aquest matí al programa el Matí de Catalunya Ràdio a l'Estiu que ara condueix Pere Mas, un tertulià ha suggerit que els ciutadans facin objecció fiscal per a protestar pel tema del finançament de Catalunya i les traves que està posant des de Madrid el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i de manera especial el seu vice-president econòmic Pedro Solbes.
Evidentment cada persona és molt lliure de fer el que li sembli o el que li dicti la seva consciència, però si voleu escoltar un consell d’amic, no li féssiu cas. I no ho dic perquè no estigui conforme en adoptar mesures de pressió, sempre que aquestes mesures tinguin l’eficàcia que han de tenir i que serveixin per alguna cosa.
Com es portaria a terme l’objecció fiscal? Deixant de pagar els impostos a l’administració de l’estat espanyol? Quins impostos? Evidentment els directes, es a dir, impostos com l’IRPF (renda) o el de Societats, perquè els altres, els indirectes, aquests graven el consum i van inclosos al preu de venda (con l’IVA) i no veig jo als venedors, subministradors o proveïdors acceptant que els hi deixes de pagar L’IVA, perquè t’has fet objector fiscal, ja que són ells els que finalment hauran de passar comptes amb el fisc!
I que passa si et deixes de paga la renda. Primerament, la que es presentava aquest any, ja va acabar el termini el passat 30 de juny. I si tenim que esperar-nos fins la de l’any que ve, quantes coses no poden passar en quasi 10 mesos!
Mentre, estan els que han de presentar les seves liquidacions periòdiques (normalment trimestrals) En aquests casos n’hi a 3 de principals: el pagament a compte de la renda, la liquidació de l’IVA i el de l’IRPF que es retent als treballadors, professionals, etc.) O sigui, l’únic propi és el pagament a compte i, de no pagar-se, finalment s’hauria de regularitzar a la declaració anual.
Com podeu comprovar, tot plegat, seria una mica inoperant.
No obstant, imagineu-vos per un instant que algú ho vulgui portar a la pràctica i que deixi de pagar els seus impostos. La capacitat informàtica de l’Agència Tributària (espanyola) és tan gran que no trigaria molt de temps en enviar un requeriment per a “recordar-los” el seu incompliment i, i a partir d’aquí s’entraria en tota una espiral de sancions, interessos, constrenyiments, notificacions d’embargament, etc. En resum, maldecaps per als “objectors”!
Algú es vol arriscar? Si algú, finalment, ho fa, i s’acaba trobant amb tot aquest enrenou, que no digui que jo no l’he avisat i que li demani explicacions a la persona que ha tingut la idea brillant de fer una cosa així...
divendres, 8 d’agost del 2008
dijous, 7 d’agost del 2008
ON SÓN ELS DINERS?
La principal característica de les crisis econòmiques és la manca de diner circulant. Però els diners, el paper moneda, amb euros o dòlars per algun lloc pararan... Qui els té?
Aquest darrers anys, amb el bum immobiliari, hi ha qui n’ha fet molts i, de sobte, en un obrir i apagar d’ulls, s’han volatilitzat! El cert és que algú els té, però qui? Els bancs, segur, les multinacionals, també... No obstant, els bancs, per por a deixar de cobrar els préstecs, no els amollen. Prefereixen tenir menys ingressos, però més seguretat,
Dues grans immobiliàries han fet públics els seus problemes Martinsa-Fadesa i Hàbitat. El que encara sobta més és que el propi president de la primera, Fernando Martín també s’hagi declarat en suspensió de pagaments (o concurs de creditors) com a persona física.
Aquest matí li feia la mateixa pregunta (on són els diners?) a un jove relacionat amb el món immobiliari i, m’ha donat dues respostes. La primera és que molts han anat a parar a bancs de l’estranger (paradisos fiscals) i la segona és que els beneficis obtinguts els anys de bonança els tenen invertits en promocions inacabades i amb dificultats per poder-ho fer. La primera resposta és lògica i creïble. La segona seria una veritat a mitges, ja que no tots els diners que es guanyen s’acaben invertint. Els socis, a tancament de l’exercici, volen passar comptes amb la empresa i endur-se la seva part dels beneficis segons el capital invertit i sobre tot, si aquest beneficis han estat sucosos.
També he escoltat avui per la ràdio que Axa, la segona companyia europea d’assegurances havia disminuït els seus beneficis al voltant d’un 20 %, però malgrat tot, continuava tenint beneficis i donava un toc de tranquil•litat als seus clients parlant de la solvència de l’empresa.
Ahir mateix, el Periódico parlava de l’enorme baixada del preu del petroli duran el mes de juliol i que la repercussió al preu dels carburants ha estat mínima. També és diu que l’alça considerable del aliments, res té que veure amb el petroli i molt als intermediaris, fins al punt que moltes associacions de pagesos opten per comercialitzar-se ells directament els seus productes i evitar així transaccions intermitges.
El que tinc clar és que les crisi estan provocades pels grans capitals que, després de retirar beneficis, és refugien en llocs on hi troben molta seguretat i segueixen recollint beneficis. Això fa que, sobre tot, els que menys tenen, però també aquells que disposen d’un negoci mitjà, siguin els més perjudicats.
Altres, els que tenen la seguretat d’un lloc de treball fix i un sou adequat, les esperen veure venir i, la única cosa que fan és consumir menys, la qual cosa també fa que la crisi s’agreugi.
Aquest darrers anys, amb el bum immobiliari, hi ha qui n’ha fet molts i, de sobte, en un obrir i apagar d’ulls, s’han volatilitzat! El cert és que algú els té, però qui? Els bancs, segur, les multinacionals, també... No obstant, els bancs, per por a deixar de cobrar els préstecs, no els amollen. Prefereixen tenir menys ingressos, però més seguretat,
Dues grans immobiliàries han fet públics els seus problemes Martinsa-Fadesa i Hàbitat. El que encara sobta més és que el propi president de la primera, Fernando Martín també s’hagi declarat en suspensió de pagaments (o concurs de creditors) com a persona física.
Aquest matí li feia la mateixa pregunta (on són els diners?) a un jove relacionat amb el món immobiliari i, m’ha donat dues respostes. La primera és que molts han anat a parar a bancs de l’estranger (paradisos fiscals) i la segona és que els beneficis obtinguts els anys de bonança els tenen invertits en promocions inacabades i amb dificultats per poder-ho fer. La primera resposta és lògica i creïble. La segona seria una veritat a mitges, ja que no tots els diners que es guanyen s’acaben invertint. Els socis, a tancament de l’exercici, volen passar comptes amb la empresa i endur-se la seva part dels beneficis segons el capital invertit i sobre tot, si aquest beneficis han estat sucosos.
També he escoltat avui per la ràdio que Axa, la segona companyia europea d’assegurances havia disminuït els seus beneficis al voltant d’un 20 %, però malgrat tot, continuava tenint beneficis i donava un toc de tranquil•litat als seus clients parlant de la solvència de l’empresa.
Ahir mateix, el Periódico parlava de l’enorme baixada del preu del petroli duran el mes de juliol i que la repercussió al preu dels carburants ha estat mínima. També és diu que l’alça considerable del aliments, res té que veure amb el petroli i molt als intermediaris, fins al punt que moltes associacions de pagesos opten per comercialitzar-se ells directament els seus productes i evitar així transaccions intermitges.
El que tinc clar és que les crisi estan provocades pels grans capitals que, després de retirar beneficis, és refugien en llocs on hi troben molta seguretat i segueixen recollint beneficis. Això fa que, sobre tot, els que menys tenen, però també aquells que disposen d’un negoci mitjà, siguin els més perjudicats.
Altres, els que tenen la seguretat d’un lloc de treball fix i un sou adequat, les esperen veure venir i, la única cosa que fan és consumir menys, la qual cosa també fa que la crisi s’agreugi.
PROFESSIONS DE RISC
Quan parlem de professions de risc, segur que ens venen al cap unes quantes relacionades amb l’altura (treballs de construcció o neteja vidres en bastides), amb la profunditat (miners) o altres com bombers, policia, etc. Res més lluny!
Aquests dies a la sortida d’Amposta (o l’entrada, segons cap a on es vagi) hi ha un grup d’operaris, crec que pertanyen a la brigada de l’ajuntament, que estan realitzant unes obres de millora de les voreres del carrer Grao, a peu de carretera, pràcticament sense mesures de seguretat i amb molt poca senyalització.
En aquell punt, el carrer del Grao és molt estret i a sobre de doble circulació de vehicles (tota la resta és d’un sol sentit de circulació, en direcció cap a Tortosa) Però per aquest punt, tan s’entra com es surt. La quan cosa fa que els cotxes es creuen amb assiduïtat i l’espai que queda entre aquests i els operaris, es redueixi a ma mínima expressió.
La pregunta és: Com pot permetre l’ajuntament que membres de la brigada treballin en aquestes condicions de manca de seguretat?
Crec que el més adient seria tancar el carrer a la circulació mentre durin les obres (al menys ja porten dos dies així) Segurament que si en lloc de ser obra pública fos realitzada per una empresa privada (de les empreses constructores de la ciutat que aquests anys s’han cansat de fer obres a tots els punts imaginables...), s’hauria tancat el carrer al el beneplàcit i consentiment de tothom (també de l’ajuntament!)
I el Comitè de salut laboral de l’ajuntament, no hi té res a dir? Duran aquesta legislatura encara no s’ha reunit, quan la periodicitat mínima és d’almenys dues vegades a l’any!
Aquests dies a la sortida d’Amposta (o l’entrada, segons cap a on es vagi) hi ha un grup d’operaris, crec que pertanyen a la brigada de l’ajuntament, que estan realitzant unes obres de millora de les voreres del carrer Grao, a peu de carretera, pràcticament sense mesures de seguretat i amb molt poca senyalització.
En aquell punt, el carrer del Grao és molt estret i a sobre de doble circulació de vehicles (tota la resta és d’un sol sentit de circulació, en direcció cap a Tortosa) Però per aquest punt, tan s’entra com es surt. La quan cosa fa que els cotxes es creuen amb assiduïtat i l’espai que queda entre aquests i els operaris, es redueixi a ma mínima expressió.
La pregunta és: Com pot permetre l’ajuntament que membres de la brigada treballin en aquestes condicions de manca de seguretat?
Crec que el més adient seria tancar el carrer a la circulació mentre durin les obres (al menys ja porten dos dies així) Segurament que si en lloc de ser obra pública fos realitzada per una empresa privada (de les empreses constructores de la ciutat que aquests anys s’han cansat de fer obres a tots els punts imaginables...), s’hauria tancat el carrer al el beneplàcit i consentiment de tothom (també de l’ajuntament!)
I el Comitè de salut laboral de l’ajuntament, no hi té res a dir? Duran aquesta legislatura encara no s’ha reunit, quan la periodicitat mínima és d’almenys dues vegades a l’any!
dimecres, 6 d’agost del 2008
NI RASTRE DE L'ACCIDENT D'AMPOSTA!
Aquest matí, abans de les 8, al costat mateix de la pilastra que sustenta el pont de la via del tren a la carretera de la Carrova, tot just a tocar d’Amposta, hi ha hagut un greu accident. Ha estat el principal tema de debat entre els meus companys de treball que també han estat testimonis indirectes del mateix. Però per més que ho hagi buscat per Internet, a hores d’ara, encara no surt a cap pàgina d’informació. Ni Vilaweb-el Punt, ni Diari de Tarragona, ni l’Agència Catalana de Notícies, ni Ebredigital (la Veu de l’Ebre) ni la pàgina de l’Ajuntament d’Amposta “diuen” res sobre l’accident. Segurament ens haurem d’esperar demà.
Com he dit abans, els fets han passat abans de les 8 del matí. Segurament més prop de les 7:30 que de les 8:00, ja que quan jo hi he passat (sobre les 7:55) ja hi era tothom. I quan dic tothom em refereixo als bombers, l’ambulància, i els dos cossos de la policia amb competències: els Mossos d’Esquadra i la policia local d’Amposta. Aquest han estat els darrers d’arribar, ja que jo els he vist passar pel carrer Sebastià Juan Arbó tot just al sortir de casa.
Entre els meus companys hem coincidit en dues coses: en la gravetat de l’accident i en la dificultat del cotxe d’anar pa parar allí on era. Tot apunta que s’ho ha fet tot sol i segurament degut a l’alta velocitat. No hi havia rastre d’haver frenat abans de xocar (si és que ho ha fet) a la pilastra de la part dreta de la carretera, direcció a Tortosa. La qual cosa vol dir que a l’alta velocitat l’ha hagut “d’acompanyar” alguna cosa més: o s’ha adormit o s’ha despistat.
Quan hem passat el cotxe es trobava entre la pilastra i la tanca de protecció de la carretera, un lloc una mica inversemblant per anar-hi a parar. I més si tenim en compte que la tanca pareixia intacta. Al terra es podia veure al menys una persona i segons una de les companyes, se l’intentava reanimar. La presència d’una segona ambulància, aproximadament una hora després, segurament indica la presència d’un altre ferit que, possiblement, no podien treure del cotxe.
No fa gaires dies, en aquest mateix blog, parlava de que s’està corrent massa per aquesta carretera i els Mossos havien “desaparegut” feia molt de temps. Avui tornava estar el radar! No sé si com a conseqüència de l’accident o perquè algú ha pensat que ja tocava.
La disminució de la velocitat punta dels vehicles ajuda molt a prevenir els accidents. I la presencia de la policia és un element per dissuadir els conductors als qui els agrada la velocitat.
Com he dit abans, els fets han passat abans de les 8 del matí. Segurament més prop de les 7:30 que de les 8:00, ja que quan jo hi he passat (sobre les 7:55) ja hi era tothom. I quan dic tothom em refereixo als bombers, l’ambulància, i els dos cossos de la policia amb competències: els Mossos d’Esquadra i la policia local d’Amposta. Aquest han estat els darrers d’arribar, ja que jo els he vist passar pel carrer Sebastià Juan Arbó tot just al sortir de casa.
Entre els meus companys hem coincidit en dues coses: en la gravetat de l’accident i en la dificultat del cotxe d’anar pa parar allí on era. Tot apunta que s’ho ha fet tot sol i segurament degut a l’alta velocitat. No hi havia rastre d’haver frenat abans de xocar (si és que ho ha fet) a la pilastra de la part dreta de la carretera, direcció a Tortosa. La qual cosa vol dir que a l’alta velocitat l’ha hagut “d’acompanyar” alguna cosa més: o s’ha adormit o s’ha despistat.
Quan hem passat el cotxe es trobava entre la pilastra i la tanca de protecció de la carretera, un lloc una mica inversemblant per anar-hi a parar. I més si tenim en compte que la tanca pareixia intacta. Al terra es podia veure al menys una persona i segons una de les companyes, se l’intentava reanimar. La presència d’una segona ambulància, aproximadament una hora després, segurament indica la presència d’un altre ferit que, possiblement, no podien treure del cotxe.
No fa gaires dies, en aquest mateix blog, parlava de que s’està corrent massa per aquesta carretera i els Mossos havien “desaparegut” feia molt de temps. Avui tornava estar el radar! No sé si com a conseqüència de l’accident o perquè algú ha pensat que ja tocava.
La disminució de la velocitat punta dels vehicles ajuda molt a prevenir els accidents. I la presencia de la policia és un element per dissuadir els conductors als qui els agrada la velocitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)