Una de les noticies destacades avui al Periódico és la decisió de l’alcalde de Torredembarra (CiU), recentment nomenat a causa de la dimissió del seu predecessor del PSC per haver-se quedat aquest en minoria.
La decisió en qüestió ha estat el nomenament com a regidora d’urbanisme d’una persona que, professionalment, es dedica a assessorar una immobiliària i que té diverses finques al municipi.
Quan llegeixo coses així no puc per menys traçar paral•lelismes amb diversos polítics que ja exercien de promotors immobiliaris quan ostentaven els seus càrrecs públics i que després de haver deixat la política (o no) encara es relacionen amb el mont de la rajola, es a dir, de la construcció.
És veritat que en aquest darrer any, la construcció de vivendes, sobre tot de blocs de pisos, ha baixat considerablement, però això no impedeix que estiguin vulnerant una llei que els obliga a estar dos anys sense dedicar-se a temes immobiliaris (promoció i construcció)
Però en aquest país, ja sé sap, un dels mals endèmics és la lentitud de la justícia... i això si és que actua finalment en contra de qui vulnera la llei. En aquest cas no s’hi val a dir que no hi ha hagut denúncia prèvia, per això estan els fiscals per investigar els delictes allí on vegin indicis.
A Amposta, abans de les passades municipals, un ciutadà va fer una recollida de signatures en contra del que ell considerava irregularitats comeses en aquest món de la construcció. Després es va anunciar que les portaria a la fiscalia. Ha passat un anys i res de res. He sentit a dir que si finalment no les va presentar. No obstant, el tema va sortir prou als mitjans de comunicació per haver-li prestat més atenció per part de qui es pressuposa que fan complir la llei i més encara si no era el primer cop que es parlava d’aquest tema a la ciutat. Cal recordar que al ple de l’ajuntament, al menys, van ser dos cops on es van treure a la llum diversos afers urbanístics que relacionava edils municipals i empreses constructores.
dimecres, 13 d’agost del 2008
JURAT A LA XXIV FESTA DE L'ARROSSEJAT DE L'AMETLLA DE MAR
Aquest matí m’ha despertat el so del meu mòbil. Des de l’altre costat, l’interlocutor m’ha convidat a “ser jurat de la XXIV jornada de l’arrossejat”. La veritat és que la invitació m’ha optat, ja que ha estat del tot inesperada per a mi.
L’origen d’aquesta invitació va ser una conversa que vaig tenir amb l’amic Antoni Montagut, regidor de turisme de l’Ametlla de Mar i a qui conec des de que teníem 13 anys. Es veritat que en aquesta conversa va dir que em volia convidar a les jornades gastronòmiques que es celebrarien al seu poble, però el que ha estat una sorpresa és el fet que “em vulgui fer treballar!”. Encara que la idea de fer una cosa que no havia fet fins ara, m’ha entusiasmat...
Aquestes XXIV jornades de l’arrossejat es faran dissabte 23 d’agost al costat de la cofraria de pescadors de l’Ametlla de Mar als voltants de les 6 de la tarda (http://www.ametllademar.org/)
Abans es deia que, a la vida, s’havia de tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. No estic segur si amb el pas del temps això ha quedat desfasat o no, però és evident que avui, amb les noves tecnologies es poden fer moltes coses inimaginables només fa unes dècades. Fins ara, jo n’he fet les dues primeres. Només em manca escriure el llibre que, estaria al meu abast si publiqués la recopilació de rutes turístiques per les nostres contrades que ja tinc escrites i “publicades” a l’altre blog: “El Tossal dels Tres Reis”. Per cert, la ruta que tinc en preparació comença, precisament, a la Cala i ens portarà fins a Deltebre, amb el títol de “La mar de l’Ebre”.
I és que ser jurat a unes jornades gastronòmiques era una de les coses que encara no havia fet. En la meva vida he tingut l’honor de casar, també de fer de jurar en diverses oposicions, etc. Però aquesta invitació m’ha omplert de satisfacció, ja que l’Ametlla de Mar és un poble de pescadors amb una magnífica cuina basada amb les delícies de la mar que, combinada amb altres productes de la terra com l’oli d’oliva, les verdures de la nostra horta, etc. la fan quasi bé que incomparable.
Gràcies al Patronat de Turisme de l’Ametlla de Mar i, sobre tot, al seu regidor Antoni Montagut per haver-me fet aquesta invitació. Ens veure’m el dia 23!
L’origen d’aquesta invitació va ser una conversa que vaig tenir amb l’amic Antoni Montagut, regidor de turisme de l’Ametlla de Mar i a qui conec des de que teníem 13 anys. Es veritat que en aquesta conversa va dir que em volia convidar a les jornades gastronòmiques que es celebrarien al seu poble, però el que ha estat una sorpresa és el fet que “em vulgui fer treballar!”. Encara que la idea de fer una cosa que no havia fet fins ara, m’ha entusiasmat...
Aquestes XXIV jornades de l’arrossejat es faran dissabte 23 d’agost al costat de la cofraria de pescadors de l’Ametlla de Mar als voltants de les 6 de la tarda (http://www.ametllademar.org/)
Abans es deia que, a la vida, s’havia de tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. No estic segur si amb el pas del temps això ha quedat desfasat o no, però és evident que avui, amb les noves tecnologies es poden fer moltes coses inimaginables només fa unes dècades. Fins ara, jo n’he fet les dues primeres. Només em manca escriure el llibre que, estaria al meu abast si publiqués la recopilació de rutes turístiques per les nostres contrades que ja tinc escrites i “publicades” a l’altre blog: “El Tossal dels Tres Reis”. Per cert, la ruta que tinc en preparació comença, precisament, a la Cala i ens portarà fins a Deltebre, amb el títol de “La mar de l’Ebre”.
I és que ser jurat a unes jornades gastronòmiques era una de les coses que encara no havia fet. En la meva vida he tingut l’honor de casar, també de fer de jurar en diverses oposicions, etc. Però aquesta invitació m’ha omplert de satisfacció, ja que l’Ametlla de Mar és un poble de pescadors amb una magnífica cuina basada amb les delícies de la mar que, combinada amb altres productes de la terra com l’oli d’oliva, les verdures de la nostra horta, etc. la fan quasi bé que incomparable.
Gràcies al Patronat de Turisme de l’Ametlla de Mar i, sobre tot, al seu regidor Antoni Montagut per haver-me fet aquesta invitació. Ens veure’m el dia 23!
dimarts, 12 d’agost del 2008
LA VICE-PRESIDENTA ESTÀ TRISTA... QUÈ TINDRÀ LA VICEPRESIDENTA?
Maria Teresa Fernández de la Vega, vice-presidenta del govern espanyol està trista. Més que trista enfadada, Què tindrà la vice-presidenta?
És evident que la tensió entre Catalunya i Madrid està creixent tal com passen els dies. Ja no només entre els dos governs, el d’aquí de Catalunya i el d’allà de les espanyes... També la societat civil, més la d’aquí que la d’allà, se n’està cansant de l’actitud del govern espanyol. I aquesta tensió i empipament s’està personalitzant en dues de les principals figures del govern. El propi president José Luis Rodríguez Zapatero i el seu vice-president econòmic, Pedro Solbes. Potser per això la de la Vega és la que està sortint a donar la cara. Només faltaria que fossin els altres dos per atiar més el foc del finançament.
I és que no ho he dit fins ara, però tot aquest enrenou ha sorgit pel tema del finançament que l’Estatut fixava una data límit, el 9-A i des de Madrid, se l’han passat pel “folre”!
I si, a sobre, es vol fer baixar el sostre de les pretensions de Catalunya... Què ens queda?
Per això tant de temps negociant l’Estatut? Per això es tenien que “carregar-se” al President Maragall? Parlant de Pasqual, fa unes setmanes en un article al Periódico de Catalunya ho deixava ben clar: els dolents de la pel•lícula Zapatero i Mas. I entre tots dos es va pactar la seva caiguda per mirar de fer Arturo president de la Generalitat. Amb el que no comptaven era amb que Montilla pogués reeditar el pacte d’Entesa (o tripartit, digueu-li com vulgueu) i que fes de “criada respondona”. O sigui, que un andalús arribat a Catalunya els anys de la immigració, no només expressés el seu catalanisme, sinó que pogués amenaçar al govern central de trencar relacions. I és que Zapatero pareix que no se n’assabenta... A les passades eleccions generals del 9-M, ell, el propi Zapatero, va perdre a Madrid davant Mariano Rajoy i de la Vega i Solbes no van tenir millor sort i també van perdre davant els seus rivals del PP. Va ser a Catalunya on es van treure els millor resultats i el motiu principal que va poder “emmascarar” els resultats electorals del PSOE i els va permetre “guanyar a Espanya”.
Des de Catalunya no es vol baixar la guàrdia. Si ahir ens assabentàvem que Montilla convocarà a tots els parlamentaris (diputats més senadors) el proper setembre a Madrid, avui la notícia ha estat que per a la diada es vol fer una manifestació de força per a protestar pel tracte rebut des de la capital del regne.
I torno a preguntar... Per a què tant de temps perdut i tants recursos? Calia a Madrid aprovar un Estatut retallat? I si ja es va retallar, perquè ara encara se’l vol retallar més en el finançament?
I que no li donin la culpa a la crisi econòmica. Ja ho deia l’altre dia: on són els diners? És que l’Estat no recapta els impostos dels seus ciutadans? Ha pogut baixar la recaptació d’alguns impostos, però els grans que recapta ( IRPF, IVA, Societats...) També han baixat?
Aquest matí, en una enquesta a TV3, la majoria dels ciutadans (més d’un 80 %) opinava que Zapatero ha de donar la cara en un tema tant important com aquest.
I una darrera pregunta: Pot ser que el tema del finançament de Catalunya, acabi sent el principi de la fi de Rodríguez Zapatero?
És evident que la tensió entre Catalunya i Madrid està creixent tal com passen els dies. Ja no només entre els dos governs, el d’aquí de Catalunya i el d’allà de les espanyes... També la societat civil, més la d’aquí que la d’allà, se n’està cansant de l’actitud del govern espanyol. I aquesta tensió i empipament s’està personalitzant en dues de les principals figures del govern. El propi president José Luis Rodríguez Zapatero i el seu vice-president econòmic, Pedro Solbes. Potser per això la de la Vega és la que està sortint a donar la cara. Només faltaria que fossin els altres dos per atiar més el foc del finançament.
I és que no ho he dit fins ara, però tot aquest enrenou ha sorgit pel tema del finançament que l’Estatut fixava una data límit, el 9-A i des de Madrid, se l’han passat pel “folre”!
I si, a sobre, es vol fer baixar el sostre de les pretensions de Catalunya... Què ens queda?
Per això tant de temps negociant l’Estatut? Per això es tenien que “carregar-se” al President Maragall? Parlant de Pasqual, fa unes setmanes en un article al Periódico de Catalunya ho deixava ben clar: els dolents de la pel•lícula Zapatero i Mas. I entre tots dos es va pactar la seva caiguda per mirar de fer Arturo president de la Generalitat. Amb el que no comptaven era amb que Montilla pogués reeditar el pacte d’Entesa (o tripartit, digueu-li com vulgueu) i que fes de “criada respondona”. O sigui, que un andalús arribat a Catalunya els anys de la immigració, no només expressés el seu catalanisme, sinó que pogués amenaçar al govern central de trencar relacions. I és que Zapatero pareix que no se n’assabenta... A les passades eleccions generals del 9-M, ell, el propi Zapatero, va perdre a Madrid davant Mariano Rajoy i de la Vega i Solbes no van tenir millor sort i també van perdre davant els seus rivals del PP. Va ser a Catalunya on es van treure els millor resultats i el motiu principal que va poder “emmascarar” els resultats electorals del PSOE i els va permetre “guanyar a Espanya”.
Des de Catalunya no es vol baixar la guàrdia. Si ahir ens assabentàvem que Montilla convocarà a tots els parlamentaris (diputats més senadors) el proper setembre a Madrid, avui la notícia ha estat que per a la diada es vol fer una manifestació de força per a protestar pel tracte rebut des de la capital del regne.
I torno a preguntar... Per a què tant de temps perdut i tants recursos? Calia a Madrid aprovar un Estatut retallat? I si ja es va retallar, perquè ara encara se’l vol retallar més en el finançament?
I que no li donin la culpa a la crisi econòmica. Ja ho deia l’altre dia: on són els diners? És que l’Estat no recapta els impostos dels seus ciutadans? Ha pogut baixar la recaptació d’alguns impostos, però els grans que recapta ( IRPF, IVA, Societats...) També han baixat?
Aquest matí, en una enquesta a TV3, la majoria dels ciutadans (més d’un 80 %) opinava que Zapatero ha de donar la cara en un tema tant important com aquest.
I una darrera pregunta: Pot ser que el tema del finançament de Catalunya, acabi sent el principi de la fi de Rodríguez Zapatero?
diumenge, 10 d’agost del 2008
EL PREGONER DE LES FESTES D'AMPOSTA
Un dels actes més solemnes de les festes majors és el pregó i la proclamació de les pubilles. Ahir, a Amposta, el pregó va estar a càrrec de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, com ja ús ho havia anunciat.
El pregó pot qualificar-se de “políticament correcte”. Va fer una repassada per la història d’Amposta, des de els temps passats (ilercavons i romans) detenint-se uns instants als principis del segle passat (quan comença la transformació d’Amposta amb l’atorgament del títol de ciutat pel rei Alfons XIII), fins als nostres dies, remarcant l’empenta de la ciutat (una cosa que jo he sentit molts de cops en boca d’un conegut política ampostí) També va ser una lloança al treball i al esperit de sacrifici de les dones i homes d’Amposta. Si tenim en compte que el pregoner és llicenciat en geografia i història, ens adonarem que no li calia gaire temps per a confeccionar un pregó com el que va fer ahir per la tarda des de la tribuna de l’ajuntament.
Resumint és podria qualificar d’un “pregó correcte, amb paraules que sonaven bé, però vuit de continguts”.
Però a tot això cal afegir-li una ficada de pota important, molt important. Va fer un repàs als noms d’aquelles persones que han escrit la història d’Amposta i, també de les que a estant escrivint amb les seves novel•les, narracions, poesia, etc. I de sobte va “fer ampostins” a coneguts escriptors ebrencs que res tenen que veure amb la capital del Montsià: Emili Rosales, Xavier Gracia i Albert Roig. En va anomenar unes quantes, això si, com Sebastià Juan Arbó, que encara que fos rapitenc de naixement, la seva infantesa la va viure a Amposta on treballava la família, Rafel Haro, un poeta dels nostres temps o el escriptor i director de teatre Josep Ferré, més conegut com "Pep Soquet". Però se’n va oblidar d’altres que, com Arbó, tampoc va néixer a Amposta (crec que era gallec de naixement), però que la pràctica totalitat de la seva obra va ser escrita residint a la nostra ciutat i, malauradament, traspassat aquest any: Alfonso Barado.
Després d’aquests errors i omissions, un pensa si el pregoner no hauria pogut “cedir” els seu pregó a algú d’Amposta per a “corregir” aquestes errades. Segur que hauria estat una mica millor del que va estar.
Nota: Suspès, un quatre.
El pregó pot qualificar-se de “políticament correcte”. Va fer una repassada per la història d’Amposta, des de els temps passats (ilercavons i romans) detenint-se uns instants als principis del segle passat (quan comença la transformació d’Amposta amb l’atorgament del títol de ciutat pel rei Alfons XIII), fins als nostres dies, remarcant l’empenta de la ciutat (una cosa que jo he sentit molts de cops en boca d’un conegut política ampostí) També va ser una lloança al treball i al esperit de sacrifici de les dones i homes d’Amposta. Si tenim en compte que el pregoner és llicenciat en geografia i història, ens adonarem que no li calia gaire temps per a confeccionar un pregó com el que va fer ahir per la tarda des de la tribuna de l’ajuntament.
Resumint és podria qualificar d’un “pregó correcte, amb paraules que sonaven bé, però vuit de continguts”.
Però a tot això cal afegir-li una ficada de pota important, molt important. Va fer un repàs als noms d’aquelles persones que han escrit la història d’Amposta i, també de les que a estant escrivint amb les seves novel•les, narracions, poesia, etc. I de sobte va “fer ampostins” a coneguts escriptors ebrencs que res tenen que veure amb la capital del Montsià: Emili Rosales, Xavier Gracia i Albert Roig. En va anomenar unes quantes, això si, com Sebastià Juan Arbó, que encara que fos rapitenc de naixement, la seva infantesa la va viure a Amposta on treballava la família, Rafel Haro, un poeta dels nostres temps o el escriptor i director de teatre Josep Ferré, més conegut com "Pep Soquet". Però se’n va oblidar d’altres que, com Arbó, tampoc va néixer a Amposta (crec que era gallec de naixement), però que la pràctica totalitat de la seva obra va ser escrita residint a la nostra ciutat i, malauradament, traspassat aquest any: Alfonso Barado.
Després d’aquests errors i omissions, un pensa si el pregoner no hauria pogut “cedir” els seu pregó a algú d’Amposta per a “corregir” aquestes errades. Segur que hauria estat una mica millor del que va estar.
Nota: Suspès, un quatre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)