Alguns experts volen buscar com a solució de la crisi “l’aflorament del diner negre” que circula per aquest país. Ahir mateix ho portava el diari “El Mundo” i reclamava una espècie d’amnistia fiscal per aquell que “blanquegés” els guanys irregulars d’aquests darrers anys. Tot indica que aquests diners estarien en bitllets de 500 euros amagats en caixes fort particulars o bé dipositats en caixes de seguretat de bancs. Ja sé sap que Espanya és el país on consta que hi ha més bitllets de 500 euros. Encara que la circulació dels mateixos sigui limitada. Qui va a comprar pa amb el “bitllet gros”. Evidentment es sòl usar per a fer transaccions importants i, la majoria de les vegades, irregulars.
Aquesta “amnistia fiscal” no suposaria cap novetat. Recordo que ja fa un parell de dècades, crec que a l’època en que Borrell era secretari d’Estat d’Hisenda hi va haver una espècie d’amnistia per a que afloressin els patrimonis ocults. Sinó recordo malament, consistia en fer declaracions complementaries liquidant la quantitat resultat i els interessos de demora, però sense cap tipus de recàrrec.
Per a qui no conegui el tema, una declaració complementària és fer una segona declaració (en aquest cas de renda) afegint-li els diners guanyats aquell any en negre o sigui no declarats per la inexistència de factures u altres justificants i recalculant-la un altre cop. Sempre sortirà una quantitat a pagar. Més o menys elevada depenent de l’import que s’afegeix. Com la prescripció és als quatre anys, caldria fer les quatre darreres declaracions i, cada una d’elles, pagaria els interessos de demora a partir del dia que s’hauria d’haver fet efectiu el pagament dels impostos.
Evidentment és una fórmula per a fer sortir tot el diner generat de forma “opaca”. Sobre tot el que vindria de moltes transaccions immobiliàries dutes a terme en aquests anys de “bonança” econòmica. La dificultat seria (en el cas de declarar tot el “negre”) quina quantitat es va guanyar en aquest període dels quatre anys darrers i quina anteriorment. Per tant, es corre el perill de que Hisenda t’ho acabi fent declarar tot com a guany dels darrers anys o que no surti tot el diner que s’ha generat il•lícitament en els darrers 7 o 8 anys que és, si fa o no fa, quan va començar el “boom” immobiliari.
No és gens descabellat pensar que, efectivament, molt d’aquest diner sortiria a la llum. Al final, declarar-lo sempre dóna tranquil•litat. Hi ha un mètode usat per a qui vol blanquejar-los que consisteix en comprar bitllets de loteria premiats. Normalment, quan sé sap que ha tocat a un poble la grossa (o un altre premi important), es busca els afortunats per comprar-los els dècims a un preu superior al premi. Llavors es passa la “pilota” als altres; encara que aquest no siguin tant sospitosos de generar diner de forma il•legal. Tinc un amic que treballa a una entitat financera que coneix empresaris que ens pocs anys els hi ha “tocat” diverses vegades. Quina sort!
No diré que la solució no seria bona, ja que posaria molt més diners en circulació, la qual cosa permetria als bancs més disponibilitat a l’hora de concedir préstecs i pòlisses de crèdit. Però jo hi veig un inconvenient. El d’arribar a pensar que no passa res per no declarar els diners que, l’Estat, de tant en tant, anuncia una amnistia fiscal per a passar comptes... Això pot general la creença de que, al final, no passa res!
dimarts, 7 d’octubre del 2008
dijous, 2 d’octubre del 2008
FUMATA BLANCA
El que només ahir pareixia un acord inassolible entre les dues grans formacions polítiques de Catalunya (CiU i PSC), només unes quantes hores després ha estat possible. Al final, després de dies de negociació, una trucada entre els líders de les dues formacions va ser prou per desencallar aquest feixuc tema. I dic feixuc, perquè començava a semblar-se molt a les negociacions per “tancar” l’Estatut, amb la “caiguda” del President Maragall inclosa.
El que no acabo d’entendre és el que es deia ahir mateix: “Hi havia desconfiança mútua”. Mas, pot causar desconfiança, ja que no seria el primer cop que negocia unilateralment amb Zapatero. Però desconfiança amb Montilla? Jo crec (evidentment és la meva opinió) que el President Montilla, avui per avui, encara no ha donat motius per a que es pugui desconfiar d’ell. No obstant, la resta dels líders de les principals forces polítiques de Catalunya, pareix, estaven pressionant més el President de la Generalitat que al principal líder de l’oposició. Potser perquè les pretensions de Montilla no eren tant elevades? Potser si.
És veritat que Montilla es va reunir un parell de vegades amb Zapatero per mirar de “suavitzar” discursos. Els retrets entre tots dos governs i, de retruc, d’altres dirigents socialistes i, també d’altres formacions, d’aquí, eren quasi constants. I negociar amb aquest clima de tensió no és bo. Per tant, calia “refredar” l’ambient i buscar les solucions des d’un altre clima polític. És possible que la “desconfiança” amb Montilla pugui venir de per aquí, però el president català va fer el que calia. Per a fer una cimera de presidents no cal demanar permís a ningú, faltaria més! O és que Pujol donava explicacions quan havia de negociar el seu vot favorable als pressupostos generals de l’Estat per aconseguir més competències, més inversions o augmentar el finançament? Es clar que no...
De totes formes que ningú cregui que amb l’acord assolit, ja podem respirar tranquils. La política és com la borsa, el diagrama unes vegades puja i d’altres baixa. Aquest matí s’havia arribat, sinó al cim, ben a prop, però que ningú s’enganyi, tornarem a baixar... I no passaran molts de dies!
Però amb tot, la “fumata” blanca que dóna títol a l’escrit, tampoc és blanca del tot. Ara queda el més difícil. La negociació definitiva amb Madrid, que és qui ens té que donar els calers. Els darrers dies s’han produït notícies que diuen que, aparentment, s’està en el bon camí, però aquest camí no serà de roses, s’hi trobaran totes les espines que s’hi puguin posar. Per això val més “tancar” un acord tard, però bo, que un a corre-cuita que no agradi a ningú. Les presses no solen ser bones companyes de viatge!
El que no acabo d’entendre és el que es deia ahir mateix: “Hi havia desconfiança mútua”. Mas, pot causar desconfiança, ja que no seria el primer cop que negocia unilateralment amb Zapatero. Però desconfiança amb Montilla? Jo crec (evidentment és la meva opinió) que el President Montilla, avui per avui, encara no ha donat motius per a que es pugui desconfiar d’ell. No obstant, la resta dels líders de les principals forces polítiques de Catalunya, pareix, estaven pressionant més el President de la Generalitat que al principal líder de l’oposició. Potser perquè les pretensions de Montilla no eren tant elevades? Potser si.
És veritat que Montilla es va reunir un parell de vegades amb Zapatero per mirar de “suavitzar” discursos. Els retrets entre tots dos governs i, de retruc, d’altres dirigents socialistes i, també d’altres formacions, d’aquí, eren quasi constants. I negociar amb aquest clima de tensió no és bo. Per tant, calia “refredar” l’ambient i buscar les solucions des d’un altre clima polític. És possible que la “desconfiança” amb Montilla pugui venir de per aquí, però el president català va fer el que calia. Per a fer una cimera de presidents no cal demanar permís a ningú, faltaria més! O és que Pujol donava explicacions quan havia de negociar el seu vot favorable als pressupostos generals de l’Estat per aconseguir més competències, més inversions o augmentar el finançament? Es clar que no...
De totes formes que ningú cregui que amb l’acord assolit, ja podem respirar tranquils. La política és com la borsa, el diagrama unes vegades puja i d’altres baixa. Aquest matí s’havia arribat, sinó al cim, ben a prop, però que ningú s’enganyi, tornarem a baixar... I no passaran molts de dies!
Però amb tot, la “fumata” blanca que dóna títol a l’escrit, tampoc és blanca del tot. Ara queda el més difícil. La negociació definitiva amb Madrid, que és qui ens té que donar els calers. Els darrers dies s’han produït notícies que diuen que, aparentment, s’està en el bon camí, però aquest camí no serà de roses, s’hi trobaran totes les espines que s’hi puguin posar. Per això val més “tancar” un acord tard, però bo, que un a corre-cuita que no agradi a ningú. Les presses no solen ser bones companyes de viatge!
dimecres, 1 d’octubre del 2008
ELS CINEMES D'AMPOSTA: UN MES I QUINZE DIES
Si fa o no fa, ara a un mes des de que es va saber que els cinemes d’Amposta no tenien llicència d’activitat. Aquest fet va desencadenar una sèrie d’esdeveniments fins arribar al decret d’alcaldia que l’alcalde Ferré va redactar demanant-los l’immediat tancament. Avui fa, si fa o no fa quinze dies de que van tancar, el temps que va anunciar el seu propietari per posar al dia les mesures de seguretat que sé li demanen i adaptar-les a la nova legislació. Però els cinemes no han obert avui, ni ho faran demà, ni ben segur que aquest cap de setmana, tampoc! Implícitament ho ha reconegut la regidora d’Urbanisme Isabel Ferré en l’enregistrament del debat sobre el ple que s’ha fet avui a Amposta Ràdio i que els oients d’aquesta emissora podran escoltar divendres aproximadament a ¼ d’una del migdia.
Queda clar que l’adequació anava més enllà d’una simple rentada de cara o canvi de la moqueta de les parets per un altra de inífuga. Hi ha altres coses que també necessiten modificacions i adequacions profundes. Potser la més important és solucionar la sortida d’emergència d’una de les sales que ara té la sortida al propi vestíbul dels cinemes, la qual cosa és un perill si el foc afectés a dita zona dels locals. Per cert, l’alcalde d’Amposta reconeixia al ple no conèixer aquesta anomalia (?) Recordareu que una de les raons de no obtenir la llicència per part de l’empresa propietària va ser la impossibilitat de obtenir un informe favorable per part dels bombers. Així, segurament, també farà falta portes tallafocs.
I si hem llegit els comentaris que ha deixat un lector a la pàgina digital d’Ebredigital (per cert, molt poc actualitzada) estaria bé que l’arranjament també arribés als lavabos, algun d’ells en un estat molt lamentable i, si no recordo malament, sense estar adaptats per a discapacitats o gent amb mobilitat reduïda.
Esperem que Amposta i tota la “seva àrea d’influència” no estiguin molts més temps sense poder acudir a una sala de cinema per a gaudir de la darrera estrena. I cal esperar, després de l’obertura, que els cinemes hagin millorat, no tant sols en les mesures pròpies de la seguretat del local, sinó, en l’estètica del mateix, tant interior com exterior.
Una darrera reflexió per a la “galeria”. Dilluns, al ple, l’alcalde Ferré, responent a la moció que va presentar el grup socialista demanant “l’obertura d’un expedient informatiu per esbrinar que és el va fallar”, va declarar que l’actual equip de govern havia actuat de forma “correcta”. Aquesta simple paraula, “humanitza” l’actual equip de govern en front de la “divinitat” de l’anterior alcalde que sempre contestava haver actuat de forma “impecable”. I entre una cosa o una altra hi ha tanta diferència con d’un bé a una matrícula d’honor (i perquè no existeix una nota més alta!)
Queda clar que l’adequació anava més enllà d’una simple rentada de cara o canvi de la moqueta de les parets per un altra de inífuga. Hi ha altres coses que també necessiten modificacions i adequacions profundes. Potser la més important és solucionar la sortida d’emergència d’una de les sales que ara té la sortida al propi vestíbul dels cinemes, la qual cosa és un perill si el foc afectés a dita zona dels locals. Per cert, l’alcalde d’Amposta reconeixia al ple no conèixer aquesta anomalia (?) Recordareu que una de les raons de no obtenir la llicència per part de l’empresa propietària va ser la impossibilitat de obtenir un informe favorable per part dels bombers. Així, segurament, també farà falta portes tallafocs.
I si hem llegit els comentaris que ha deixat un lector a la pàgina digital d’Ebredigital (per cert, molt poc actualitzada) estaria bé que l’arranjament també arribés als lavabos, algun d’ells en un estat molt lamentable i, si no recordo malament, sense estar adaptats per a discapacitats o gent amb mobilitat reduïda.
Esperem que Amposta i tota la “seva àrea d’influència” no estiguin molts més temps sense poder acudir a una sala de cinema per a gaudir de la darrera estrena. I cal esperar, després de l’obertura, que els cinemes hagin millorat, no tant sols en les mesures pròpies de la seguretat del local, sinó, en l’estètica del mateix, tant interior com exterior.
Una darrera reflexió per a la “galeria”. Dilluns, al ple, l’alcalde Ferré, responent a la moció que va presentar el grup socialista demanant “l’obertura d’un expedient informatiu per esbrinar que és el va fallar”, va declarar que l’actual equip de govern havia actuat de forma “correcta”. Aquesta simple paraula, “humanitza” l’actual equip de govern en front de la “divinitat” de l’anterior alcalde que sempre contestava haver actuat de forma “impecable”. I entre una cosa o una altra hi ha tanta diferència con d’un bé a una matrícula d’honor (i perquè no existeix una nota més alta!)
dimarts, 30 de setembre del 2008
ESCEPTICISME
El Periódico d’avui, després de fer-se ressò del “KO” al “pla de Bush”, com a segon titular més destacat, diu que “L’Estat invertirà més a Catalunya malgrat la crisi” I ho xifra en 4.626 milions d’euros pressupostats, un 6 % més.
És evident que el diari del grup “Z”, des de que n’és director Rafel Nadal, s’ha convertit “quasi” en el portaveu dels socialistes a Catalunya. I es clar, si ells ho diuen... Malgrat tot deixeu-me que expressi el mes escepticisme d’avant d’aquest anunci.
Entenc que la inversió de l’Estat a Catalunya res té que veure amb el tema del finançament que s’està negociant. I és evident que en aquest més d’octubre que entrarem demà, Pedro Solbes escenificarà l’entrada a les Corts dels pressupostos generals de l’Estat per al 2009. Les macroxifres de l’estat per a l’any vinent, que, tot sigui dit, no tenen clars suports per a ser aprovades.
Per tant, crec, que aquests euros més que es diu que s’invertiran, d’alguna manera, és per a contentar-nos una mica i, tal vegada, per a que afluixéssim a l’hora de negociar el finançament. No ho sé...
Res tindria que veure una cosa amb l’altra. Haurien d’anar totalment desvinculades a l’hora d’ofertes i negociacions. Però es clar... Si Catalunya demana, Andalusia, també... I si Andalusia ho fa, les altres comunitats autònomes no voldran quedar-se endarrerides respecte a les més capdavanteres.
Les demandes de Catalunya són lògiques. Si duran molts d’anys ha estat una des les comunitats que han contribuït més al finançament de l’Estat (no m’atreveixo a dir la que més, al menys en números percentuals), ara que hi ha un dèficit important acumulat, és lògic que vulgui apaivaga les mancances històriques. I això només es pot fer amb diners per afrontar en garanties, al menys, tots els projectes que s’han fet en els darrers temps.
A Catalunya no es juga al mus. En canvi sí que es un joc de taula molt popular al centre d’Espanya, allà on es troba Madrid. Pel que he sentit dir, el mus és un joc d’engany, d’indicar al teu company amb senyes la 2ma” que portes o la jugada que vols fer.
Em sona que és el que està passant amb el tema del finançament. El que no em queda clar és qui és parella de qui. El PSC, per exemple, fa parella amb CiU o amb el PSOE? i CiU, té parella? O no? I ERC i ICV-EUA, també juguen la partida o fan d’espectadors?
Madrid, com he dit, té uns jugadors molt experimentats i que de partides similars n’han jugat moltes més i amb altres rivals, fins i tot d’Europa en una mena de “Champions League”. A més a més, juguen a casa. I en canvi, a Catalunya no anem més enllà de la botifarra...
Així que, serà difícil guanyar-los. Però de no fer-ho, no caldrà resignació... Sempre ens quedarà la “botifarra”!
És evident que el diari del grup “Z”, des de que n’és director Rafel Nadal, s’ha convertit “quasi” en el portaveu dels socialistes a Catalunya. I es clar, si ells ho diuen... Malgrat tot deixeu-me que expressi el mes escepticisme d’avant d’aquest anunci.
Entenc que la inversió de l’Estat a Catalunya res té que veure amb el tema del finançament que s’està negociant. I és evident que en aquest més d’octubre que entrarem demà, Pedro Solbes escenificarà l’entrada a les Corts dels pressupostos generals de l’Estat per al 2009. Les macroxifres de l’estat per a l’any vinent, que, tot sigui dit, no tenen clars suports per a ser aprovades.
Per tant, crec, que aquests euros més que es diu que s’invertiran, d’alguna manera, és per a contentar-nos una mica i, tal vegada, per a que afluixéssim a l’hora de negociar el finançament. No ho sé...
Res tindria que veure una cosa amb l’altra. Haurien d’anar totalment desvinculades a l’hora d’ofertes i negociacions. Però es clar... Si Catalunya demana, Andalusia, també... I si Andalusia ho fa, les altres comunitats autònomes no voldran quedar-se endarrerides respecte a les més capdavanteres.
Les demandes de Catalunya són lògiques. Si duran molts d’anys ha estat una des les comunitats que han contribuït més al finançament de l’Estat (no m’atreveixo a dir la que més, al menys en números percentuals), ara que hi ha un dèficit important acumulat, és lògic que vulgui apaivaga les mancances històriques. I això només es pot fer amb diners per afrontar en garanties, al menys, tots els projectes que s’han fet en els darrers temps.
A Catalunya no es juga al mus. En canvi sí que es un joc de taula molt popular al centre d’Espanya, allà on es troba Madrid. Pel que he sentit dir, el mus és un joc d’engany, d’indicar al teu company amb senyes la 2ma” que portes o la jugada que vols fer.
Em sona que és el que està passant amb el tema del finançament. El que no em queda clar és qui és parella de qui. El PSC, per exemple, fa parella amb CiU o amb el PSOE? i CiU, té parella? O no? I ERC i ICV-EUA, també juguen la partida o fan d’espectadors?
Madrid, com he dit, té uns jugadors molt experimentats i que de partides similars n’han jugat moltes més i amb altres rivals, fins i tot d’Europa en una mena de “Champions League”. A més a més, juguen a casa. I en canvi, a Catalunya no anem més enllà de la botifarra...
Així que, serà difícil guanyar-los. Però de no fer-ho, no caldrà resignació... Sempre ens quedarà la “botifarra”!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)