OLIVERES REJOVENIDES

Les oliveres fins ara bimil•lenàries de la partida de l’Arion, al terme d’Ulldecona, de sobte s’han rejovenit. I sense fer-los-hi cap “lifting”, simplement els hi ha fet un estudi. Això és al menys el que dia Diari de Tarragona d’ahir i es remetia a un estudi que es va fer durant l’any 2008.
Segurament no sóc la persona més entesa en oliveres, però només veure la notícia, hi vaig discrepar de totes totes. Però pocs poden presumir de trobar-les sense cap mena d’ajut, ni d’haver-hi posat paranys (rateres) per als torts a sota mateix de les seves branques. Ni d’haver buscats espàrrecs pels marges dels voltants.
I perquè dic que hi discrepo. Els meus arguments no són científics, ni he fet cap tipus de prova als arbres per a extreure’n conclusions. Però els científics també, en molts dels seus treballs, utilitzen estudis comparatius i treballs de camp a base d’observacions dels animals, vegetals o minerals.
Ja fa uns quants anys, el Museu del Montsià d’Amposta va organitzar una sortida per a veure les olivers monumentals (diguem-les-hi així a partir d’ara) de la comarca del Montsià i també com es molia l’oli abans i ara. L’excursió ens va portar a Masdenverge com a primera destinació. Allí visitàrem la casa de turisme rural Molí de Rosquilles, feta allí on hi havia abans un antic molí d’oli i on encara es pot veure a la perfecció com eren abans: premsa de biga o “giny”, els cofins, les piques, etc. Després, al mateix costat del poble, sortint per un camí en direcció Tortosa i al costat del camí, s’hi trobava la primera olivera del recorregut. Se’ns va explicar que era molt difícil calcular una edat aproximada, ja que l’estudi dels anells del tronc (un anell per any), en aquest cas, no servia per fer l’estudi. Però l’edat la fixaven en 500 anys aproximadament. Des d’allí, a la cooperativa de Santa Bàrbara per veure el nou molí i les premses de la primera almassera que ja funcionaven de forma mecànica. Més tard, i després de passar per Godall, per la carretera de les Bruixes que va a Ulldecona, a la vora del camí hi trobarem uns altres exemplars monumentals. Finalment arribàvem al final de la nostra excursió visitant les estrelles de la mateixa: les fargues monumentals de l’Arion propietat de la família Porta-Ferré de la Galera. Un lloc, que, com he dit, em resultava molt familiar.
També, a la residència sanitària Verge de la Cinta de Tortosa, a l’arribar-hi i a l’esquerra, podeu veure un exemplar que, fins i tot, té no: La Sisqueta. Segons la inscripció és dels segle VIII. I us asseguro que la farga més gran de l’Arion és considerablement més gran.
Per acabar, us explicaré com he arribat a la meva conclusió. Tinc un trosset de terra (muntanya per als tortosins), herència dels meus pares, que era de ma iaia paterna, Cinta. Té 5,5 jornals i es troba a la partida de la Seniola, també al terme d’Ulldecona. Les oliveres les va plantar mon iaio ara fa (o farà) noranta un anys, els mateixos que tindria mon padrí (el germà gran del meu pare) si no hagués mort. Us ben assegura que, amb quasi un segle, el tronc és considerablement més petit (no té punt de comparació) amb qualsevol de les altres oliveres que he citat. I així ho creuen també els meus pares que, si d’alguna cosa són experts és en olieres, olives, garrofes i raïm!

1A TROBADA AMICS DELS JOSEPETS

No, jo no sóc un ex alumne del col•legi de Sant Josep de Tortosa, però un company de treball, Fernando Cid, conegut mundialment com “Fredi”, m’ha fet arribar un cartell per a que el divulgués entre els meus coneguts per si algú hi havia estat alumne.
Li he dit que tenia una idea millor: publicar-lo al meu blog i així sortiria a les llistes de blogs ebrencs i podia arribar a molta més gent encara. I això és el que faig. A més a més, publico el cartell de la trobada.
Qui estigui interessat en assistir-hi, serà el dia 25 de gener de 2009 amb el següent programa:

11:00 h Missa al temple de la Reparació de Tortosa (presidida pel Director General dels Operaris)

12:00 h Visita i actes culturals al Col•legi Sant Josep de Tortosa.

14:00 h Dinar de germanor al recinte firal de Tortosa.

Qui estigui interessat en assistir pot dirigir-se a DERTOTRABEL CONGRESSOS. C/ Argentina núm. 23-25, 4a planta de Tortosa. Tel. 977 448 022, Fax. 977 511 511 i correu electrònic: congressos@dertotrabel.com

Preu trobada per persona: 35 €. Menors de 25 anys: 25 €

LA TECNOLOGIA “PUNTA” DELS JUTJATS

Ja fa molts d’anys, un dia em van dir que als jutjats usaven tecnologia “punta”. De punta de bolígraf, volia dir...
Realment penso que no és un tòpic. La informàtica va arribar a les administracions públiques ja fa unes dècades. Potser a les autonòmiques, fins i tot, abans que a la central, ja que com s’obrien de noves, calia dotar-les amb les noves tecnologies des del primer moment. No obstant, i de forma progressiva, es va anar dotant a les oficines del recursos necessaris per a augmentar l’eficàcia.
Però Justícia sempre ha anat per lliure. Si us faig un exercici d’imaginació i us demano això, que us imaginéssiu les dependències d’un jutjat, segurament us vindrà al cap taules plenes de papers i armaris plens de carpetes, lligalls, etc.
I penseu que hi ha casos que necessiten diversos toms. Recordo un el cas d’una empresa oleícola que, en un moment donat es va declarar secret de sumari. A partir de llavors van tenir que anar fent annexes (al tomo I, al II, etc.) Així fins 2 armaris plens de paperassa. Evidentment no és operatiu. Si s’ha d’anar a buscar la informació quan la necessites d’aquesta manera, es un començar i no acabar. I ja no diguem si es té que subministrar a un altre jutjat o administració. En aquest cas, on també intervenia l’Administració Tributària, es van tenir que anar fotocopiant document per document. I no es podia exterioritzar el servei per allò de la “privacitat de les dades”.
És un mal endèmic que es ve arrossegant des de sempre i caldria veure si els responsables han fet tot el possible per millorar aquestes condicions. I quan parlo de responsables no ho faig precisament dels administratius que hi treballen i que s’han tingut que adaptar a un sistema sovint caducat.
Els responsables caldria anar-los a buscar des de els titulars i responsables dels propis jutjats fins al Consell General del Poder Judicial i fins al alts càrrecs del Ministeri de Justícia començant pels propis ministres de la democràcia.
L’Agència Tributaria, administració que conec prou bé, va començar a incorporar les noves tecnologies així que van sortir les màquines necessàries. Recordo una de les primeres màquines per a gravar dades on anava integrat tot l’equip: pantalla, teclat, etc. Res a veure amb els PC’s actuals. Les gravacions es feien en uns disquets de la mida d’un “single” de música, per aquells que se’n recordin com eren aquests discs. I per als qui no, els diré que tenien unes mides aproximades d’uns 20 centímetres de costat (unes 8 polsades) Molt abans de sortir el discs informàtics de 5 i ¼ i 3 i ½, segurament més a la memòria del lector. Va ser quan estava Josep Borrell de director general (a finals de la dècada dels ’80) quan es va donar l’impuls definitiu a la informatització del Ministeri de Economia i Hisenda. Al cap de poc temps ja es podia recercar informació procedent de més de 30 orígens diferents!
L’exemple clar d’aquesta modernització està a l’abast de tots els ciutadans: la pàgina Internet o hi pots torbar qualsevol tipus d’informació referent a qualsevol tipus d’impost estatal, així com baixar-te programes, impresos i fins i tot trametre tot tipus de declaracions, pagaments, etc., sempre i quan es disposi del corresponent “certificat digital o firma electrònica”.
I un altre exemple d’ineficàcia per part de Justícia. L’AEAT té convenis signats amb la majoria d’administracions, organismes, etc., la qual cosa permet que, prèvia autorització de l’usuari (tornem a la protecció de dades) es puguin consultar per part d’aquest en l’àmbit de l’abast del conveni. Així s’eviten desplaçaments per part dels usuaris i perdre el temps entre unes i altres administracions. Justícia no disposa de conveni. Motiu? Ells ho sabran, però jo pregunto: Realment volen ser més eficients?

QÜESTIÓ D’ACCENTS

Renoi quin enrenou s’ha muntat o dit en castellà: “Qué pollo que se ha montado”. I tot per unes declaracions de Montserrat Nebreda, ex fitxatge estrella de Josep Piqué, quan aquest comandava el PP català, ex candidata a presidir a Catalunya, etc.
I tot per considerar d’acudit l’accent de la Ministra de Foment Magdalena Álvarez. Evidentment hi ha coses implícites al naixement. Segons on neixes i segons el pares que tens, tindràs unes característiques o unes altres. La senyora Álvarez va néixer a Andalucia i per això té accent andalús. Com molts dels nascuts a Barcelona que parlen el català amb accent “pijo”. I això ho sabem molt bé els qui som de zones on la parla és de transició. A les Terres de l’Ebre parlem el que es diu català occidental, en contraposició al català oriental que es parla (qui el parli) a Tarragona, Barcelona o Girona. Aquí parlem d’una manera molt similar als de Lleida, però també amb els del nord de Castelló. Això sí, cada poble té les seves peculiaritats.
És veritat que molts d’humoristes fan servir l’andalús, perquè resulta, si més no, un idioma graciós. Pareix que un acudit contat amb accent sevillà tingui més gràcia... Però d’això a fer-ne burleta hi, té que haver-hi molt de camí...
Avui el Periódico de Catalunya, li posa una fletxa verda cap amunt a l’Alícia Sánchez-Camacho per expedientar la Nebreda. Discrepo. Jo hagués volgut veure si, la Nebreda, no hagués segut candidata a la presidència del PP i discrepar moltes vegades de la línia política d’aquest partit, l’actual presidenta, també l’hagués obert un expedient. La veritat és que tinc els meus dubtes...
La queixa de Javier Arenas, el líder del PP a Andalusia, s’entén més.
Recordo quan la gent de Lleida es queixaven de l’humor de Vicenç Cartanyà, personatge de l’actor i humorista Xavier Bertran. Hi ho feien perquè pensaven que hi feia burla.
El que queda clar és que amb la llengua no s’hi juga. Que cadascú de nosaltres emprem la nostra llengua de naixement i en això està una de les principals fonts de riquesa de la humanitat.
En quan a la Nebreda, volia afegir-hi un comentari propi meu, però pensava que, pot ser, no era adequat i fins i tot podia ser criticable. Així que posaré una cosa semblant a allò que penso d’ella, però de boca de Joan Ferran, portaveu adjunt del grup socialista al Parlament. Es pot llegir a l’entrevista que li fan, també avui, al Periódico: “És molt probable que Nebreda sigui protagonista de les fantasies sexuals de diputats socialistes”... I no cal que siguin ni diputats ni socialistes.