MASSA PODER AL PP

Els cas dels espionatges de la comunitat de Madrid o l’Espegate, com ja anomenen alguns, pareix que va cap al no res o al menys això es dedueix de les darreres informacions periodístiques. Evidentment quan dic això em refereixo a la investigació interna que va manar la direcció del PP que, avui, encara encapçala Mariano Rajoy. Els que són investigats, evidentment, no volen que s’arribi a cap conclusió que pogués portar-los a depurar dintre del seu propi partit. Així, el titular del Periódico d’avui sobre aquest cas, és prou eloqüent: “Aguirre avisa Rajoy que la seva investigació perjudica tot el PP”. El que caldria saber abans que res és si la investigació que Rajoy va manar a la seva núm. 2, Maria Dolores de Cospedal, s’ha iniciat. Un té els seus dubtes...
Potser el titular del Punt sigui encara molt més aclaridor: “El número dos d’Aguirre apunta la cúpula del PP com a responsable de l’espionatge” (o sigui, ja no és Esperanza Aguirre la possible instigadora, ara deu de ser Mariano Rajoy. I subtitula: “La direcció del Partit Popular estudia ‘tancar’ el cas sense exigir responsabilitats per salvar la imatge” (o sigui, més o menys el que deia jo no fa gaires dies)
I és que, com dic al títol, dintre del PP hi ha massa poder. En un partit d’esquerres, els seus dirigents, tenen poder fins que ocupen càrrecs rellevants ja sigui en el propi partit o de govern, parlamentaris, etc. Però fora d’aquí no deixen de ser professors, professionals liberals, funcionaris o fins i tot obrers. Pocs, molt pocs, segueixen tenint poder un cop retirats de la política activa.
Mentre, el PP, darrera dels polítics hi ha molt poder.: homes de negocis que ocupen diversos consells d’administració d’empreses multinacionals, banquers, empresaris, etc. Gent que té, a part de poder, grans fortunes personals. També entre els polítics n’hi ha d’aquest. Ara, per exemple, me venen al cap dos noms: Rato i Matues.
Els interessos, en tot els sentits, que sempre ha tingut la dreta d’aquest país per “manar”, ha fet que usi tot tipus d’argúcies, sense cap mena d’escrúpol i a costa del que faci falta. Per això, quan una cosa no els surt bé o, simplement la casualitat ha fet que se’ls giri en contra, la reacció immediata d’ells és donar la culpa als socialistes.
Hi ha una dita castellana que diu: “piensa el ladrón que todos son de su condición”. Dintre del seu partit, sí, fora d’ell, en trobes, segur, però molts menys...

REACCIÓ REACCIONÀRIA

El terme reaccionari s’usa per a referir-se a allò que és contrari a “ser progressista”, es a dir, a aquelles persones o col•lectius amb idees “conservadores” o pròpies del que s’entén con a “dreta”.
Ahir, el Tribunal Constitucional, després de diversos jornades de deliberacions, van arribar un veredicte concloent: No es pot objectar contra l’assignatura aprovada per la LOE (Llei Orgànica d’Educació) i que es denomina “Educació per a la ciutadania”.
Per a aquesta assignatura que s’imparteix a la ESO, algunes associacions ultrareligioses catòliques, com és el cas del Foro de la Familia, presidit per funest Benigno Blanco (un dels pares del Pla Hidrològic Nacional), hi van presentar recurs per que, al seu entendre, s’hi podia objectar. Es a dir, “es podia dir ‘no’ a que et donessin classes de l’assignatura”. Curiosament, quan per al curs 2007-2008, es va començar a implantar, totes les comunitats governades pel PP van decidir no donar-la i, en el cas de València, van buscar una forma un tant rocambolesca d’impartir-la. La Conselleria d’Educació va donar ordres per a que es fes en anglès! En aquest darrer cas, el resultat va ser que ni havia molts més suspensos d’allò que seria normal...
Ahir al saber-se la sentència, la majoria de comunitats autònomes, associacions i particulars que s’havien negat bé a impartir l’assignatura, bé a que no se’ls hi donés, van dir que “acataven la sentència, però que hi recollirien”. Es a dir, que no l’acaten, per molt que ho hagi dit el Tribunal Suprem...
Ara volen presentar recurs davant el propi tribunal, per fer-ho després al Tribunal Constitucional en el cas que el primer es ratifiqui en la sentència i, finalment, si cal, al Tribunal de Drets Humans de la Haia. I jo pregunto: Cal tot aquest enrenou? Que comporta l’assignatura per a que la dreta espanyola la rebutgi de forma taxativa?
Segons ells, adoctrina, es a dir, marca les pautes a seguir... No serà a l’inrevés, que no marca els camins (de moral catòlica) que ells voldrien? És evident que fora del sistema educatiu obligatori (el que imparteixen col•legis, instituts, etc.) també n’hi ha d’altres, com és el cas del que imparteixen les parròquies quan les nenes i els nens han de prendre la comunió... Els capellans i voluntaris que així ho vulguin podrien seguir en aquesta labor (crec que se’n diu catequesis) per a tots aquells fills de famílies (la majoria famílies de les dites “bé” o “acomodades”) que així ho vulguin.
En el temps de la dictadura de Franco, quan jo vaig estudiar, el capella (catòlic, per suposat), ens venia a donar la doctrina catòlica (adoctrinar, no?) i també, alguns dissabtes pel matí (els dissabtes hi calia anar a l’escola), els mestres ens portaven a l’església per escoltar les històries que ens contava el mossèn del poble.
A l’hora de fer el batxillerat, hi havia una assignatura, a part de la de Religió que es deia “Formación del Espíritu Nacional”. Li dèiem, simplement, Política. Aquesta assignatura la solia donar una persona molt afí al règim de Franco (que no era cap dieta, sinó una dictadura) I per assegurar-se de que els seus ensenyaments s’ajustaven a allò que els hi havia demanat, se’ls hi renovava el contracte d’any en any. Fins que un dia, a l’arribada de la democràcia, es va deixar de donar i alguns d’ells van anar a parar a les llistes de l’atur. La Religió, la gimnàstica i la Política rebien el nom de “les tres Maries”. Normalment les solies aprovar si no és que fossis un entremaliat i no et portessis bé amb els professors.
Potser Benigno Blanco i els del Foro de la Familia són nostàlgics d’aquell temps i voldrien, precisament que es tornessin a implantar unes assignatures tant adients a la seva forma de pensar (que no d'actuar...)!
(L'acudit de Forges el publica el País d'avui)

DESAPAREGUDA

MARTA DEL CASTILLO CASANUEVA és una jove de 17 anys com qualsevol d’altra. Dissabte passat va sortir de marxa amb les seves amigues i no retornar a casa. Des de llavors està desapareguda. La seva mare, Ana Mª Casanueva és una companya de treball de l’AEAT.
Des del meu humil blog em vull sumar a l’angoixa que deuen tenir ara els pares, germans i familiars.

FOTO PREMONITÒRIA

El Periódico de Catalunya publicava ahir una fotografia prou eloqüent i, per a mi premonitòria. A la foto en qüestió, estava feta a la llotja del Santiago Bernabeu, el camp de futbol del Real Madrid, en el temps que Florentino Pérez era el president de l’entitat merengue i José Maria Aznar presidia de les Espanyes. A la fotografia encara s’hi poden veure dos personatges més. Per un costat Ana Botella (ja sé sap que al costat d’un home important, sempre hi ha una dona intel·ligent) I al darrera de tot el grup Franciso Granados, com si es tractés d’un guardaespatlles. Francisco Granados, si és que algú encara no ho sap, és el cervell de la trama d’espionatge descoberta a la comunitat de Madrid i, segons les darreres informacions (torno a recalcar que són d’ahir o sigui que a hores d’ara ja s’han pogut produir novetats) ja fa al menys tres anys que sé sap (així ho va reconèixer Dña. Esperanza i que “ja va informar a Mariano Rajoy”)
Premonitòria perquè és un grup on, la majoria dels que surten poden tornar a ser protagonistes en els propers mesos. De Florentino es diu que vol tornar a ser-ne president de l’entitat blanca. En la seva època de president va tenir alts i baixos (com quasi tots) Es va guanyar, sinó recordo malament, dos copes de la lliga de Campions (o Champions League) i una lliga espanyola. Però això va ser al principi del seu mandat. El final del mateix va ser una època prou fosca per al madridisme. Recordo que un cop li vaig dir a un noi (per aquell temps amic del meu fill i madridista de pro) que, mentre Florentino seguís al front de l’entitat madridista, no guanyarien cap títol més. I així va ser... L’època de Florentino es recorda, sobre tot, per dues coses: per la manera com va pispar a Luis Figo del Barça (i que, segurament, va ser el que li va donar la presidència) i el pilotasso per la venda de la ciutat esportiva i que va reportar al Madrid els diners suficients per eixugar el deute que tenia i que pujava a quasi cent mil milions de pessetes!
Sobre Aznar es pot dir que la seva ombra planeja sobre la crisi de l’actual PP. Ahir per la nit en parlava Iñaqui Gabilondo a Quatro. L’enrenou que hi ha, només són rifi rafes per aconseguir fer-se amb la direcció del partit. Segui dient Gabilondo que, la situació, li recordava molt a la que va patir la Unión del Centro Democrático (UCD) de Adolfo Suárez l’any 1982, poc abans de la victòria socialista del mes d’octubre.
Qui em segueixi, també ho ha pogut llegir al meu blog més d’un cop. Si s’enfonsa l’actual barco del PP, Aznar es postularà com a l’únic salvador, no només del seu partit, sinó, fins i tot d’Espanya (al menys que millori molt l’economia en els propers anys...)
L’altre cop, quan va guanyar les eleccions el PP, jo vaig “segellar” una frase: “Molt malament ho tenien que fer els socialistes per a que guanyés un tipus com Aznar”.
De totes formes, ara, la majoria de gent ja coneix com governa Aznar. Durant els seus dos mandats electorals va tenir dues cares molt diferents. La primera, quan necessitava CiU per governar, es va mostrar dialogant. Eren els temps de que, fins i tot parlava català en la intimitat (tenia un cunyat rapitenc) En el seu segon mandat, amb majoria absoluta, el mateix dia de les eleccions, se li exigia a Pujol que parlés el castellà: “Pujol, enano, habla castellano!” Va ser l’Aznar prepotent i autoritari, el que va posar a Espanya a la Guerra il·legal de l’Iraq, el que no va voler reconèixer mai que els atemptats de l’11-M de Madrid va ser obra d’un grup terrorista musulmà!
Cal anar refrescant la memòria per als més desmemoriats!
I Ana Botella? La veieu d’alcaldessa de Madrid? Tot pot passar!