EL JOC DE LES DIFERÈNCIES

No sé si queda del tot clar, però es tracta de la mateixa persona: Francisco Correa, el causant de l’anomenat cas Gürtel que ja ha salpicat diversos càrrecs del PP de Madrid i València i que amenaça en esquitxar-ne molts més. I apunta ben alt...

La primera evidència és ben senzilla: unes fotos són en blanc i negre i l’altra en color i, en un lloc n’hi ha tres i en l’altre tant sols una. Però aquesta no compta.

DIFERÈNCIES:

1.- La foto de color està feta el dia de la boda de Ana Aznar Botella (la filla gran de José Maria Aznar i Ana Botella) amb Alejandro Agac Longo el 5 de setembre de 2002. L’altra és de fa uns dies, quan la policia el va fitxar.
2.- A la primera tot li anava de cara. Era un home de negocis amb influència. Ara està a la presó i tos se’n aparten con si tingués la lepra. Ahir mateix sé li preguntava a Aznar pel seu “amic” i no va voler respondre...
3.- Abans solia fer regals com per exemple un Jaguar a canvi de concessions d’obres i d’altres negocis. A partir d’ara el visitaran a la presó i li portaran cigarrets (al menys això és el que es diu quan algú diu que vol visitar a un altre que està tancat) Potser seguirà demanant favors, però d’una altra mena i segur que no serà a canvi de cotxes.
4.- L’extraordinari jaqué que portava el dia de la boda, segur que fet a mida, ha donat pas al vestit de ratlles (al menys, metafòricament parlant)
5.- Aquell dia i molts d’altres anava ben acompanyat d’una senyora també vestida de forma molt elegant i de gran bellesa. Suposo que era la dona. I ara patirà la solitud de la presó.
6.- Abans vivia en una mansió fastuosa envoltat de tot tipus de comoditats i diversos lavabos. Ara en uns pocs metres quadrats i gràcies que disposi d’un inodor i una pica o rentar-se la cara.
7.- Si regalava jaguars, quin cotxe devia de tenir ell? Ara de la cel•la al pati i de tornada, ho haurà de fer a peu, no tan sol tindrà transport públic. I si surt de la presó per a fer una visita a l’hospital o ser traslladat a un centre penitenciari, ho farà en un furgó de la policia i custodiat.

...

A partir d’aquí us convido a que sigueu vosaltres mateixos qui en recerqueu d’altres.

CIVISME? NO, GRÀCIES!

Si afirmem que els nostre país no és un exemple de netedat, no estarem dient cap disbarat ni res que no sigui evident i la gent no se’n adoni. Per a mi dos són els factors. El primer caldria anar-lo a buscar en l’actitud del ciutadà en general i en un sentit ampli de la paraula. Generalitzar, aquest cop, pot crear suspicàcies per part d’aquelles persones que vigilen de tenir cura del seu entorn. D’això se’n dir ser cívics: no embrutar, no destruir el mobiliari urbà, seguir unes pautes de comportament social, etc.
Però la manca de civisme és patent allà on vagis, amb la degradació del nostre entorn que això suposa.
L’altre factor té que veure amb l’administració. Primer cal que es posin les mesures correctores necessàries per a que el ciutadà no tingui l’excusa d’incomplir-les, precisament, perquè no s’han posat al seu abast tots els instruments necessaris.
A Amposta, per posar un exemple, la manca de papereres al llarg i ample del poble és un fet incontestable. Fa uns tres anys, i degut a un accident a Sevilla amb papereres del mateix model, la brigada en va retirar unes quantes. Algunes d’elles a l’avinguda Catalunya. Encara no s’han reposat. I no és que no s’hagi dit... Un altre exemple són els passos de vianants (també coneguts com a passos zebra) Qui no ha vist un vianant passant per on no li toca, de vegades tot hi tenir-lo al costat mateix. Però més perillós que això pot resultar que el conductor d’un vehicle no s’aturi quan hi hagin vianants creuant o que hi vulguin creuar i estiguin parats esperant, precisament, que arribi el conductor prudent i es pari. Però de vegades, els passos de vianants, no hi són on tenen que ser... Un altre exemple d’Amposta. Als carrers recent urbanitzats on, de vegades no h viu ningú, estant pintats, mentre que a l’avinguda de la Ràpita, el principal eix viari de la ciutat, hi ha una gran mancança d’aquesta mena de senyalització, tot i que bona part de la zona educativa es concentra al costat de baix d’aquest carrer (dos instituts, un col•legi i l’escola de capacitació agrària)
L’altra mesura, mal que ens pesi, ha de ser correctora. O sancionadora, si ho preferiu. De vegades la gent no escarmenta fins que li posen una bona multa (o dues)
Ahir, el Diari de Tarragona, a la pàgina 8, parlava precisament de la recerca que fa la policia local de Tarragona dels infractors d’aquests tipus de conductes. Titulava: “La Guardia Urbana huele a ‘calçot’”, sobre el decomís d’aquest tipus de producte al barri de Bonavista per manca de llicència de venda. I subtitulava: “Durante la operación también se intervinieron varios kilos de hierbabuena y perejil”. Y se multó a los propietarios de siete coches por tener carteles de venta enganchados a los cristales”.
Volia acabar, precisament, parlant d’aquestes pràctiques il•legals. Segurament, els que posen a la venda el seu cotxe i enganxen el cartell amb el preu, potser ho ignoren, però la pràctica està prohibida. Fer ulls grossos per part de la policia local, com en tantes altres ocasions, seria una prova més de que la policia local, de vegades, no fa bé la seva feina. Per a beneficiar a uns pocs, tots els altres, patim les conseqüències de les males praxis.
I per acabar, voldria tornar a citar Amposta. Hi ha una empresa dedicada al lloguer de vehicles, amb seus a la Sénia i Amposta que deixa les furgonetes al carrer ocupant la via pública. Ahir per la nit, fins i tot hi havia un cotxe. Si es té un negoci, hi ha que tenir-lo en les condicions adequades i deixar-lo al carrer, no ho és.

UN PLAER PER ALS TEUS SENTITS

Un duet entre Andrea Bocelli i Sarah Brigthman.
(El vídeo me'l va enviar una amiga de Sevilla: Charo Aguirre Lérida)

ELS QUE S’APROFITEN DE LA CRISI

En èpoques de crisi sempre hi ha qui se’n vol aprofitar. De fet, sempre hi ha algú que mira de treure profit de qualsevol situació. Però em sembla que ara és el pitjor moment de fer-ho i de segons qui.
Si mirem enrera, només a fa un any i escaig, veure’m que la crisi encara no era patent. A les ciutats i pobles, la construcció encara anava “vent en popa i a tota vela...”. Els pisos per sobre del peu que hauria taxat qualsevol entès i la venda de cotxes de gamma alta funcionava de mil meravelles. El diner corria... Avui, aquest diner on és?
Un cop em van dir que un dels principis econòmics diu: “L’economia no es crea ni es destrueix, només es transforma”. Quan la gent guanya diners, algú els ha de perdre...
De sobte, la gran bombolla immobiliària es comença a desinflar i arriba la crisi. O això és el que ens diuen! Perquè en aquest país, la crisi l’ha provocat el sector immobiliària. Això està demostrat. I la mundial, la banca dels Estats Units que va acceptar invertir en hipoteques d’alt risc (per tant, també el sector immobiliari) Ara les empreses no tenen feina i estan descapitalitzades... Però (hi torno) els diners algú els té!
L’oposició (el PP a Espanya i CiU a Catalunya), donen la culpa... Al govern! Segurament és més fàcil que girar-se de cara els “seus” empresaris i culpar-los a ells!
Els governs poden mirar d’aportar solucions i si les solucions no funcionen, mirar de buscar-ne unes altres. Però sense complicitats, la solució és difícil que arribi. I, per a sortir de la crisi, el govern ha de tenir dos importants aliats: la banca (el capital) i les empreses (multinacionals, sobre tot) Però resulta que aquest sector no són precisament d’esquerres i, normalment, els seus dirigents, no estan patint la crisi. La crisi la pateixen els treballadors que s’han quedat a l’atur i que se’ls està acabant la prestació... Això, si en tenen!
En canvi, les empreses (les multinacionals sobre tot) volent que es congelin els salaris, com si això fos la gran panacea. Amb salaris baixos, menys poder adquisitiu! Això és la solució per sortir de la crisi!
Però parlava d’aprofitar-se de la crisi, de picaresca... L’altre dia em comentaven que a Amposta es pot anar a buscar menjar a dos llocs diferents: a la Creu Roja i a Càritas. Ara podria fer un comentari sobre els recursos que tenen aquestes dues onegés i que si els arribés el 0’7 % de la renda, tindrien més recursos per ajudar els necessitats... Seguim. Hi ha qui anava a demanar menjar a totes dues associacions per a revendre’l després! Al final, des dels serveis socials de l’ajuntament s’ha tingut que coordinar l’ajuda. Així, primer, cal anar-se apuntar a l’ajuntament i, des d’allí t’indiquen on has d’anar a buscar el menjar.
Però avui llegia al Periódico que el PP també se’n vol aprofitar. “El PP exhuma el delicte del furt famèlic per minar el Govern”. O dit amb unes altres paraules: “El PP desenterra el delicte dels robatoris per gana (als súpers) per a desgastar a Zapatero”.
Com si les furts al supermercats no fos cosa habitual! Ara fa un parell d’anys (o 3), del Mercadona d’Amposta es van emportar un carro ple de begudes alcohòliques. Van buidar pràcticament una prestatgeria! D’acord que no eren aliments i ara, segons el PP ho són, però caldria conèixer l’opinió dels treballadors dels súpers...
Tota la informació cal (o caldria) contrastar-la abans d’escampar “merda”.