Avui dilluns, 18 de maig, si una paraula defineix i resumeix el panorama polític, aquesta és “expectació”.
Expectació davant les resolucions judicials que s’han de saber tot just demà 19 de maig. La primera d’elles és la sentència sobre el judici del Iak-42. En aquest cas es jutja a alts càrrecs de l’exercit de terra de l’època en que Aznar governava les Espanyes, però també a qui va ser ministre de defensa: Federico Trillo. Un personatge que sap “gallejar” molt i atacar sense massa mirament al govern actual, però que s’amaga sota el llit quan es tracta de donar la cara pel lamentable cas de la mort de 62 militars espanyols l’any 2003 a Turquia.
L’altre cas serà una mica més prop en la distància i en el temps (a darrera hora s’ha dit que s’ajorna fins dimecres) A tocar del nostre territori, al País Valencià, el Tribunal Superior de Justícia d’aquella comunitat ha de fer públic si es jutja a Francisco Camps, President de València o no pel tema del suposat suborn, tracte de favor, ús d’informació privilegiada, etc. i que, suposadament va ser recompensat amb vestits (tratjes) i, que encara que ell afirmés que ho pagava amb els seus diners, els justificants de la compra mai han sortit a la llum i, a sobre, el sastre José Tomás que els hi confeccionava a mida, afirma que les factures eren trameses a l’empresa d’Álvaro Pérez, “el bigotes”, para que se’n fes càrrec del seu pagament.
Tal com diu avui el Periódico, sota el títol de “La doctrina del doble tracte”, el PP no té el mateix comportament quan acusa que quan són ells els acusats. Així, posa per exemple la campanya “de acoso y derribo” que va dur a terme el propi Aznar quan era el cap de l’oposició a Castella i Lleó en contra del llavors president, el socialista Demetrio Madrid, a qui li va donar “24 hores per a dimitir”. Cal recordar que la presidència de dita comunitat autònoma va ser el trampolí d’Aznar per accedir a la presidència del seu partit primer i del govern d’Espanya després, amb les nefastes conseqüències que tots recordem.
