EXPOSICIÓ DELS MESTRES ESCULTORS DE ZIMBABWE A AMPOSTA

El passat 21 de maig i fins el 21 de juny, al Museu del Montsià de la capital del Montsià es pot gaudir un cop més d’una magnífica exposició dels mestres escultors de Zimbabwe. L’exposició està patrocinada per la ONG Humana.
Ara fa un parell d’anys va tenir lloc la primera exposició amb un èxit total de públic i vendes.
Us deixo amb una petita mostra del seu art.

LA CAMPANYA DE CIU

Quan es parla de CiU i es diu que és un partit de dretes, serà per alguna cosa, per molt centristes que es declarin. Quan es diu que no és un partit nacionalista (més ve és de la seva pròpia “conveniència”) també serà per alguna cosa, ja que la majoria dels seus votants no voldrien saber-ne res en un hipotètic referèndum on es plantegés la independència de Catalunya. Mirat des d’aquest punt de vista, entre ERC i CiU hi ha una gran diferència. I aquesta diferència esdevindria més grossa si comparéssim CiU en altres partits com ICV-EUA o PSC.
Llegia avui a un dels meus diaris de referència (el Periódico de Catalunya) el següent titular sobre una frase atribuïda a Ramon Tremosa, candidat de CiU a les properes eleccions europees: “CiU a la Generalitat i el PP a Madrid és la millor combinació per què Catalunya obtingui resultats”.
Descarta això una hipotètica sociovergència? Segurament no, ja que només es tractaria l’opinió d’un candidat i dintre dels partits polítics hi ha moltes més opinions, interessos polítics i estratègies que, arribat el cas, s’haurien de valorar per arribar a tancar pactes.
Però la frase aclareix moltes coses. La primera és que CiU i d’una manera especial els seus dirigents, no estan gens còmodes amb el governs de Zapatero a Madrid i Montilla a Barcelona. Zapatero “els ha traït” dos cops: amb la negociació de l’Estatut on es va pactar que la presidència de la Generalitat fos per al seu líder Arturo Mas a canvi de baixar el sostre de la llei. I quan va desestimar el transvasament del Roine, reivindicació història dels convergents.
En canvi amb el PP al poder, només han viscut 4 anys dolents. Els anys de la majoria absoluta d’Aznar, on van ser ignorats després de 4 anys d’intensa col·laboració.
Aquí a Catalunya, històricament, CiU i el PPC sempre han tingut una bona sintonia. Els quatre darrers anys del pujolisme (n’hi ha qui opina que li van “sobrar” a Jordi Pujol per acabar un mandat amb tota mena de reconeixements) es va valer dels populars catalans van donar un suport incondicional i, gràcies a ells, va poder governar amb certa comoditat. Potser per això no li va caler el suport de Madrid. Van ser els anys en que es va aprovar el qüestionat PHN i d’altres lleis com la reforma laboral, motiu de mobilitzacions i vagues.
A partir d’aquella època, els governs (tan el de Madrid con el català) van canviar de color polític i els convergents es van veure “travessant el desert de l’oposició”. Es normal que vulguin tornar al poder, però el que no saben (i pareix que no ho vulguin saber) és com seria governar Catalunya amb ells al poder i els socialistes a la Moncloa.
L’altra alternativa que seria el PP al govern de Madrid i a Catalunya un govern d’esquerres, no deixa de ser, per a mi, un mal somni.

ACCIDENT A L’EIX DE L’EBRE

Es veia venir… Avui, sobre 2/4 de 4 de la tarda, entre Vinallop i Tortosa, a l’alçada del camí de Sant Antoni, hi ha hagut un greu accident de transit per culpa de les retencions que sovint es produeixen per les obres a la calçada. Un cotxe petit, vermellós, que circulava en sentit Tortosa ha topat amb el de davant. Quan jo he passat en sentit contrari, el conductor (o conductora) estava jagut al terra sobre la vorera de la carretera, encara que l’he vist moure’s. El cotxe, considerablement abonyegat, tenia l’airbag disparat.
Des del meu punt de vista, a les obres, hi manca seguretat, ja que, abans d’arribar a Amposta, quan estava a punt d’arribar a la torre de la Carroba, jo mateix he tingut que frenar bruscament (i això que anava a un velocitat baixa) perquè els cotxes de davant també han hagut de fer-ho. El més “valent” ha estat una furgoneta que circulava a una velocitat prou elevada i anava avançant tothom. Fins i tot, un camió que circulava en sentit contrari ha hagut de treure les rodes de la dreta fora de la carretera per evitar mals majors.
No sé si es tracta del primer accident, però segurament no serà el darrer, ja que les obres porten camí de durar encara uns quants mesos més. Crec, pel bé de tothom, que s’hauria d’evitar les hores punta i dedicar-hi més temps a partir de certa hora de la nit. Encara que això suposés un increment del preu final (evidentment, no pressupostat)

QUI NO VULGUI POLS...

Que no vagi a l’era. Així ho diu la dita popular i les dites sempre tenen raó de ser.
Avui, a la portada del Periódico (i segurament als continguts generals de bona part de la premsa), es pot veure la imatge d’un jove amb la camiseta del Barça i l’ull tapat. Segons es pot llegir, el jove, ha perdut l’ull com a conseqüència “d’una pilota de goma llençada pels Mossos d’Esquadra” (segons les seves pròpies afirmacions) No tinc perquè dubtar que hagi estat així... No obstant, és el tercer cas que s’ha donat a conèixer d’ençà de les darreres actuacions de la policia autonòmica ocorregudes arran de les celebracions pels triomfs del Barça. Una vegada, és casualitat, dues, ja és desgràcia, però com més s’incrementen els casos, cal pensar en altres motius (al menys així ho diu l’estadística...)
Que vull dir? Molt senzill. Els joves en qüestió, davant de l’actuació dels Mossos tenien dos opcions: la primera girar cua i marxar del lloc i la segona seguir provocant la policia. És possible que el noi que surt a la portada del diari sofrís un desgraciat accident, però que els tres patissin la mateixa desgràcia, ho poso en dubte.
Vaig poder veure les imatges ofertes per TV3 dels incidents del dia 27 duran els actes de la celebració de la Champions a Canaletes (a la víctima, segons pareix, li va passar als actes de la celebració de la copa de dimecres 14) A les imatges es podia veure com la policia havia acordonat determinats llocs amb tanques posades de forma que no poguessin ser tirades per terra i per megàfon es reiterava als assistents que s’allunyessin del lloc. Només quan un reduït grup no va atendre els avisos del Mossos, es va actuar. Avisats hi estaven!
Mentre a la zona de Canaletes es produint els aldarulls, la majoria dels que estaven celebrant els títols del Barça es trobaven a la plaça de Catalunya (al costat mateix) participant de la festa i sense tenir-se que preocupar de les càrregues de la policia.
També és de la mateixa opinió que jo un jove de la Ràpita que estudia a Barcelona i que va sortir al carrer a celebrar els èxits de Guardiola, Messi, Puyol, Xavi, Inista i companyia: “qui no vulgui pols que no vagi a l’era!”. Qui es queda provocant la policia (molts d’ells reincidents i que s’apunten a totes les “gresques”, com per exemple les mobilitzacions dels estudiants anti-Bolonya) ja saben les conseqüències que poden sofrir i no obstant això, segueixen.
Després, apuntar-se al carro dels “damnificats” i donar la culpa a la policia és molt fàcil... I la premsa, molts de cops, de fer-los “d’altaveu”...

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=617866&idseccio_PK=1021&h=