dimecres, 14 d’octubre del 2009
CARTA D'UN "TROGLODITA ESPANYOL" I LA RESPOSTA QUE ES MEREIX
No sé si és cert o no. M'ha arribat avui i us ho poso per si voleu "instruir-vos" una mica i gaudir de la resposta.
Carta de J Vaderribas publicada a EL MUNDO:
Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma, es
decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario válido y
otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para todo español
que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por periclitados los
nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo vasco está emponzoñado
por los crímenes abyectos de la banda etarra, son un rival de mucha más
enjundia para la nación española que los siempre timoratos catalanes. Y voy
a tratar de explicar el por qué.
Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas las
invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos, árabes), los
catalanes se han dejado siempre conquistar por el primero que ha pasado
por allí. A un lado la resistencia al invasor, al otro, los fenicios que
por un plato de lentejas dejan que se mancille su honor. De hecho, un
castellano recio siempre se sentirá más identificado con el carácter rudo y
batallador del vasco, dejando momentáneamente a un lado el episodio
repugnante que lleva a cabo una banda de asesinos desalmados, que con la falta de
carácter, el "acongojamiento", el rechazo al enfrentamiento y el amor por
el dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros particulares judíos.
Por todo esto no me extraña que al primer ataque serio que se le plantea
al nuevo gobierno de la Generalidad, sean los propios catalanes los que
sacrifiquen a Carod. Mientras los vascos recibieron una presión
incomparablemente superior durante el periodo previo a las últimas
elecciones autonómicas, y por desgracia para la nación española con
resultado nefasto para nuestros intereses, en Cataluña no han sabido
resistir ni el primer achuchón. Era de esperar, no tienen sangre. Ellos
mismos destruyen a sus líderes.
No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el
gobierno de la Generalidad caerá, se convocarán elecciones anticipadas y
volverán a gobernar CiU y el PP. Todo debe estar bajo control. Dicen mis contactos
en Cataluña que ERC, de hecho el único intento mínimamente serio de
ponernos un poco nerviosos, va a quedar electoralmente diezmada el 14-M,
mientras que los siempre dóciles chicos de Pujol van a salir ganando de este
embrollo. Y ya sabemos que a esta gente con un par de contactos económicos
se les tiene más que domesticados. De hecho, encarnan al auténtico fenicio. En
definitiva, y para apagar los temores de un buen amigo mío, nuestra
autentica preocupación debe estar centrada en el norte..
Los catalanes se anulan ellos mismos, y si se ponen un poco nerviosos,
sacamos la tontería del fútbol (el Barsa, ese gran narcótico) y ya están
entretenidos para unas cuantas semanas.
EN RESPUESTA A SU CARTA:
Apreciado Sr. Vaderribas,
Vaya por delante que mi simpatía por los ignorantes prepotentes y los
chulos castizos es la misma, es decir, ninguna. Puestos a buscar
"adversarios", usted, con su prepotencia, incultura y defachatez me va
como anillo al dedo.
La gente como usted y los de ETA son dos caras de la misma moneda. El
nacionalismo español ha sido siempre ofensivo e imperialista, es decir,
criminal, como el de ETA. Ustedes, adversarios nacionalistas españoles,
se piensan que España es el centro del mundo y que los que no son
castellanos recios y vascos fornidos, son unos cagados y unos comemierda.
Lo más grave es que se lo dejen escribir en un medio de comunicación público.
Veamos, si usted tuviera dos dedos de frente, debería ser más riguroso
con la historia y no trepanar las mentes blandas de sus compatriotas con
falsedades. Los catalanes no existíamos en la época de los fenicios, ni
en la romana, ni prácticamente en la visigoda. Tampoco existían los
castellanos, ni mucho menos los españoles. En cuanto a los vascos, no lo
tengo claro (¿podríamos decir que eran los íberos?). De hecho, los
catalanes existimos, como nación, desde el año 865 aprox. Llegamos a ser
una gran nación hasta el 1412, cuando desgraciadamente se extinguió la dinastía
catalana con el último rey Catalanoaragonés, Martí L'Humà. En el
Compromiso de Caspe, las Cortes Catalanas decidieron (equivocadamente)
pasar a una dinastía castellana con la condición de que ésta respetara las leyes e
instituciones de Catalunya, representadas por la Generalitat.
Está claro que la mente castellana no estaba preparada para respetar
acuerdos, y por lo que veo, no lo estará nunca. Desde entonces han
tratado sistemáticamente de violarlos. Si esto se lo hiciéramos nosotros a
ustedes, nos llamarían traidores, innobles y nazis, pero como son ustedes
quienes lo hacen, se quedan más tranquilos si piensan que nos dejamos prostituir
por dinero. Esto me lleva a pensar en su obsesión por que nosotros sólo
pensamos en el dinero. Tienen ustedes además la virtud de vomitar lo
primero que les viene a la cabeza, y como uno de sus principales defectos es la
envidia, nos achacan constantemente que sólo pensamos en el dinero (lo mismo que les
pasa a los judíos en otras partes). Esto viene de la época en que, después
de haber expoliado las Américas, su declive les llevó a morirse de hambre y
se dieron cuenta de que tenían unas "provincias" periféricas donde
curiosamente, por no haberlas dejado ir a saquear las Américas (esa es
su mentalidad), se lo habían tenido que currar en su país, creando riqueza
de la nada con su industria floreciente.
Pues bien, a pesar de lo que les asqueaban los industriales catalanes
"por su afán por el dinero", no les asqueaba emigrar a su país para
ganárselo y mucho menos recibirlo de los impuestos que con habilidad fenicia
gestionaban (para sus batallitas y dispendios en la Villa). Otros países
como Holanda, Inglaterra, Italia, etc., hacían (y hacen) lo que hacíamos (y
hacemos) los catalanes. Parece que ellos tienen todo el derecho del mundo de
hacerlo, no así los catalanes ni los judíos.
Hablando de batallas, decirle, adversario inculto, que la que perdimos
en 1714, o mejor dicho, la que ganaron ustedes, gracias a su gran "bravura
y arrojo", se debió a que Inglaterra nos traicionó. Resulta que el
Archiduque Carlos, nuestro candidato a heredar el trono de Carlos II,
heredó durante la contienda la corona de Austria, y por tanto, al equilibrarse las
fuerzas en Europa, Inglaterra decidió abandonar! a su suerte a los Catalanes -
Tratado de Utrecht 1713 -, con quienes habían pactado una alianza (aunque
se quedaron Menorca y Gibraltar*). El ejercito castellano-francés tardó dos
años en entrar en Barcelona, después de sitiarla por mar y tierra. Si
los catalanes, como usted insinúa, eran una panda de cobardicas, el
ejercito castellano-francés, con unos medios y efectivos infinitamente
superiores, debía ser un enjambre de mariquitas. Gracias a esto, el
castellano, que a partir de entonces pasó a denominarse español, se impuso en Cataluña.
Han pasado casi 300 años, y los catalanes seguimos pesados, erre que
erre, con nuestro idioma y ganas de autogobierno. Somos un caso único de
supervivencia en Europa (y tal vez en el mundo). Otros imperios
colonizadores como Inglaterra o Francia, no tienen casos parecidos en
sus dominios. A ustedes les gustaría ser como ellos, pero nunca lo podrán
ser.
Simplemente por que son ! una panda de chapuzas como Trillo, prepotentes
como Aznar y creídos como Piqué que nunca podrán convencer a un
nacionalista catalán. Seremos siempre su grano en el culo, incluso cuando
hayan acabado con los Etarras.
*A ver si hay "güebos" de tomar Gibraltar como El Perejil, machotes! Y
es que en el fondo sois unos cobardes que sólo os atrevéis cuando lo tenéis
claro.
Som i Serem!
Jordi Net
CORRUPCIÓ, INTRIGUES I CONSPIRACIONS A LA CORT
A Madrid, però també a la seva “costa”. El litoral Valencià ha estat des de fa desenes d’anys la platja dels de la capital d’Espanya, sobre tot la d’Alacant.
Ara, un cop més Madrid i València van agafades de la ma amb els cas Gürtel, un altre cop el cas Gürtel. Però és difícil, molt difícil per a un polític i un “opinador” de política no parlar-ne. I a la vegada no repetir-se cada vegada que ho fa.
Però la sensació des de fora és que cada dia que passa s’està embolicant més. I cada dia que passa queda més clar que els màxims implicats són els dos principals càrrecs a l’un i a l’altre lloc. És evident, tot hom ho sap o al menys s’ho pensava, però quan entra la Justícia en joc, les sospites i evidències de poc serveixen. Calen proves i sovint, ni això. Només cal que el fiscal no sigui tot el diligent que es requereix i que el jutge sigui “més que un amic”, com és el cas del president del Tribunal Superior de Justícia de València José Luis de la Rúa.
Però si alguna cosa tinc clara, a dia d’avui i molt m’equivocaria és que tant el president estatal Mariano Rajoy com l’autonòmic Francisco (Paco) Camps, tenen els dies comptats en els càrrecs que estant ocupant.
Mariano no diu res i ha de ser la seva segona, la de Cospedal la que surti a donar la cara pel segon partit del país. O com es diu vulgarment: la que es menja els marrons.
Suposo que els polítics d’Europa i dels altres països que composen el món occidental es deuen mirar Espanya amb una gran incredulitat. Als seus respectius partits, ja faria mesos que haurien dimitit quasi tots i aquí no se’n van ni que els despatxen... Increïble, no?
Divendres tot apuntava que Camps, per ordre expressa de Rajoy despatxaria a Ricardo (Ric) Costa, el “trepa” secretari general dels “pepers” valencians i portaveu a les corts. Com per a demostrar que encara és més beat que Camps i la Rita Barberà (o potser per a redimir les seves culpes, qui ho sap) va marxar a fer el camí de Santiago (o de Sant Jaume) Bé, en tot cas un caminet ja que tres dies no donen per a gaire. També es estrany que és volgués guanyar el jubileu un any que no és sant per al patró d’Espanya (ja sabeu que estan considerats anys sants en respecte a Sant Jaume els que el 25 de juliol, el dia de la seva festivitat, cau en diumenge) Els mitjans de comunicació parlaven de que el que pretenia Ric era perllongar uns dies els seu cessament.
Però oh, sorpresa! A l’arribar a València, Camps, sense escoltar les veus de Rajoy que retronaven a la llunyania, ni el va cessar ni li va demanar la dimissió. Van pactar que el requisit per a “sortir” era que s’obrís una comissió d’investigació a tot el PP! (Què fort, no?) El PPV plantant cara al PP estatal (què és alguna cosa més que el de Madrid) Ric ni dimitia ni el tiraven fora! Segurament perquè es conscient de que sap molt i si conta tot el que sap és carrega al menys al 90 % dels dirigents del partit (de tot el partit)
Però Mariano (que no està sol) no podia permetre que de la “costa” de València no es complís amb les seves ordres i avui, des de Madrid, passant per sobre dels “provincians” se’l ha destituït per a tancar, al menys aquest episodi.
Com a totes les sèries d’intriga, dignes de les millors plomes, al final del capítol d’avui cal posar “continuarà”, perquè per a que acabi aquesta història, convertida en mal son per a molts (però s’ho havien buscat) encara queden uns quants capítols més i cada dia que passa es torna més emocionant. Així que... “Continuarà”.
(L’acudit és de Vergara al diari Público d’avui)
dimarts, 13 d’octubre del 2009
EL VIRUS DE “LA ESPAÑOLITIS”
Potser avui sigui un bon dia per a parlar-ne. No obstant ahir va ser un dia d’exaltació patriòtica nacional d’Espanya amb la desfilada de les forces armades per Madrid, seguit per una multitud entusiasta, així com altra mena d’actes de “proclamació nacional” al més pur feixisme com el que es va fer a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
També es sol parlar, sobre tot quan hi ha partits de seleccions nacionals del virus FIFA, que no és un altre que tot un seguit de jugadors que acaben més o menys lesionats i de vegades es perden diversos partits amb els seus respectius equips que són al fi i al cap qui el paga.
Sempre que no hi ha competició de lliga, els diaris esportius se les han d’enginyar per poder omplir les pàgines i més ara que no es pot parlar de fitxatges (com a molt, pretensions de fitxatges)
Així, el diari Sport parlava de les “pretensions” de Xavi, l’excel•lent jugador del Barça. Encara que personalment penso que les “pretensions” és més un treball periodístic fruit de la manca de notícies que no metes o límits que s’ha fixat el jugador. Xavi té ara per ara 29 anys i, si no té cap lesió greu, encara li queden 3 o 4 anys de jugar a un molt bon nivell futbolístic. Es per això que el rotatiu esportiu parlava de les internacionalitats que ha tingut amb Espanya, dels partits de lliga que porta jugats amb el Barça, també els que ha jugat de Champions Leage, etc. En totes les llistes estava situat entre els 4 o 5 primers, ja fos d’Espanya, ja del Barça.
Però per un altra banda, els seguidors “nacionals espanyols” el critiquen perquè pensen que ha simulat una lesió i per la qual, no jugarà demà defensant els colors de la “roja” (la meva dona sempre em recorda el content que està Santiago Carrillo quan sent parlar de la “roja” –penseu que hi va haver un temps que els feien jugar de blau perquè el roig era un color proscrit al país-) Ara el critiquen dient que no s’implica prou, etc.
Cal recordar el que deia abans: és un dels jugadors que més vegades ha defensat la camiseta de la selecció espanyola de futbol. A més a més, recordem-ho, va ser considerat el millor jugador de la Copa d’Europa de nacions l’any passat a Alemanya. Com es pot dir que un jugador no s’implica? Espanya està classificada. Encara que es pegui el darrer partit, l’ordre de la classificació no sofrirà variacions al cap damunt. I si va sentir unes molèsties és normal que no vulgui forçar i reservar-se per al partit contra el València que s’ha de jugar dissabte. I així ho van creure els metges de la selecció i el propi entrenador.
Pensarien el mateix si fos Raúl? Segur que no! I és que els “nacionals espanyolistes” aprofiten qualsevol excusa per atacar el Barça i així ataquen també Catalunya i els “separatisme” català. Realitat pura i dura. Tinc poques coses en comú amb Laporta i no comparteixo algunes de les seves idees o, millor dit, manera de ser i fer. Però estic bàsicament d’acord amb les declaracions que va fer diumenge a l’Aldea durant els actes de celebració de la penya barcelonista Joan Gamper d’Amposta. Qui ataca a ell ho fa per atacar el Barça i Catalunya i qui ataca Xavi o un altre jugador del Barça el mateix.
Conec pocs jugadors que hagin dit públicament que no volen jugar amb Espanya. Oleguer en va ser un, però de haver segut titular indiscutible, hagués volgut veure si hagués fet les mateixes declaracions. I no dubto en cap moment de la ideologia de l’exjugador del Barça. Però jugar amb Espanya els hi dona una projecció internacional que no tenen jugant amb Catalunya, hem de ser clars i francs!
El “nacionalisme espanyol” és una ideologia molt propera al Partit Popular, encara que també s’hi poden trobar gent del PSOE i d’altres partits. No cal donar noms ja que tothom sap en qui estic pensant (Bono, Rodríguez Ibarra, Rosa Díaz...) No ho dic, només ho penso.
dilluns, 12 d’octubre del 2009
EL FINANÇAMENT DE CIU
Ahir per na nit vaig penjar un article d’opinió que va publicar el Periódico de Catalunya sobre el finançament dels partits polítics de Jiménez Villarejo. No us torno a posar l’enllaç perquè el podeu llegir només anant a veure l’entrada de baix. Carlos Jiménez Villarejo va ser fiscal en cap anti-corrupció i oncle de l’actual ministra de Sanitat Trinidad Jiménez.
Després del que explicava ahir el jurista que, entre els seus càrrecs va ser fiscal en cap de l’Audiència de Barcelona (la qual cosa va dir que deu de conèixer força bé el nostre país), CiU, però sobre tot CDC no poden seguir mirant cap a l’altre costat i fer com si en el cas Millet no vagi amb ells.
Fixeu-vos com és Felip “Fuig” el seu secretari general el que surt a donar tota mena d’explicacions. Suposo que és una tasca implícita al seu càrrec i que Mas li deu de dir que “es guanyi les garrofes”. Però Arturo Mas, l’arrogant Arturo Mas, el gran orador i el que intenta treure profit de qualsevol cas i “casset” que afecti a un dels tres partits que governen a Catalunya, però sobre tot als socialistes, s’amaga. Recordant els vells temps de quan era conseller en cap per obra i gràcia del seu mentor Pujol i no va sortir a donar la cara mentre bona part de Catalunya estava paralitzada per la neu, ara ho fa igual i no dóna cap explicació sobre una cosa que coneix força bé: el finançament il•legal del seu partit.
Fa uns anys va ser el president Pasqual Maragall que li va citar el famós 3% en aquella intervenció al Parlament de Catalunya, obligat per l’actitud de Mas en una de les seves acostumades intervencions col•locant a les “cordes” al llavors president. Però segons els experts no era només un 3%, ni un 5, ni un 10, sinó que les comissions que cobrava llavors CDC pels contractes que atorgava la Generalitat vorejava el 20% i fins i tot més.
Ara, en tot l’enrenou que s’ha muntat pel cas Orfeó Català.Palau de la Música (per a simplificar, el Cas Millet) han tornat a sortir a la llum tot aquest temes de finançaments il•legals per comissions. Però sobta (no em digueu que no) que una fundació cultura pagui més de 600.000 euros (més de 100 milions de pessetes) a una fundació política com la Trias Fargas. Què va fer la fundació amb aquests diners? Perquè els dirigents de CiU no surten a donar explicacions i mostren la seva comptabilitat. O és que també hi ha una caixa “Barcelona” com al PP.
Són coses d’aquelles que tothom del carrer sap qui passa però que ningú hi pot aportar proves. És una casualitat que la majoria dels empresaris més grans d’Amposta estiguin afiliats a CDC? Per què quan arriben les eleccions, sobre tot les local omplen les tanques de les obres que fan amb cartells de CiU? I per què quan alguna d’aquestes empreses comet una irregularitat (per exemple el magatzem que es va construir l’empresa constructora Arayo en uns terrenys on només s’hi poden construir magatzems agrícoles, no diuen ni piu?
Carlos Jiménez Villarejo de ben segur que ens podria respondre a les preguntes que he formulat. Encara que jo n’intueixo una resposta: Perquè hi ha fiscals suficients com per a poder investigar tots els casos de corrupció (la majoria lligats a la construcció) que es produeixen al llarg i ample del nostre país.
Rebut al correu ja fa uns mesos...
La Sindicatura revela desviaciones de hasta el 80% en obra pública de CiU
Los recargos injustificados sumaron tres millones entre 2003 y 2004.(El Pais)
Miquel Noguer /Pere Rios
La mayor parte de obras se disparaban de precio sin motivo aparente, el sobrecoste se autorizaba verbalmente y a través de personas ajenas a la institución sin que nadie lo supervisara. Además, no hay documentos que expliquen por qué entre 2003 y 2004 la Generalitat tuvo que pagar hasta tres millones extra a empresas que rehabilitaban pisos de pisos de protección oficial. La Sindicatura de Cuentas, el órgano que fiscaliza las finanzas de la Generalitat, revela en su último informe importantes irregularidades en la etapa final del Gobierno de Convergència i Unió, concretamente en la empresa pública Adigsa, que gestiona los barrios de Cataluña construidos en el franquismo por la Obra Sindical del Hogar.
El informe va en la línea de la investigación abierta en el Juzgado de Instrucción 3 de Barcelona tras una querella de la fiscalía por la polémica del 3%, cuando en enero de 2005 Pasqual Maragall acusó a CiU de cobrar comisiones en las obras públicas que contrataba. Concretamente, el informe de la Sindicatura revela sobrecostes no justificados en rehabilitación de viviendas, que en algún caso alcanzaron el 80% y que, de media, superaron el 17%. Ese porcentaje es similar al 20% que exigió Adigsa en comisiones a los constructores, según la investigación judicial.
Pero más que los sobrecostes, habituales en buena parte de obras, el informe de la Sindicatura incide en las irregularidades cometidas por el Gobierno de CiU al autorizarlas. De entrada, constata que "se encargaron de forma directa y verbal a los proveedores por una persona ajena a la sociedad, sin seguir ningún procedimiento de contratación". La entidad, Adigsa, confirmó a la Sindicatura que esta persona "no tenía ningún contrato" con la empresa para "encargar rehabilitaciones". Y, sin embargo, esta persona contrató personalmente y sin garantías legales en muchos casos la rehabilitación de decenas de pisos.
¿Quién era este personaje? La sindicatura no da, de momento, nombres, pero las acciones descritas coinciden con las que atribuye el juez instructor a José María Penín, un hombre que trabajó para Adigsa a instancias del ex consejero Felip Puig sin estar nunca contratado, pero que era quien se contactaba con los empresarios y simulaba tener "cierto poder".
El informe explica que los sobrecostes no justificados sumaron 1,6 millones en 2003 y 1,4 millones en 2004. En este último ejercicio el Gobierno catalán estaba ya en manos del tripartito, que pagó las facturas pendientes de la época de CiU, tras una auditoría que ya reveló numerosas irregularidades. Una de las empresas que más recurrió a los sobrecargos no justificados según la Sindicatura fue Teyco, perteneciente a la familia Sumarroca. Carles Sumarroca es uno de los fundadores de Convergència Democràtica y amigo personal del ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol.
Rehabilitaciones sin contrato
- La Sindicatura ha confirmado que empresas que trabajaban para la Generalitat aplicaban sobrecostes no justificados en contratos de rehabilitación de viviendas, pero destinaban el dinero a otras obras que ni siquiera contaban con la licitación pertinente.
- La empresa Teyco aplicó un recargo del 84,8% a la factura de rehabilitación de un bloque de pisos en el barrio de La Pau de Barcelona. La mayor parte del dinero extra, 758.000 euros, no fue invertida en esta obra, sino en otra del mismo barrio que no contaba con el contrato pertinente. La empresa reconoció a EL PAÍS ya en 2005 que no era la primera vez que ocurría este tipo desviaciones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)