dissabte, 13 de març del 2010

LA MISSIÓ SECRETA



“L’ampostina” Teresa Bertran Torres va presentar ahir per la nit a la biblioteca comarcal Sebastià Juan i Arbó d’Amposta el seu darrer llibre: "La missió secreta".
Acompanyaven l’escriptora la regidora de cultura de l’Ajuntament d’Amposta i la professora de l’IES Ramon Berenguer IV Maria Josep Margalef, amiga personal de la Teresa.
La sala d’adults de la biblioteca es va omplir d’amics i familiars de l’escriptora. També hi van assistir l’alcalde d’Amposta, el senador d’Espanya (encara que tots dos van arribar tard) i el director de Serveis Territorials d’Agricultura Antoni Espanya. L’amic personal i regidor Víctor Conesa va voler honrar a l’escriptora fent acte de presència tot just abans de començar l’acte, ja que degut a un acte de partit convocat per a la mateixa hora no li era possible assistir-hi.
Maria Josep Margalef va explicar la trama de la novel•la que va qualificar “d’històrica, intriga i misteri”. Està ambientada principalment en la Ràpita del segle XVIII, quan el Rei d’Espanya Carles III va somiar fer de la població dels Alfacs una gran ciutat, a imatge de Sant Petersburg. La trama també transcorre per Tortosa i Amposta.
La sinopsis del llibre diu el següent:
“En temps de Carles III, una generació forastera va trencar la calma de la vila marinera de la Ràpita. Els il•lustrats volien que esdevingués una magnífica ciutat, a l’estil de les de Nova Planta, en transformar l’humil port mariner en refugi per a la marina militar borbònica aprofitant el recer de la badia dels Alfacs. Construirien un imponent canal de navegació, fluvial i marítim, fins a la Badia, que evitaria les perilloses goles de l‘Ebre a la seva desembocadura. Allí, els imponents vaixells del comerç ultramarí carregarien les mercaderies que baixaven pel riu en llaguts i rais des de l’Aragó, destorbant sense miraments les petites naus dels pescadors. Perquè va fracassar el magnífic projecte? Quin era el preu secret que haurien d’haver pagat els rapitencs a canvi de la seva ciutat? Els protagonistes de la novel•la són un intendent maçó, torturat per les seves contradiccions, un capellà altiu i repolit al servei encara del actiu Tribunal de la Santa Inquisició, l’inquietant prior hospitaler d’Amposta i un vell algutzir rapitenc. El relat ordeix una secreta trama que el lector haurà de descobrir”.
Teresa Bertran, primer que res, va agrair la presencia dels assistents als que quasi va nomenar un per un. Fa felicitar l’escriptor rapitenc Josep Igual que, molt recentment va guanyar el primer premi de poesia Ciutat d’Alcoi. També va agrair a totes les persones que l’ajuden dia a dia en la seva tasca d’escriptora.
Després, en parlar de la seva obra, va recordar que de la seva anterior novel•la, "Terres de Salabror", se’n havia dit que era transversal i va mostrar la seva perplexitat per no saber, exactament, el significar de la paraula. També va fer el mateix en parlar de l’adjectiu aplicat al seu darrer llibre: historicista. Anecdòticament, Josep Igual li va aclarir els dos qualificatius i li va dir que estès tranquil•la, ja que no volien dir res de dolent.
L’escriptora també va voler remarcar que al llibre ha volgut introduir el mite des saginers, una figura entre real, fictícia i enigmàtica que restà molt freqüent a la vida quotidiana de les nostres comarques en èpoques passades.
Finalment, l’autora va desitjar que els agradés el llibre i es va mostrar molt contenta de l’èxit que ha assolit la seva anterior obra.

divendres, 12 de març del 2010

I AL TERCER DIA...


... Continuava la alegria... (Madrit-1, Olimpic de Lió-1)
Què li va passar al Madrit dimecres?
El que em dóna ràbia és la prepotència d’alguns després de dissabte on el Madrit es va posar líder de la lliga espanyola. Dilluns “m’ho van recordar” i també vaig d’haver-me de sentir (com molts d’altres barcelonistes) allò de que si “Barcelona estava blanca” (per la neu caiguda)
Van aprofitar la més mínima ocasió per “gallejar” i rebregar-nos per la cara el seu lideratge.
Com he dit avui a “algun d’ells”, que poc que ha durat l’alegria a “casa del ric”.
Els diaris d’ahir (tant el de la capital) com els d’aquí es van esplaiar prou a gust. Avui, el Periódico encara porta un article de Martí Perarnau (un periodista català que treballa a Madrid) titulat: “Negre entorn blanc”.
Es diu que la premsa madrilenya són molt més durs amb el Madrid que la d’aquí amb el Barça. Potser per això ahir, algun diari titulava: “Pellegrini fa olor de mort”.
Ara l’afició blanca busca excuses ràpidament i volen dissimular els sentiments que segur tenen.
Avui mateix, quan he anat a comprar el diari, m’he trobat a un dels que compra cada dia el Marca que em deia coses com “No passa res...” “El projecte és a llarg termini, no de 6 mesos...” o “Ara l’equip base ja està fet i per a la temporada que ve només cal fitxar uns quants jugadors de mig camp...”.
No es cert! Com tothom sap, aquest any, la final de la Champions Leage es juga al Santiago Bernabeu (per cert, quan faran un reconeixement públics als germans catalans que van fundar el club?) i Florentino va fer un equip pensant amb la “décima”. O és que ja no se’n recorden de les paraules que va dir l’altre dia: “El Real Madrid tiene gravada Europa en su ADN”. Molts se’n van recordar del “chorreo” de Boluda de l’any passat!
Florentino i Valdano van voler fer un equip per mirar d’aturar al Barça. 6 copes guanyades el mateix any fan molt de mal. Va ser una cosa històrica i, a principi de temporada volien mirar d’igualar-ho (ja que superar-ho és impossible) Van fitxar a les millors “figures” mundials. Però jugar bé a futbol no és el mateix que muntar un betlem. Per a fer un betlem agafes les figures i les vas col•locant aquí i allà. Per a jugar a futbol, a més a més s’han de moure i no sense sentit, sinó amb certa lògica. I això és el que pareix que li falta al Madrid. De moment ja no guanyaran ni la Champions ni la copa del Rei, eliminats pel modest Alcorcón (4-0 i 1-0)
L’excusa que és un projecte a llarg termini no em val. Potser ara molts no se’n volen recordar de la primera etapa de Florentino. Va fer pràcticament el mateix però fitxant cada any un jugador diferent: Figo, Ronaldo, Zidane, Bechkham, etc. Els primers anys va tenir molt d’èxit : 2 Champios (la 9èna), tres lligues, etc. Però a partir d’aquí un fracàs total fins que va haver de plegar.
Recordo que li vaig dir a un amic del meu fill, per suposat del Madrid: “Amb Florentino ja no guanyareu res més”. I fins que va plegar, ho vaig encertar.
Però com que no hi havia cap projecte de garanties i passaven més entrenadors de jugadors per l’entitat blanca, Florentino va tornar a presentar-se com el salvador.
El madridista del qui parlava abans em dia: “Per a l’any que ve fitxarem més; el Madrid genera molts d’ingressos”. Tants? Li he dit que ja van vendre la “ciudad deportiva” i per aquest camí potser caldria vendre el Santiago Bernabeu o convertir el club en una SAE. M’ha respost que li donava igual.
A mi no em donaria el mateix si ho fes el Barça. Prefereixo cent vegades més el projecte d’aquí.
A la llarga és molt més sostenible i engrescador, sobre tot quan veus els resultats que estant fent amb jugadors formats, en la seva majoria, a can Barça.
Per molts d’anys!!

dijous, 11 de març del 2010

5è CONGRÉS DE LA FSP DE LES TERRES DE L'EBRE


A la seu de l’Ajuntament de Roquetes s’ha celebrat durant tot el matí d’avui el 5è congrés de la Federació de Serveis Públics (FSP) de la UGT de les Terres de l’Ebre.
Després de la perceptiva acreditació de les delegades i delegats dels diferents sectors que conformen la federació, a 2/4 de 10 del matí engegava el congrés amb la salutació de l’alcalde de la ciutat Paco Gas.
A part d’ell han donat la benvinguda als participants Dani Andreu, com a president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Antoni Sabaté com a director dels Serveis Territorials de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i Pere Panisello com a vicepresident de la Diputació de Tarragona.
Acte seguit ha pres la paraula el secretari general Valentí Marín en nom de l’executiva sortint per llegir l’informe de gestió dels darrers quatre anys que ha estat recolzat per quasi la unanimitats de les delegades i delegats.
Com era previsible només s’ha presentat una candidatura per conduir la FSP en els propers quatre anys, encapçalada pel propi Valentí Marín i que, com a novetat, ha quedat reduïda només a 3 membres. A part del secretari general, un secretari d’organització i una secretaria d’acció sindical.


Abans de la cloenda s’han presentat per a l’aprovació del congrés dues propostes de resolució. La primera “En defensa del poder adquisitiu dels empleats públics. Per a que la crisi no la paguin els treballadors”, ha estat defensada per l’ampostí Joan Seana. I la segona ha estat una declaració defensada per Pep Vallés i on hi destacaven 3 punts:
1r. En defensa d’uns serveis públics de qualitat, com a eina de solidaritat social bàsica i essencial per a totes les ciutadanes i ciutadans.
2n. En defensa dels interessos dels empleats públics d’aquests serveix que s’han de fer compatibles amb les necessitats de totes les treballadores i treballadors, i
3r. En la promoció del bon govern i la qualitat de les nostres institucions.
Procedint a la votació i, com no podia ser d’una altra manera, Valentí Marín ha estat reelegit de forma aclaparadora secretari General.


Ja per tancar el congrés han pres la paraula (i per aquest ordre) Wifredo Miró, secretari general de la UGT de les Terres de l’Ebre, Ramón Cebrian (exsecretari general de la FSP de Catalunya, en nom de l’executiva nacional)
Finalment ha pres la paraula el flamant secretari general Valentí Marín.
A la clausura hi hagut de nou presencia de diversos polítics de les nostres terres: Josep Rovira, director dels SS.TT. d’Economia i Finances de les TT.E. en representació del PSC i els regidors de l’Ajuntament de Tortosa Ricard Forés d’ERC, Jaume Forcadell d’ICV i Meritxell Roigé de CiU.

dimecres, 10 de març del 2010

AQUEST COP, CARREFOUR. NOU INTENT DE PHISHING?


Potser primer cal definir phishing. Com es veu és un paraula anglesa que significar ”intent d’apropiar-se de les dades bancàries”.
Normalment aquesta enganyifa es fa per mig d’Internet i el correu electrònic. Usant el nom d’una entitat financera o també d’algun organisme públic (l’Agència Tributària ja n’ha patit diversos cops)
Els “timadors” usant el nom de l’entitat i amb l’excusa d’actualitzar dades demanen el número de compte bancari a l’efecte de verificar la identitat del ciutadà. Una vegada els hi dones el número de la llibreta o del compte corrent, ja no hi ha marxa enrere i al cap d’uns dies et pots trobar amb la desagradable sorpresa de que t’han buidat el compte.
En el cas de l’Agència Tributària, els casos que es coneixen fins ara, l’excusa és fer-te una devolució que hi ha pendent i, per la qual cosa, et demanen un número de compte per a fer-te l’ingrés. Evidentment aquest mai s’arriba a produir, però si el reintegrament d’altres quantitats.
Ahir per la tarda, mentre estava a casa, em va sonar el telèfon fix. Abans de res vaig mirar la pantalla per veure qui em trucava. La pantalla estava en blanc. Ho vaig mirar perquè darrerament rebo bastants trucades d’empreses de telefonia anunciant-me ofertes per veure si em capten com a client. No obstant, vaig contestar. Em van dir que em trucaven en nom del Carrefour per un deute que jo tenia pendent fet amb no sé quina targeta (suposo que amb la targeta de compra d’aquella entitat)
Com jo no disposo d’aquesta targeta i com que tampoc no sóc client de la cadena de supermercats francesos, els hi vaig dir que no em fessin perdre el temps i els vaig penjar. Encara van trucar dues vegades més. Les dues vaig aixecar el telèfon i vaig penjar. Ja no van insistir més.
En arribar la meva dona li vaig explicar que m’havia passat i em va dir que un dia que jo no estava a casa ja li havien trucat preguntant per mi. Ella, després de preguntar-los qui em demanava, els hi va dir que “segurament, per ells no ‘estaria’ mai” I va penjar. Ahir van tornar a insistir.
Què hauria pasta si jo, efectivament, fos client habitual de Carrefour i hagués tingut la targeta de compra? Suposo que molts, davant el dubte, deuen donar el compte bancari.
Una altra cosa que, quan ho penses, te reafirma de que “alguna cosa entranya passa”, és que em van trucar al telèfon fix. Normalment, quan facilito el meu número de telèfon, dono el del mòbil. Primer perquè fa molts més anys que el tinc (el fix només me’l vaig posar quan vaig connectar-me a Internet) Ara bé, el mòbil no surt en lloc. El fix, al sortir a la guia telefònica és molt més fàcil obtenir-lo.
Durant el dia he intentat contactar amb Carrefour. Cal dir que no ha estat fàcil. A la guia telefònica de la província de Tarragona, no surt, al menys el que hi ha prop de Camp Clar. A les pàgines grogues n’he trobat dos: un és un fax i l’altre em donava comunicant tota l’estona. Al final he posat al buscador d’Internet: “Telèfon d’atenció a l’usuari de Carrefour”. És el 902 20 20 00. Finalment m’han atès i els he explicat el que em va passar ahir. El he dit que només ho feia per avisar-los ja que estaven fent un us fraudulent de la seva marca. M’ha donat a entendre que ja ho coneixien. No obstant, m’ha demanat detalls que, com he dit, els hi he donat.
El que no voldria es que segueixin enganyat a persones amb bona fe i pocs coneixements de com actua aquesta mena de delinqüents.