Potser primer cal definir phishing. Com es veu és un paraula anglesa que significar ”intent d’apropiar-se de les dades bancàries”.
Normalment aquesta enganyifa es fa per mig d’Internet i el correu electrònic. Usant el nom d’una entitat financera o també d’algun organisme públic (l’Agència Tributària ja n’ha patit diversos cops)
Els “timadors” usant el nom de l’entitat i amb l’excusa d’actualitzar dades demanen el número de compte bancari a l’efecte de verificar la identitat del ciutadà. Una vegada els hi dones el número de la llibreta o del compte corrent, ja no hi ha marxa enrere i al cap d’uns dies et pots trobar amb la desagradable sorpresa de que t’han buidat el compte.
En el cas de l’Agència Tributària, els casos que es coneixen fins ara, l’excusa és fer-te una devolució que hi ha pendent i, per la qual cosa, et demanen un número de compte per a fer-te l’ingrés. Evidentment aquest mai s’arriba a produir, però si el reintegrament d’altres quantitats.
Ahir per la tarda, mentre estava a casa, em va sonar el telèfon fix. Abans de res vaig mirar la pantalla per veure qui em trucava. La pantalla estava en blanc. Ho vaig mirar perquè darrerament rebo bastants trucades d’empreses de telefonia anunciant-me ofertes per veure si em capten com a client. No obstant, vaig contestar. Em van dir que em trucaven en nom del Carrefour per un deute que jo tenia pendent fet amb no sé quina targeta (suposo que amb la targeta de compra d’aquella entitat)
Com jo no disposo d’aquesta targeta i com que tampoc no sóc client de la cadena de supermercats francesos, els hi vaig dir que no em fessin perdre el temps i els vaig penjar. Encara van trucar dues vegades més. Les dues vaig aixecar el telèfon i vaig penjar. Ja no van insistir més.
En arribar la meva dona li vaig explicar que m’havia passat i em va dir que un dia que jo no estava a casa ja li havien trucat preguntant per mi. Ella, després de preguntar-los qui em demanava, els hi va dir que “segurament, per ells no ‘estaria’ mai” I va penjar. Ahir van tornar a insistir.
Què hauria pasta si jo, efectivament, fos client habitual de Carrefour i hagués tingut la targeta de compra? Suposo que molts, davant el dubte, deuen donar el compte bancari.
Una altra cosa que, quan ho penses, te reafirma de que “alguna cosa entranya passa”, és que em van trucar al telèfon fix. Normalment, quan facilito el meu número de telèfon, dono el del mòbil. Primer perquè fa molts més anys que el tinc (el fix només me’l vaig posar quan vaig connectar-me a Internet) Ara bé, el mòbil no surt en lloc. El fix, al sortir a la guia telefònica és molt més fàcil obtenir-lo.
Durant el dia he intentat contactar amb Carrefour. Cal dir que no ha estat fàcil. A la guia telefònica de la província de Tarragona, no surt, al menys el que hi ha prop de Camp Clar. A les pàgines grogues n’he trobat dos: un és un fax i l’altre em donava comunicant tota l’estona. Al final he posat al buscador d’Internet: “Telèfon d’atenció a l’usuari de Carrefour”. És el 902 20 20 00. Finalment m’han atès i els he explicat el que em va passar ahir. El he dit que només ho feia per avisar-los ja que estaven fent un us fraudulent de la seva marca. M’ha donat a entendre que ja ho coneixien. No obstant, m’ha demanat detalls que, com he dit, els hi he donat.
El que no voldria es que segueixin enganyat a persones amb bona fe i pocs coneixements de com actua aquesta mena de delinqüents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada