EL SÀHARA OCCIDENTAL, "L’ALTRA" PALESTINA

Els fets que estan passant aquests dies a l’antic territori espanyol del Sàhara em recorden força als que passen sovint als territoris palestins dominats per Israel.
En aquest cas el país opressor és el Marroc que sempre ha reivindicat el territori saharaui com a seu.
Certament el que passa amb el Sàhara Occidental ho trobo un autèntica vergonya. Després de 35 anys de la mort del dictador Franco i de l’acabament d’aquell territori com a colònia espanyola, encara és hora de trobar-hi una solució enraonada i pacífica que doni per finalitzat un conflicte que ja fa massa anys que dura.
Quan al gener de 2009 l’estat d’Israel va fer l’enèsima intifada sobre els territoris autònoms palestins que hi ha dintre del seu territori, a Amposta i a d’altres llocs hi van haver-hi manifestacions de rebuig. Els assistents autòctons eren més aviat pocs i, com m’agrada dir a mi, “els de sempre”. Aquells que són més sensibles als problemes socials que hi ha tant al nostre territori com a d’altres molt més lluny, com era el cas del conflicte entre Israel i Palestina. “L’èxit” d’aquelles manifestacions calia atribuir-lo a la participació de molts musulmans (la majoria marroquins, ja que per alguna cosa són el col•lectiu més gran d’immigrants al nostre territori)
Llavors es clamava en contra de l’estat sionista i la defensa dels drets humans de l’altra part, la més feble, la més desvalguda: els palestins.
Ara em pregunto jo: ¿Perquè no s’han convocat manifestacions per rebutjar la violència de Marroc, sobre tot del seu exercit i segons pareix dels seus colons? ¿Hi assistirien, en aquest cas, els marroquins que tant activament participaven a les manifestacions a favor del poble palestí?
Tant els palestins com els saharauis són musulmans, com també la majoria dels habitants de Marroc encapçalats pel seu rei Mohamed VI. I si molt m’apureu, entre Marroc i el Sàhara Occidental hi ha alguna cosa més que una simple relació de veïnatge (dolent, però veïnatge a la fi) Són de la mateixa ètnia, formen part del mateix poble. L’única diferència que ja entre ells és que els saharauis no volen pertànyer al regne de Marroc i tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. No es reclama això mateix per a Catalunya.
Ara mateix hi ha una taula oberta de negociacions entre els dos pobles. Una taula que tothom pensa que acabarà amb un altre fracàs. No seria hora per part de l’ONU, però també d’Espanya de posar a Marroc al seu lloc i donar als pobres saharauis el territori que els pertany i mereixen.
Però hi ha massa interesso creats i Marroc, avui per avui, pesa molt més que un grapat de beduins amb pocs recursos econòmics i estratègics. Marroc encara conserva els bancs de pesca on sovint acudeixen els vaixells espanyols. I molts d’espanyols tenen interessos comercials (fins i tot tenen allí les seves empreses de capital espanyol) amb el Marroc.
Ho torno a dir: “pobres saharauis!”

L’ESTADA DEL PAPA A ESPANYA

Després de la visita del Papa d’aquest cap de setmana, una de les afirmacions que es poden fer és que “no ha deixat indiferent quasi que a ningú”.

Fins i tot a mi, que “passo” bastant d’aquest tems ja que no m’interessen gens ni mica i procuro ignorar-los, hi ha hagut alguna cosa que, evidentment, no m’ha agradat.

Dissabte, mentre estàvem a la paradeta al costat del mercat, se’m van apropar dues germanes amb la seva mare impedida. Amb una d’elles ja fa molts d’anys que ens coneixem i sé que se sent socialista. Se’m va apropar amb una pregunta. A tu què et sembla tot això del Papa? Li vaig respondre que el tema m’era “totalment indiferent”. I ella em va tornar a fer una pregunta: Creus que amb la crisi que hi ha cal gastar-se tants diners com val aquesta visita?

En una de les diverses opinions que he escoltat aquest dies (no he seguit els actes, però si he vist les notícies), una monja va dir que el Papa viu molt “humilment”. De fora, des de la meva posició, no ho sembla. El luxe que hi ha al Vaticà tot pareix indicar una altra cosa. Tampoc els hàbits que porten els clergues, començant per ell mateix, semblen nous. Encara que és evident que jo, quan vaig a l’estranger o de festa, també porto roba nova.

Una de les primeres conclusions que s’extrauen de la visita papal, és que hi va acudir molt menys públic del que s’esperava. Ja va passar primer amb Santiago de Compostel·la i després amb Barcelona on van acudir 250.000 persones (segons les estimacions fetes) quan se’n esperaven el doble, es a dir, mig milió.

El Papa (Benet XVI), és a la vegada el cap de l’Església Catòlica i el cap d’estat del Vaticà.

Així és evident que pugui ser rebut de les dues maneres i per això no cal estranyar-nos de veure com els principals governants del nostre país, el rebien o s’entrevistaven amb ell. També, com és lògic les autoritats eclesiàstiques.

Però això no li dóna dret a criticar el govern del país que, per uns dies, li fa d’amfitrió. El Papa, per molt cap espiritual que sigui, no té “patent de cors” per anar dient tot el que va dir aquest cap de setmana respecte a la laïcitat de l’estat espanyol i carregar en contra de lleis com la de l’avortament. Avui algun diari li recorda que les lleis civils estan per sobre a les eclesiàstiques.

Els que vareu veure ahir per la nit el Telenotícies de TV3, si us vareu fixar, l’opinió de diversa premsa internacional (ja no la d’aquí), van interpretar les paraules del Pontífex com un “atac al govern de Zapatero”.

Si el cap de l’Església pot anar dient tot el que va dir, potser no cal que es sorprengui gens si durant la seva visita molts ciutadans, entre ells molts de catòlics, el van rebre de la forma que ho van fer.

De totes les imatges que vaig veure dues em van cridar més l’atenció que la resta. La primera va ser a l’arribada de divendres quan dos joves des d’un balcó mostraven una pancarta als catòlics congregats. “Jo no t’espero. Nazi”. TV3 va obviar la darrera paraula quan va donar la notícia. Però és que Benet XVI. De jove, va formar part de les joventuts hitlerianes. Encara que ara es digui que de “forma forçada”. I la segona va ser diumenge quan un grup de manifestants en contra de la visita del Papa amb algunes pancartes i de forma pacífica, van voler apropar-se al lloc on s’estaven fent els actes religiosos. Un senyor, suposo que catòlic practicant, de males maneres va anar cap a un dels joves i la va voler prendre la pancarta. Aquest senyor potser no sap que el carrer és per a tots i la llibertat d’expressió un dels drets fonamentals.  

Article de Jaume Rexach al Triangle.          

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XV

O la “mozzarella catalana”. Com la majoria dels lectors coneixeu, la mozzarella és el formatge “base” que porten les pizzes.

La pizza, encara que és un plat típicament italià, no hi falta qui diu que els seus orígens els té a Catalunya amb la “coca de recapte”. El formatge mozzarella també es produeix a Itàlia i es fa amb llet de búfala.

Ara, a l’Alt Empordà, una família catalana criarà búfales per a fer-ne el típic formatge.

Suposo que amb aquesta iniciativa encara no es “tanca el cercle”, és a dir, hi ha encara moltes coses que es poden produir al nostre país. Fa uns anys, ho recordo, va ser el caviar que es va començar a fer a Les (comarca de la Vall d’Aran)

L’agricultura ecològica també ha sofert un increment important en aquests darrers temps, tot i la ciris. I és que cada vegada hi ha més consumidors que aposten per la qualitat, encara que sigui pagant una mica més.

A Amposta per exemple, fa unes tres setmanes, al carrer Verge de Montserrat, es va inaugurar una botiga (on també s’hi poden degustar els productes que venen) de “delicatessen”. S’hi pot trobar pernil ibèric de primera qualitat, formatges, patés i altres productes de xarcuteria, així com també pasta, conserves, etc. I evidentment vins, caves i licors. Entre els que més criden l’atenció, hi ha un cava sòlid i un altre que porta fines partícules d’or de 24 quirats.    

POLÍTICA D’UN SOL SENTIT

L’Ajuntament d’Amposta ha hagut de rescindir el contracte amb dues empreses constructores que estaven fent obra pública a la ciutat.

Transcornejo, SL va guanyar el concurs per a fer les noves instal·lacions del club de Rem, una de les entitats esportives més importants i llorejades d’Amposta.

Per la seva banda, Construccions Montllau, SL, una empresa local, estava construint la residència d’esportistes. Dues obres vinculades al complex del Centre de Tecnificació Esportiva, un projecte emblemàtic que compta amb diverses disciplines esportives con l’handbol, l’esgrima, el rem, l’atletisme, el bàsquet, la natació, etc.

El passat dilluns 25 d’octubre, la rescissió d’aquests dos contractes, era un dels punts de l’ordre del dia del ple ordinari de l’Ajuntament. Des de el grup socialista es va dir a l’alcalde que “amb rescindir-los el contracte no n’hi havia prou”. Calia prendre mesures sancionadors (com permet la llei) per “l’incompliment del contracte respecte a la data de finalització de l’obra”. També sé li va expressar la preocupació pel cost afegit que podria suposar per a les arques municipals. L’alcalde, amb la fermesa que el caracteritza, va afirmar que això no passaria... Caldrà estar atents.

El portaveu de CiU va recriminar al portaveu socialista per haver filtrat a la premsa la notícia de les dues rescissions del contracte. Fins i tot va citar a la periodista del diari el Punt que va difondre la notícia. Com si les llibertats d’expressió i d’informació no estiguessin contemplades dintre dels drets fonamentals de tot ser humà.

La picabaralla entre el portaveu del grup socialista, l’alcalde i el portaveu de CiU es va entendre des de les files de l’altre partit de l’oposició, Esquerra d’Amposta-ERC com un “debat polític”. El seu nou portaveu demanava que “no se’n fes un ús polític del tema, ja que les dues obres tenien una importància cabdal per a la ciutat”. Tal com va dir Aristòtil, “l’home és un ser polític per naturalesa” (llavors la dona encara es mantenia en un segon terme...)

Un altre punt “calen” del ple va ser quan es va preguntar a l’alcalde sobre la situació del conveni que “s’hauria” de signar entre el departament d’Educació de la Generalitat i les escoles de música de les dues entitats musicals, a saber, la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica.

Tal i com ja havia informat la regidora d’Ensenyament en una comissió informativa, l’alcalde va dir que “signaven les dues bandes o no hi hauria cap conveni”. El conveni en qüestió significaria per a les escoles de música una subvenció de quasi 600 euros per alumne i any.

De els dues entitats musicals, una, la Lira, està a favor de “reconvertir-se” en escola municipal (requisit indispensable per poder cobrar la subvenció), mentre que l’altra, la Fila, no hi és partidària, al·legant raons històriques i d’autonomia.

Es fa difícil entendre com una entitat pugui deixar perdre una subvenció tant important en un temps tant complicat com el que estem vivint on, qualsevol subvenció que pugui arribar es veu com “aigua de maig” i significa un alleugeriment econòmic força important.

Des del PSC sé sospita que, darrera de la negativa de l’entitat musical a l’hora de signar el conveni amb el departament d’Educació, hi pot haver una maniobra orquestrada des de l’equip de govern local amb el consentiment total per part de la Fila (una societat molt afí, políticament parlant, als colors que governen la ciutat d’Amposta) on, sense cap mena de dubte, la gran perjudicada amb aquesta “maniobra”, seria la Lira Ampostina. Aquesta darrera entitat, quan el lector llegeixi aquest article, ja haurà fet una assemblea extraordinària (estava convocada per al dia 6 de novembre) on, precisament, el punt tercer de l’ordre del dia és: “Informe de la Junta Directiva sobre les gestions realitzades amb l’Ajuntament d’Amposta i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya vers la situació de l’escola de música”.

I és que a Amposta la política només pot tenir un sol sentit: quan es fa des de l’equip de govern de l’Ajuntament o de la federació de partits que li donen suport, es a dir, CiU.

En canvi, si es fa des de l’oposició i, principalment quan es critiquen les “maneres de fer” de qui ostenta el poder a la ciutat, està mal vist i es el tot censurable.

Són els “tics absolutistes” de quan es porta massa temps governant amb majoria absoluta!