LES MUNICIPALS. EL JOC BRUT

Els de CiU a Amposta sé saben dominadors absoluts de la situació. Controlen tot allò que sigui controlable sempre mirant el seu propi beneficis que no és altre que seguir governant la ciutat. El preu que s’hagi de pagar per aconseguir-ho, és el de menys.

El que costa fer una llista electoral només ho saben els que ho intenten. Els responsables de cada partit han de fer una mena de trencaclosques i mirar d’encaixar cada una de les peces electorals que no són d’altres que els components de la llista. La dificultat o la facilitat a l’hora de confeccionar la llista és directament proporcional a la implantació del partit.

És fàcil fer llistes posant amics i familiars, però quan s’intenta fer una llista el més plural possible, de vegades surten imprevistos que fan que l’hagis de retocar una vegada i una altra.

El PSC d’Amposta no s’escapa d’aquesta mena de coses. El cap de llista i primer secretari del partit, abans no ha tingut la llista tancada, ha hagut de suar de valen. Durant diversos mesos ha estat parlant amb gent independent a qui creia ideològicament pròxima o al menys, amb ganes de treballar per Amposta i fer-ho d’una forma diferent a com ho han fet els diferents governs municipals que hi ha hagut en els darrers 24 anys a la nostra ciutat. No sempre se’n ha sortit.

Alguns dels qui ha parlat no volen fer pública la seva afinitat política, no sigui que a “algú” no li agradi. Vaja, que no són tot el valents que caldria ser! Però d’altres, després de dir-li que sí, que aniran a la llista (cap d’ells havia d’ocupar un lloc rellevant), s’han tornat enrere perquè “se’ls hi ha promès un lloc de treball en cas de tornar a guanyar”. Increïble que al segle XXI passin aquestes coses, però passen... Com és veu, a l’hora de la veritat no hi ha ideologia ni afinitat que pugui competir amb una promesa. Al menys que s’acabi complit...

Però no només el nostre partit ha estat “atacat” externament. Ara fa quatre anys, el PP d’Amposta va aconseguir el sí d’un conegut empresari per a encapçalar la llista amb un mínim de garanties d’èxit. A aquest empresari sé li va comunicar per mig d’un soci (ja difunt) que des de CIU o es veia “amb bons ulls” que agafés aquella responsabilitat. Finalment hi va renunciar i el cap de cartell del PP va ser el mateix que havia estat feia 4 anys i que no havia aconseguit sortir-ne regidor.

Recordo que passades les eleccions, al carrer la Ràpita de Tortosa, molt prop d’on jo treballo vaig trobar a un militant històric del PP de la capital del Baix Ebre. No diré qui era aquest militant però el seu nom tindria certa similitud amb les sigles del seu partit. Em va preguntar pels resultats d’Amposta i, evidentment, varem parlar de que, per segona legislatura seguida el PP s’havia quedat sense representació. Quan li vaig explicar el que us acabo d’explicar a vosaltres, la seva resposta va ser: “Sí, alguna cosa he sentit...”. Per tant, no són ni fantasies ni converses de bar. Són fets reals. Poc demostrables, això sí, però reals.             

NO SURTO A LA REVISTA AMPOSTA

No sé si recordareu que el Jueves tenia sempre diverses portades, però de portada només en pot haver una per número. Això mateix passa amb els meus comentaris. De vegades tinc més d’un títol, com és el ca d’avui. L’altre títol que tenia pensat era “Previsió previsible”. I és que el contingut la revista Amposta de la primera quinzena de març, estava “cantat” des de feia temps.

Els que em segui des de fa més temps, els més incondicionals, segurament us en recordareu que el passat 3 de març s’inaugurava el Carrefour d’Amposta. El dia 4, Diari de l’Ebre (Diari de Tarragona) portava la notícia de la inauguració amb una foto central on, entre d’altres, m’hi veia jo. Aquell dia vaig escriure el següent: “Permeteu-me que gaudeixi de “l’instant”! No és corrent que surti als diaris i menys en portada, però com deia avui als meus amics, prefereixo que em publiquin un escrit o em facin una entrevista, per petita que sigui. Però com us he dit, permeteu-me gaudir-ne. Quan la inauguració surti a la Revista Amposta, no sortiré. Com sempre es veurà l’alcalde amb el president del Grup Carrefour i, segurament, cap membre de l’oposició (n’hi havia el menys 5) sortirà a cap foto. És la pluralitat informativa que aplica el govern de la nostra ciutat...”.

I efectivament. Quan em va arribar el darrer número de la revista Amposta, a veure si sabeu qui sortia a la portada? Ah! Què no ho sabeu. El nostre alcalde tallant la cinta juntament amb el president del grup Carrefour Espanya Rafael Arias Salgado i d’altres persones a les que no aconsegueixo identificar. Però és que encara n’hi ha més. Només volar la pàgina s’hi poden veure dues fotos on hi torna a sortir el nostre alcalde. Mira que hi va anar gent1 Qui ho diria! Veient la Revista Amposta pareix que a la inauguració només hi va anar ell uns pocs més...

Però si algú es pensa que ja no torna a sortir, li he de dir que està en un error, tornes a voltar la fulla i el veus assegut en una reunió amb el conseller de Salut Boi Ruiz. Però com la revista no es podia acabar sense tornar-lo a veure, a la darrera fulla, a la part de davant de la contraportada, hi tornen a haver 3 fotos més d’ell amb diferents representants d’entitats locals. Es veu que li agrada força sortir a les fotos...

Però el poc rigor informatiu de la Revista Amposta no acaba aquí. A la pàgina 4, allí on surt l’alcalde assegut 8ja ho sabeu) s’hi pot veure una foto d’Adam Tomàs el dia que va presentar la seva candidatura a l’alcaldia d’Amposta per ERC amb una crònica prou extensa. I a sota de tot i petit, petit, s’hi pot llegir: “Dinar homenatge del PSC als seus veterans”, amb quatre línies on no esmenta per a res al candidat del PSC Antoni Espanya. Evidentment tampoc hi ha cap foto. Per cert, la foto que es va fer al final del dinar va sortir a diferents diaris i revistes com per exemple el Punt o la revista comercial l’Estel.

La Revista Amposta ens té vetats? Voldria pensar que no. Però només ho voldria pensar...      

LES CRÍTIQUES A CIU

I per extensió al govern de la Generalitat...

Crec no descobrir res de nou quan dic que a CiU no li agraden gens ni mica les crítiques. És més, no les tolera... El seu egocentrisme, qualitat o defecte (segons qui ho miri) que porten molt arrelat als seus “gens”, els fa perfectes o al menys això és el que pensen ells. Per tant, quan algú gosa discutir-los alguna cosa, immediatament se’ls hi activa el mecanisme d’autodefensa.

Els qui com jo em format part del consistori ampostí, sabem molt bé de que parlem. ¿Quantes vegades hem hagut de patir sortides de to per part de l’alcalde de torn quan algun dels portaveus dels grups de l’oposició ha criticat algun aspecte puntual de la seva gestió? Al final acabes per perdre el compte i contemplar atònit el lamentable espectacle.

Però estic del tot segur que no tots aquells que llegireu aquest escrit d’avui hi estareu d’acord. Però com es diu vulgarment, com a mostra un botó (o dos) No de l’actitud del govern municipal però si del govern de la Generalitat que, com aquell que diu, només fa uns dies que exerceix com a tal.

Encara que ho van reflectir d’altres mitjans, he triat el que deia el diari Público del passat diumenge a les pàgines en català que anomena “Públic”: “El balanç de la trobada econòmica dispara la tensió. Mas afirma que l’oposició el vol ‘enderrocar’”. Potser ja no recorda l’avui President de la Generalitat les crítiques al govern d’Entesa quan exercia de cap de l’oposició. O allò que és lícit que facin uns, s’acaba tornant intolerable quan és a l’inrevés? Com no he pogut trobar l’enllaç al que us feia referència us poso el del Singular Digital.  

Però a la mateixa pàgina de Públic, al final de tot, encara qui ha un altre titular més surrealista (permeteu-me que usi aquest qualificatiu): “Bozal i Cleries anul·len cites amb l’alcalde. Els consellers fan el buit a Hereu per les seves crítiques”. El mateix m'ha passat en aquest cas i també us enllaço al Diari de Girona. 

¿Quantes vegades hauré notat jo (i imagino que també d’altres membres de l’oposició) el “buit” per part dels membres de l’equip de govern d’Amposta? Evidentment no infinites, perquè seria una xifra molt gran i imaginària, però si un bon grapat. Pràcticament sempre que acudeixes a alguns dels actes que organitza l’ajuntament, siguin de la mena que siguin. Tant hi és.

Per acabar i retornant a la política municipal, algú em va dir un dia que a Amposta, si critiques CiU és com si critiquessis al govern municipal; i si ho fas al govern municipal és com si critiquessis a la pròpia Amposta. Una mena de fórmula matemàtica A = B = C. Només així s’entén la intolerància que demostren certs elements (segurament no tots) de la federació que ens governa avui a Catalunya, Amposta i a molts d’altres pobles i ciutats arreu de Catalunya.                

             

QUAN VA COSTAR LA FESTA DELS XIRIBECS?

El ple de l’Ajuntament d’Amposta d’ahir va ser un ple ensopit, sense temes de gaire interès a debatre. De fet aquesta ha estat la tònica general d’una legislatura que ja s’acaba.

Potser el “millor moment” d’un ple extraordinàriament curt (una mitja hora, quan se’n han fet de més de dues hores) va ser quan el portaveu i candidat del PSC li va preguntar a l’alcalde, dintre de l’apartat de precs i preguntes, “quan havia costat la festa dels Xiribecs”.

Festa o míting per a fer-se autobombo? Jo crec que els dues coses. Per una part una gran festa on hi van intervenir tota una sèrie de gent, des de músics i actors, fins els qui van escriure la música i el guió, els qui ho van dirigir tot plegat, etc. i, per suposat, el públic que hi va assistir i que, també, formava part de l’espectacle.

L’alcalde, evidentment, no podia deixar passar l’ocasió per a fer publicitat dels seus 4 anys de mandat. Una legislatura “d’èxits” on a Amposta s’han fet moltes coses gràcies a l’anterior govern de la Generalitat i als diferents “plans Zapatero”. La qual cosa, evidentment, no les va saber reconèixer...

Però quan va costar tota aquella gran festa?

A correcuita, la regidora de Cultura i festes va convocar-nos divendres pel matí amb l’únic propòsit d’explicar-nos com seria la festa dels Xiribecs. Però quan varem sortir la sensació que ens va quedar és que, el principal objectiu havia estat “rebaixar” la xifra que s’estava donant per Internet.

Segons la responsable de Cultura i Festes, mentre per la xarxa es deia que l’esdeveniment costava uns 35.000 euros, ella “es pensava que costava uns 12.000... Potser una mica més”.

Qui li va manar que digués aquesta xifra? Evidentment el màxim responsable de l’Ajuntament, o sigui, l’alcalde.

Però resulta ser que a la Comissió Informativa d’Hisenda, lloc on entre altres coses, “passen” les factures que s’han de pagar d’un import superior als 1.500 euros, la suma dels imports de les factures relacionades amb la festa dels Xiribecs, pujaven a uns 29.000 euros, una xifra molt més propera als 35.000 que “corria” per la xarxa que als “12.000 o una mica més” que ens anunciava la regidora de Cultura. Segurament si als 29.000 euros sé li sumen les factures d’imports inferiors o, fins i tot, de coses pendents de facturar, estarem molt prop als 35.000 euros que s’havien anunciat.   

Però tornem al ple d’ahir. Quina va ser la resposta de l’alcalde? Com es sol dir en aquests casos, l’alcalde se’n va sortir per la tangent i no va respondre d’una manera clara i contundent.

La resposta de l’alcalde va ser que “Amposta es mereixia una festa com aquesta”. “Que després de l’època que estem vivint on no hi ha gaires motius per a les alegries –va continuar dient- per una vegada el poble d’Amposta va sortir al carrer i va gaudir de la festa”. La qual cosa ningú posa en dubte. També va dir que “els restaurants de la ciutat s’havien omplert com feia temps que no passava”. La qual cosa també és certa.

Però totes aquestes veritats, amagaven la gran mentida, es a dir, el cost real d’una festa feta per enaltir la seva figura i fer un míting electoralista davant d’unes 5.000 persones. Un aforament que sap que ja no tindrà més d’aquí al 22 de maig.