LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ANÀLISI (1a PART, ELS VENCEDORS)

Abans de parlar de les “patacades” que hi van haver a alguns municipis de les nostres comarques,  voldria “dissertar” una mica sobre els resultats d’Amposta.

Primer que res reiterar el que ja vaig dir diumenge per la nit. Per a mi, la majoria absoluta de CiU no va significar cap sorpresa. I m’imagino que per a d’altres companys, tampoc. I no és que no es fessin les coses ben fetes, que no es fes la campanya que calia, són altres coses.

Primer que res dir que CiU a Amposta es mostra com a una gran maquinària electoral perfectament engreixada des de ja fa molts d’anys. Baixar dels 4.000 volts en unes eleccions municipals és pràcticament impossible. Si a això sé li suma que l’abstenció és més alta del que seria desitjable per a l’oposició, ja estaríem davant d’un dels motius que els hi ha donat la majoria absoluta.

I com aconsegueixen mobilitzar 4.000 persones?

Primer que res cal dir que es tracta d’un vot molt fidelitzat degut a diverses causes. La majoria simplement ho són i prou i passi el que passi “els votaran segur”. A d’altres se’ls hauria de buscar entre les associacions, clubs, entitats, etc. de tot tipus que controlen tenint al cap davant de la majoria d’elles a una persona de la seva total confiança. En aquest apartat cal destacar, sobre tot, les associacions de jubilats. Però també de les esportives, culturals, filantròpiques. Fins i tot les “oenegés” que tenen assemblees locals  (Creu Roja, Siloe...)

Les jornades que s’han celebrat ens els darrers anys com el “dia d’Equador”, el “dia de Romania”,  etc. és una bona manera d’establir contacte amb els dirigents locals dels diferents grups d’estrangers que formen part de la nostra comunitat.

Ja abans de la campanya electoral es parlava del descontentament que hi havia entre diversos col·lectius de la ciutat. Per una part els de la Lira, pel tema del finançament de els escoles de música. Per l’altra els comerciants per dos motius: per l’obertura de la nova zona comercial i per les obres que es van fer a la zona centre que impedien la normal circulació de persones i vehicles. Aquestes obres, fetes al mateix temps a diversos carrers, també van molestar molt als propis veïns de la zona. Finalment algunes empreses constructores també van mostrar molestes amb l’adjudicació de les obres d’urbanització dels Eucaliptus a una empresa de “fora”. Amb tot, els vots “perduts”  el 2011 respecte al 2007 han estat 369. Si tenim en compte que una entitat com la Lira deu de tenir quasi 1.000 socis (evidentment no tots votaven CiU) i  entre veïns, comerciants, constructors, treballadors e la construcció que van anar a l’atur al no haver adjudicat les obres a les seves empreses i familiars directes de tots aquests col·lectius afectats,  la xifra d’indignats amb el govern municipal hauria de ser molt més superior al que van reflectir les urnes diumenge passat.  Fet que vindria a demostrar la meva teoria de que a l’hora de la veritat, molts dels qui “parlen i critiquen pel carrer”, a l’hora de la veritat no canvien la seva opció política (veure escrit publicat diumenge passat) Així és molt difícil que la situació a Amposta pugui canviar i, per tant, tots els vicis adquirits després de tants d’anys de govern, només faran que créixer.

LES ELECCIONS MUNICIPALS. ELS QUI ENCARA TENEN POSSIBILITATS…

Després dels companys (i la companya) que seran alcaldes (i alcaldessa) n’hi ha que encara tenen possibilitats d’assolir l’alcaldia (si bé, en alguns casos, hauran de compartir-la) o bé entrar a formar part dels diferents governs municipals.

Al Baix Ebre...

Deltebre. Encara que els resultats de José Emilio Bertomeu no fossin els esperats, bé podria entrar a l’equip de govern de Gervasi Aspa que no té majoria per a governar.

El Perelló. A la darrera legislatura hi va haver un pacte entre ERC i PSC, amb 3 regidors cadascú que va permetre desbancar a CiU. Ara ERC n’ha guanyat  un (4), el que ha perdut el PSC (2). Enfront, els 5 de CiU. Sembla ser que repetir el pacte serà difícil, però és l’única manera de que els republicans puguin aconseguir l’alcaldia.

A la Terra Alta...

Bot. A la passada legislatura una moció de censura va permetre un pacte entre PM (la marca blanca del PSC) i ERC. Aquesta vegada la suma de les dues forces, amb dos regidors cadascuna, també els hi dona majoria y, previsiblement, tornaran a pactar.

El Pinell de Brai. Han estat per a mi un dels resultats més sorprenents i positius. El Pinell ha estat tradicionalment un feu convergent. En la passada legislatura el seu alcalde va ser el president del consell comarcal. Aquí PM, que va guanyar les eleccions amb el mateix nombre de regidors que CiU (4) podria governar amb el suport d’ERC (1) Lluís Melich hauria de sortir-ne escollit alcalde.

La Fatarella. Els resultats són força idèntics als de fa 4 anys. Si bé les eleccions les ha guanyat ERC, no té la majoria per a governar. El pacte amb PM no va funcionar i els republicans van d’haver de governar amb minoria. Seria aconsellable un pacte de govern que els hi doni estabilitat.

Corbera d’Ebre. Aquest municipi ha estat un dels pocs on l’esquerra ha pogut governar. Fa uns anys l’amic Pepe Gamero (ICV) va ser-ne l’alcalde amb els suport del PSC. Ara ha guanyat ERC que pot governar amb CiU (que ha assolit el mateix nombre de regidors (4) o amb el PSC-UPTA que en té 2 i són suficients per a donar estabilitat al futur govern.

Al Montsià...

Els Freginals. El PSC només ha obtingut un regidor (Evenci de los Aires) però que pot decantar la balança cap a un costat o l’altre. Segons sembla (pel que ell em va dir) donarà l’alcaldia a CiU i estarà al govern en detriment de Josep Lluís Fernández, el passat alcalde.

La Sénia. Al no haver-se presentat l’alcalde en les dues legislatures de les dues darreres legislatures pel PSC Victor Pla, la llista es va renovar molt, començant pel seu cap Manel Tomàs. Encara que s’ha baixat molt en nombre de regidors, els 2 que s’han tret queden molt lluny de les expectatives, però haurien de servir per a donar estabilitat al futur alcalde que ha de sortir de la llista FS-E (ICV-EUA, per a que ens entenguem) A la legislatura passada, Victor Pla, no va aconseguir pactar amb els ecosocialistes. Amb gent nova no hi hauria d’haver impediments.

LES ELECCIONS MUNICIPALS. ELS/LES QUI HAN AGUANTAT EL COP

Evidentment parlaré dels alcaldes i alcaldesses del PSC que malgrat l’actual conjuntura social i econòmica han sortit victoriosos dels comicis de diumenge passat.

Per a començar, els alcaldes dels únics 3 municipis de les Terres de l’Ebre on el PSC va guanyar les eleccions autonòmiques de novembre: Mas de Barberans, Sant Jaume d’Enveja i Batea.

Haver posat primer el Mas de Barberans no és casual, el petit poble de la comarca del Montsià, pegat al massís del Port, és l’únic poble de la demarcació on, des de la recuperació de la democràcia una vegada mort el dictador, sempre, en totes les eleccions, ha guanyat el PSC. Josep Lleixà, el meu company de treball ha estat, per tant, reelegit alcalde.

A Sant Jaume, Joan Castor Gonell també ha revalidat la majoria que tenia. Si a la seva bona gestió davant del consistori sé li suma la construcció de “lo Passador”, han fet bons els pronòstics que s’havien fet abans de les eleccions.
I què dir de Godall. Francesc Miró ha assolit per primera vegada la majoria absoluta per al PSC. Després d'una convulsa primera alcaldia (2003-2007), en la passada, tot i governar amb només els 3 regidors del seu grup, ha demostrat que és un bon alcalde. 

Batea, a la Terra Alta, és un dels pocs pobles on es trenca el domini convergent. El meu bon amic Joaquín Paladella porta monts d’anys sent reelegit alcalde. Primer per l’UPTA, un partit crear per ell i altres polítics de la comarca. Ara amb l’UPTA-PSC.

A la comarca del Baix Ebre hi ha pobles on els darrers anys el domini del PSC ha estat indiscutible.

A Tivenys, amb Maria José Beltran, la Maria, una història del partit i de la UGT. A Aldover, amb el meu homònim Joan Ferré, un home que treballa incansablement pel poble i així li saben reconèixer els seus conciutadans.

En canvi n’hi ha d’altres on el governs socialistes són molt més recents.

Un d’aquests pobles és Camarles. Joan Curto també és un vell conegut (fa quasi 30 anys que el conec) Després de mots d’anys de govern “independent” i convergent amb l’emblemàtic i controvertit Primitivo Forastero i posteriorment amb Carmelo Redó, ara fa quatre anys, un vot (o dos, no me’n recordo bé) li va fer guanyar un regidor que li va permetre pactar amb ERC i obtenir l’alcaldia. Ara la seva victòria ha estat inqüestionable.

L’Alfara de Carles, un dels pobles més petits de la comarca, també ha sofert un procés paregut. Durant molts d’anys Joan Fort va ser alcalde per CiU fins la passada legislatura on Bartomeu Roselló va aconseguir l’alcaldia per al PSC. Motius laborals del fins ara alcalde van fer que aquest any Josep Mas encapçales la candidatura i ha revalidat la majoria absoluta davant del retorn de Joan Fort.

A la comarca de la Ribera d’Ebre també hi ha hagut llocs on el domini del PSC s’ha consolidat. Flix, un feu històric dels socialistes. Després d’uns anys on l’alcaldia la va tenir ERC o va ser compartida, aquesta vegada permetrà a Marc Mur ser-ne l’alcalde.

I Ginestar. Feu històric de CiU on fa uns anys una càmera oculta va grava a l’alcalde Josep Bru fent transaccions immobiliàries des del seu despatx. També aquí s’ha aconseguit repetir victòria amb Josep Maria Domènech al cap davant.  

Com es veu, no són molts, però possiblement per això, les victòries, encara les converteix en més emblemàtiques si cal.

Demà parlaré d’altres pobles on assolir l’alcaldia (encara que s’hagi de pactar i compartir, està a l’abast)        

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. VALORACIONS DEL DIA D'AHIR

La primera valoració, com és obvi, és que CiU ha revalidat per 5è cop la majoria absoluta, la qual cosa li permetrà fer la seva política i portar a terme el seu “programa de govern” (tal i com li agradava dir a seu candidat a l’alcaldia) Certament  han perdut vots (uns 300), però en el context global han aguantat de forma excel·lent. Pràcticament sense desgast.
La segona valoració és que ERC no ha obtingut el resultat esperat. S’ha quedat per sota de les perspectives que tenia. De totes formes, si no hagués segut perquè s’esperaven obtenir l’alcaldia PER A Adam Tomàs, els resultats s’haurien de considerar-los com de molt bons. Dos regidors més dels que tenien és per a estar contents (la mateixa pujada que CiU) I més si tenim en compte que ERC ha desaparegut del mapa electoral de molts llocs, sobre tot a ciutats importants (amb excepció de Barcelona): Tarragona, Lleida, Girona, etc. El nombre de vots fa ser pràcticament idèntic al de far 4 anys.
Tercera valoració: la davallada del PSC.  Si els socialistes ampostins haguessin “aguantat” (pensem que 4 regidors a l’anterior legislatura equivaldrien a 5 d’aquesta), s’hauria pogut tombar la majoria absoluta de CiU. Els resultats del PSC ampostí no reflecteixen el treball que s’ha fet, sobre tot pel seu candidat Antoni Espanya.  Si analitzen detingudament els resultats (segurament els pitjors de la historia del PSC local amb uns 500 vots perduts respecte a les municipals de 2007), es pot treure la conclusió que els vots “perduts” haurien anat a parar, majoritàriament, a PxC, però també al PP. La classe més humil, la que acostumava a votar “progressista”, aquest cop se’n ha anat al partit xenòfob que lidera l’Anglada. Sembla ser que el mateix va passar a l’anomenat “cinturó roig” de Barcelona.   
Quarta valoració: el regidor obtingut per PxC. No m’allargaré, ja que no vull fer-los propaganda. Només un comentari que em va fer al Fadebook un amic que és mosso. “És el que realment em fa por...”.
La quinta valoració seria global per a la resta de partits. Tret del PP que va ser qui més es va apropar al mínim per a obtenir representació, respecte als altres, s’ha de dir que s’ha demostrat un cop més que a Amposta és molt difícil poder “sucar”, per moltes il·lusions que s’hagin fet durant la campanya. Abans de començar vaig parlar amb el germà de l’alcaldable de IV-EUA i ja li vaig pronosticar que no en traurien cap. Què hauria passat si partits com Solidaritat Catalana (SI) i ICV-EUA no s’haguessin presentat? Ara ja no ho sabrem mai...
Per a concloure us explicaré dues anècdotes de la campanya i ho faré cronològicament. Un dia, mentre fèiem el “porta a porta”, vaig veure a un vell conegut a qui suposava “compromès socialment”. Després de comprar el pa va entrar al quiosc del cap de llista de PxC i va sortir amb un diari sota el braç. El vaig cridar per a donar-li la “bossa electoral” mentre arribava la seva dona i varem estar parlant una estona. Mentre vaig mirar el diari que portava: la Gaceta què, per si algú no ho sap, pertany al grup Intereconomia.
La segona anècdota va passar ahir durant la jornada electoral. Se’ns va avisar que a una cabina s’hi van trobar un parell de sobres amb una papereta de CiU al seu interior. La jugada era maquiavèl·lica: si no se’n adonaven i es votava una opció diferent, el vot era nul i si es votava a CiU, de dos paperetes de la mateixa candidatura se’n dóna una de vàlida. A Flix sembla que també va passar el mateix. De totes formes, al final, tot es va quedar en na simple anècdota. Per exemple, a la messa que estava jo al col·legi Miquel Granell només va sortir una sobre amb una papereta de CiU i una del PP i tampoc és pot afirmar que fos el resultat d’una acte premeditat i aliè al votant.