dissabte, 6 d’agost del 2011
divendres, 5 d’agost del 2011
AVUI, 5 D’AGOST
Aquest matí a la Cadena SER només es parlava d’economia. Ahir dijous, 4 d’agost, va ser un d’aquells dies “negres” per a l’economia mundial. L’encarregat d’espatllar el dia va ser el president del BCE, el francès Jean Paul Trichet. Sembla ser que ahir era un dia “normalet” per a les borses mundials. La majoria d’elles tenien petites pèrdues, però res significatiu i alarmant. Qui va alarmar els mercats va ser el president de la màxima institució monetària del nostre continent. Ràpidament he fet un acudit fàcil: “Trichet va ‘trinxar” l’economia”. La seva ambigüitat (va di que el BCE compraria bons d’alguns països sense nomenar-los.) Quan es va aclarir que es tractava de Grècia i Irlanda. Però el mal ja estava fet. L’economia mundial no està per a ensurts i ràpidament el pànic es va globalitzar i totes les borses mundials van tancar amb pèrdues substancials.
“Això” ho arreglem entre tots o no ho arreglarà ningú. Fins ara la Unió Europea s’ha vist incapaç de frenar la caiguda en picat de les economies d’alguns països i la situació comença a semblar-se a la caiguda de les fitxes de dominó. Si no s’atura a temps poden acabar caient fins les economies més fortes i, també evidentment, l’a nord-americana. Sembla mentida que les estats no poden fer res per aturar els especuladors, les agències de qualificació i la resta de rapinyaires.
Més al costat de casa ha estat notícia la protesta de l’hospital Joan XIII de Reus. Segons els seus treballadors, la sanitat pública ha desaparegut. Amb un conseller de Sanitat com BoiRuiz, el “jefe” de la patronal sanitària catalana no s’havia d’esperar una altra cosa. Sembla mentida que hi hagi gent tant ignorant que no arriben a preveure un futur “tan cert” com el que es divisava abans de les eleccions municipals de maig.
Si les grans ciutats (Barcelona, Badalona, Girona, Reus, etc.) haguessin continuat en mans de les esquerres, possiblement s’hauria pogut plantar cara al govern de la Generalitat. Ara, amb un poder tan ampli com tenen els convergents, els hi és molt més fàcil aplicar les mesures que creguin més convenients per als seus interessos. FLORS
Sempre he pensat que a França els parcs i jardins estan molt més ben cuidats que aquí. A més a més per qualsevol indret hi pots trobar flors, la qual cosa ajuda a ornamentar el poble i fer-lo més atractiu.
Os deixo amb unes fotos de flors del meu viatge, algunes (ja us ho diré, són, encara que pugui semblar el contrari, de pobles de Catalunya)
Os deixo amb unes fotos de flors del meu viatge, algunes (ja us ho diré, són, encara que pugui semblar el contrari, de pobles de Catalunya)
Ceret.
Ceret.
Ceret.
Ceret.
Ceret.
Ceret.
Las Illes.
Maçanet de Cabrenys.
Mirepoix.
Fanjeaux.
Fanjeaux.
Fanjeaux.
Fanjeaux.
Entre Fanjeaux i Mirepoix.
El mateix camp d'abans.
Pamiers.
Pamiers.
dijous, 4 d’agost del 2011
CARCASSONNE
Carcassonne és una de les ciutats franceses més conegudes i visitades. D’això en té la culpa la Cité, un dels recintes emmurallats més imponents. Una vegada em van dir que “l’Exin Castillos”, el joc de construcció de castells que hi havia quan érem menuts, estava inspirat en la famosa Cité.
Carcassonne està situada a uns 200 quilòmetres de la frontera que separa Catalunya de l’estat francès i és relativament fàcil arribar-hi ja que gaudeix de molt bones comunicacions. Si es va per la AP-7, s’entra a França i es segueix per l’autopista fins a Narbonne (en prou feines hi ha uns 200 Km.) i des d’allí, sense sortir de l’autopista, se’n agafa un altra que va cap a l’Oest i que se’n diu de les “Dues mars” fins arribar a Carcassonne que, sinó recordo malament té fins a 3 sortides. Quan vaig a veure als meus cosins surto després de la darrera sortida de Carcassonne, a Bram, allí on hi havia un camp de concentració amb excombatents i simpatitzants de la II República, entre ells Agustí Centelles.
La Cité ja l’hem visitat diverses vegades, així que aquest anys varem visitar la ciutat pròpiament dita. També té restes d’antigues muralles, encara que no tan ben conservades com les altes. Mon cosí Gerd, que us recordo que és arquitecte, em va dir que Carcassonne és quadriculada, con una mena d’eixample de Barcelona en petit i això és degut a que el terratinent propietari dels terrenys on s’ubica la va parcel·lar i la va lliurar als seus treballadors.
Voleu veure-la?
La font de Neptú.
L'estació del ferrocarril (SNCF)
El canal de Midi.
La font de Neptú.
La part del darrera de la catedral (la part del davant l'estaven restaurant)
Joana d'Arc.
Monument als morts de les dues guerres i d'altres on va intervindre França. Hi vaig veure detalls curiosos: mentre hi havia noms esborrats, alguns -curiosament espanyols- els van afegir molt després.
Resta de muralles.
Un altre monument als morts a les dues guerres mundials.
Detall del monument anteior.
Una terrassa de la plaça de la font de Neptú.
Aquest edifici em cridà l'atenció: està més destacat el balcó que l porta d'entrada. S'hi devia d'abocar (asomar) alguna persona important?
L'ajuntament que a França es diu la Mairie.
Un col·legi de nenes.
Al fons podeu veure la Cité.
Més restes de muralla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)