Quan començo a escriure la crònica d’avui sembla que ha parat de ploure, potser encara cau alguna gota aïllada. I fa sol, tal com diu la cançó. Si em volgués posar bucòlic parlaria que en algun lloc segurament ha sortit l’Arc de Sant Martí, però no és aquest el tema del que us vull parlar avui.
Tal i com us explicava ahir, els bous capllaçats amb tota la comitiva taurina, van fer l’entrada triomfal a Amposta passant pel principals carrers. En sortir de casa ja vaig veure els primers polos de gel d’una marca que porta el gentilici d’una població d’Alacant molt coneguda pel seu torró (això sí, en castellà) Jo ahir tenia una altra feina, portar a la meva gosseta al veterinari per a que li donés unes pastilles. Així que el primer acte taurí de la jornada, me’l vaig perdre.
Algú, dels qui encara pensen a la nostra ciutat va dir que “Sembla mentida que la gent es pugui barallar per un polo de gel si quan anem a comprar-los, precisament d’aquest no en comprem”. Sàvia reflexió.
Però pràcticament al mateix temps que els bous entraven, una processó presidida (no tant triomfalment) per una creu. Sembla ser que eren el joves que aquest dies estan per Amposta a l’espera d’anar a veure el Papa el proper cap de setmana a Madrid. No us diré qui, però vaig escoltar aquest comentari: “Els haurien pogut soltar un bou...”. Recordo que fa uns any, el dia que a Sant Jaume d’Enveja celebraven la vigília de la festa amb el tradicional bou capllaçat, sembla ser que tenen per costum portar-lo fins a la platja de Migjorn on hi ha unes barbacoes per a rostir sardina i botifarres i continuar així la festa. En arribar les van veure ocupades per uns romanesos que de ben segur no coneixien la tradició local. Algú (sempre algú) va pensar que la millor manera de fer-los fora sense haver-se de discutir era soltar-los el bou. I així sembla que es va fer.
Per la nit, prop de casa, “sessió” de bou embolat. Quan vaig treure a la gosseta per primer cop, plovia. De sobte un cotxe que passava va requerir la meva presència. Era el president de la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta. A part de desitjar-me bones festes per a mi i la meva família, la qual cosa li vaig agrair i retornar, em va dir si havia vist els pamflets que havia repartir Germán (així m’ho va dir) per Amposta. Germán és el regidor i cap de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) Li vaig dir que no i me’n va ensenyar un que portava a la guantera del cotxe. Explicava que aquest anys, l’Ajuntament havia hagut de canviar l’emplaçament del ball perquè s’havia deixat a la comunitat musulmana el recinte de festes pera celebrar el Ramadà. Coneixia el fet i també us l’havia contat, però no havia vist els pamflets ni sabia en seguretat qui havia difós el rumor, però tampoc cal ser tant intel·ligent per a deduir-ho.
En ple debat taurí (o antitaurí) aquesta tarda començaran oficialment les festes majors d’Amposta 2011 amb la proclamació de les pubilles i el pregó a càrrec de Teresa Ferré Porres, més coneguda per Teresita la Madrina. Segons explica a l’entrevista que li fan a la Revista Amposta (prodigi de rigor informatiu), ha ajudat a néixer a més de 5.000 nadons. Cal esperar que faci bon temps i que l’acte pugui lluir com requereix l’ocasió. Per cert, aquesta nit “ha caigut” del programa un dels actes més tradicionals i que es venia fent des de fa molts d’anys. Algú pensarà que per la crisi, però no crec que fos un dels més cars. Estic parlant de la cantada d’havaneres. Des de feia molts d’anys hi venien actuant “les Veusde Bot” (poble amb connotacions marineres on els hi hagi –o un “bot” no és una embarcació?-) Encara recordo la primera vegada que van venir (jo no era ni regidor) que al·lucinaven amb la gent que els havia anat a veure (prop de 1.000), fins al punt que van fer fotos al públic per a immortalitzar el moment. Per acabar, un prec. Demanaria a la comissió de festes que després de repartir el panoli per part de les pubilles i pobilletes, s’arrepleguessin les caixes. Tots els anys passa el mateix, les arraconen i van passant els dies sense que ningú les passi a replegar. Normalment la pluja (la d’aquest any no significa cap novetat) i el vent, les acaben per escampar i poc a poc es van degradant irremediablement.
