Del Nido, el president del Sevilla, encapçala una rebel·lió dintre de la Lliga de Futbol Professional dels equips modestos en contra del Barça i el Madrid. Avui, a la seu social del Sánchez Pizcuán, estan convocats tots els clubs (excepte el Barça i el Madrid) Segons del Nido, si no es modifica la fórmula de com es reparteixen els diners pels drets televisius, s’acabarà matant el futbol espanyol.
Per una part entenc la postura de del Nido i dels qui pensen com ell, però discrepo de moltes coses, sobre tot de la política general del futbol.
Els aficionats al futbol a Espanya estan molt polaritzats. Normalment o són del Barça o de l’Espanyol. Ja sé que n’hi ha d’altres equips, però si els comparem amb les dues aficions dels grans, són minoria. Possiblement a d’altres països aquest fet no està tant accentuat.
Del Nido i els seus seguidor pretén que “el pastís” dels drets televisius es reparteixi més equitativament. Segurament es podrà trobar una fórmula imaginativa per fer-ho, però es faci de la manera que es faci, segur que no es farà a gust de tothom.
Diu el president sevillista que amb més diners es podrien fitxar més jugadors i pagar-los millor per evitar que acabin fitxant per d’altres equips. Així, la lliga espanyola deixaria de ser cosa de dos i seria molt més competitiva. Penso que a l’hora de la veritat, això suposaria “pa per avui i fam per a demà”. A la llarga, els clubs de futbol es tornarien a endeutar i acabarien cometent els mateixos errors.
El mercat futbolista, com tots els mercats està subjecte a la llei de l’oferta i la demanda. Un jugador de futbol no té el mateix preu si s’interessa per ell un equip com el Sevilla, per exemple o el Barça o Madrid. Si són aquest darrers, automàticament el jugador “val” un quants milions d’euros més. És trist que es pensi d’aquesta manera, que en els temps que corren i amb la gent que hi ha que no té per menjar, que els clubs de futbol pensin en tenir més ingressos (milionaris) per a poder gastar més! És una vergonya! Com ho és que arribi un xeix àrab carregat de petrodòlars que no sap com gastar-los i que acabi comprant un equip de futbol (Santander, Màlaga...)
Cal buscar fórmules “molt més sostenibles”. La política de “cantera” que es porta a terme en determinats clubs com el Barça, el Vila-real, etc. em sembla que podria ser la solució. Quan la majoria de jugadors estan fets a casa, només fent retocs en aquelles posicions més febles, es pot aconseguir un equip competitiu sense tenir que fer inversions tan desorbitades.
Potser sigui una utopia.
Per cert, del Nido va compara la seva “revolució”, amb la francesa de 1789. Avui el Periódico ja li retreu que això és “un menyspreu a la història”. Cert, ja coneixem a del Nido.
