diumenge, 30 d’octubre del 2011

AVUI MOCRORELAT: MALEÏDA BOMBA!



-Anem al barranc a veure com fan la instrucció els soldats?
-Anem-hi!
 
Van pujar a les bicicletes i sense perdre temps van dirigir-se cap a una zona del barranc (que a la Galera en diem de Godall) prou ampla i plana per a permetre als soldats fer els seus “exercicis castrenses”.
Al passar per on es troba actualment el camp de futbol, al costat del camí, un d’ells va veure un objecte que li cridà l’atenció: 

-Freneu! Mireu que hi ha aquí!
 
Ràpidament els 5 nens, d’edats compreses entre els 8 i els 12 anys, van fer una rotllana al costat de l’objecte. 

-Mireu la cinta hi surt d’aquí!
-No toqueu res ! –Va exclamar Pepe, un dels xiquets- M’ha dit mon pare que pot ser una bomba...
 
Un altre xiquet, sense escolar-lo, va començar a estirar de la cinta mentre Pepe començava a marxar.
L’explosió va posar en alerta els soldats que, ràpidament, van córrer cap el lloc.
En arribar-hi, la visió era catastròfica: els 5 nens estaven pel terra coberts de sang. Un d'ells, Miquel,  era fill de ma tia Paca de la Capitana, germanastra de ma iaia Cinta. 
Pepe era l’únic que encara respirava.
 

dissabte, 29 d’octubre del 2011

L’APLICACIÓ DE LA LLEI DEL TABAC




El restaurador de Marbella que va començar una encesa campanya contra la llei, la ministra responsable i el govern socialista en general, és un cas apart. Els seus mètodes, més propis d’un radical integrista, el van portar a que, l’autoritat, li precintés l’establiment.
En canvi, n’hi ha d’altres que, sense moure tant rebombori, permeten fumar als seus establiments. L’altre dia em deien que a Amposta n’hi ha al menys 4. Alguns d’ells han habilitat les “rebotigues”, els llocs més inaccessibles i amagats.
Un dia, al bar que esmorzo jo, hi havia un client jugant a la màquina l’escurabutxaques, al costat d’una de les portes de sortida de l’establiment i cada vegada que volia donar una pipada a la cigarreta, s’abocava al carrer on el tenia reposant sobre el sòcol de pedra. (a la foto s’hi pot veure la pedra socarrimada)
Tampoc compleixen la llei els treballadors d’alguns centres sanitaris. De vegades veig professionals de la sanitat i, sobre tot, netejadores, que surten a fumar al mateix carrer del centre.
De la normativa tinc clar que no es pot fumar només sortir al carrer i crec que, fins i tot, hi ha una determinada distància. Uns diuen que només creuant el carrer és suficient.  No ho tinc clar. Però és cert i com ja he dit abans, que els treballadors i treballadores del centre fumen sobre la mateixa vorera del centre sanitari.
Mentre ho facin lluny de mi no em molesta, però fets com aquest em reafirmen el que ja he dit moltes vegades: el poc respectuosos que són la gran majoria (i reitero la majoria, ja que no són tots, sempre hi ha excepcions) dels fumadors respecte als qui no ho som o en el compliment de la llei.
Tant costa?      

LES FOTOS DELS DIA 2-10-2011



L’altre dia us mostrava un hort urbà. Avui us vull ensenyar un habitatge unifamiliar d’Ulldecona. A l’hora de triar el model de casa, van escollir que fos com una masia catalana. Crec que veient les imatges, sobren les paraules.