EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA DE JOAQUÍN MOYA BENET “JOKIN”

 

Ahir, a 2/4 de 8 de la tarda, a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa s’inaugurava l’exposició de fotografia de l’ampostí Joaquín Moya Benet “Jokin”.

L’exposició la composen més de 20 fotografies (crec recordar que va dir 28), en blanc i negre, la majoria retrats de persones que “signifiquen alguna cosa” per a l’autor. Algunes famoses com la de CarlosSegarra, líder dels Rebeldes, Antonio Vega, Adrià Puntí i d’altres simplement conegudes, com Manolo Ripollés, Alejandro Sanz (Candret), Josep Parrot, Josep Guarch (lo Teixidor) o la seva pròpia dona.

L’exposició pretén mostrat el costat més íntim de l’autor: la família, els amics, aquelles persones que han estat importants en la seva vida. Per això, a la inauguració hi van assistir, precisament (a part de mi i la meva dona) el cercle més proper a l’autor.

Al fina, quan ja ens en anàvem va acudir el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa, l’amic Joaquín del Pino que, com ja m’havia anunciat dutant tota la setmana, tenia una agenda molt complicada i li resultava força difícil poder assistir a la inauguració.  

  

 

  

FOTOS DE PAISATGES DE LA TARDOR I

UNA TARDA TREPIDANT

Avui ha estat una tarda intensa, trepidant. A partir de les 4, amb el temps just per a dinar després de sortir del treball, hem acudit a un lloc (la meva dona i jo) on un equip de TV3 encapçalat per Víctor Sorribes havia d'enregistrar unes imatges. Com ja us en parlaré més extensament i us mostraré (com no) fotografies, ara no vull avançar-vos res més. Només us diré que va de xiquetes i xiquets i d'un hort ecològic.
Després, a partir de les 7:30 hem assistit a una exposició de fotografia d'un amic d'Amposta a la biblioteca Marcel·li Domingo. També en faré una petita crònica i us mostraré fotos.
menys mal que tot ha tingut lloc a Tortosa, per tant, ens hem degut de desplaçar poc (sobre tot jo)
Penseu que com ja preveia fer tard, aquest matí m'he emportat la gosseta i l'he tingut quasi tot el temps dintre del cotxe. Millor això que quedar-se a casa tot el dia fins a l'hora que em arribat (prop les 9)  

SOBRE LA RENOVACIÓ DELS SOCIALISTES

Aquest matí Carles Francino a la SER ha carregat a tort i a dret primer contra el PP i després i particularment, contra el PSOE.
Tot ha vingut donat per no concedir-li grup propi a Amaiur. Francino, com altres molts, opinava que la decisió ha estat política.

Ha parlat de la contradicció del PP que sempre s’ha mostrat favorable del la via política per acabar amb la violència del País Basc i quan existeix un partit legal que, a sobre, va guanyar les passades generals a Euskadi, ara se’l intenti marginar. La majoria absoluta del PP a la mesa del Congrés (legítima, ha recalcat Francino) ho ha impedit.

Però com he dit, sobre tot ha carregat contra el PSOE per haver-se abstingut i donar així mostres de ambigüitat i incoherència polítiques.
No sé si aquesta actitud socialista és la “cirereta” que culmina el seu procés de desintegració general, però si que penso que, ara més que mai, la renovació de persones i idees és més necessària que mai.
El PSOE que surti del congrés de la propera primavera ha de marcar les línies mestres que hauran de seguir en el futur immediat i que han de revolucionar les polítiques que han portat en els darrers temps.
Igual ha de fer el PSC en el congrés que comença avui. Ja sigui Navarro, Ros o Elena l’encarregat de dirigir el partit en els proper anys, ha de fer un gir “d’almenys 90º” en les seves polítiques. El PSC no pot renunciar per res al seu catalanisme i ha de marcar diferències amb el PSOE encara que costi perdre volts dels sector més espanyolista del partit, això és el que demanen moltes veus de votants i antics votants.
No m’agrada que fins les properes eleccions (s’ha de suposar que autonòmiques seran dintre de 3 anys i les generals dintre de 4) continuen representant als socialistes als diferents parlaments els qui fins als congressos han estat quadres del partit o han ocupat llocs de responsabilitat institucional. Això retardarà la renovació, ja que, per un costat la direcció del partit pot tenir una opinió i els representants institucionals poden tenir-ne un altra. Evidentment no poden dimitir, però la situació no m’agrada.
Sobre el congrés del PSC, desitjo que el delegats tinguin la suficient “inspiració” per a escollir a les persones més idònies. I que la directiva sortit treballi en eficàcia i responsabilitat per a obtenir el desitjat canvi per a guanyar-se la confiança de l’electorat.