SOBRE LA RENOVACIÓ DELS SOCIALISTES

Aquest matí Carles Francino a la SER ha carregat a tort i a dret primer contra el PP i després i particularment, contra el PSOE.
Tot ha vingut donat per no concedir-li grup propi a Amaiur. Francino, com altres molts, opinava que la decisió ha estat política.

Ha parlat de la contradicció del PP que sempre s’ha mostrat favorable del la via política per acabar amb la violència del País Basc i quan existeix un partit legal que, a sobre, va guanyar les passades generals a Euskadi, ara se’l intenti marginar. La majoria absoluta del PP a la mesa del Congrés (legítima, ha recalcat Francino) ho ha impedit.

Però com he dit, sobre tot ha carregat contra el PSOE per haver-se abstingut i donar així mostres de ambigüitat i incoherència polítiques.
No sé si aquesta actitud socialista és la “cirereta” que culmina el seu procés de desintegració general, però si que penso que, ara més que mai, la renovació de persones i idees és més necessària que mai.
El PSOE que surti del congrés de la propera primavera ha de marcar les línies mestres que hauran de seguir en el futur immediat i que han de revolucionar les polítiques que han portat en els darrers temps.
Igual ha de fer el PSC en el congrés que comença avui. Ja sigui Navarro, Ros o Elena l’encarregat de dirigir el partit en els proper anys, ha de fer un gir “d’almenys 90º” en les seves polítiques. El PSC no pot renunciar per res al seu catalanisme i ha de marcar diferències amb el PSOE encara que costi perdre volts dels sector més espanyolista del partit, això és el que demanen moltes veus de votants i antics votants.
No m’agrada que fins les properes eleccions (s’ha de suposar que autonòmiques seran dintre de 3 anys i les generals dintre de 4) continuen representant als socialistes als diferents parlaments els qui fins als congressos han estat quadres del partit o han ocupat llocs de responsabilitat institucional. Això retardarà la renovació, ja que, per un costat la direcció del partit pot tenir una opinió i els representants institucionals poden tenir-ne un altra. Evidentment no poden dimitir, però la situació no m’agrada.
Sobre el congrés del PSC, desitjo que el delegats tinguin la suficient “inspiració” per a escollir a les persones més idònies. I que la directiva sortit treballi en eficàcia i responsabilitat per a obtenir el desitjat canvi per a guanyar-se la confiança de l’electorat.