Trobo bé que si Contador fa ver trampa i es va prendre una substància prohibida al món de l’esport, per a millorar el seu rendiment, se’l sancioni. Ara bé, no es pot tenir a una persona amb una incertesa permanent durant 1 any i mig.
En aquest país estem acostumats que la justícia trigui una eternitat abans no jutja una persona i dicta sentència, però em pensava que a la resta dels països civilitzats funcionava diferent, es a dir, millor. Sembla ser que no és així.
Aquest matí José Ramón de la Morena, a la SER, en el seu comentari diari, ha parlat d’aquest tema i ha dit diverses coses. Una d’elles és que Contador va estar mal aconsellat, ja que algú li va dir que acceptés 1 any de sanció i que li retiressin el títol de guanyador del Tour del 2010. Això seria un reconeixement implícit de que era culpable. També ha dit que les declaracions que certes persones van fer a favor seu, li han fet més mal que bé. Entre elles ha nomenat a l’expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero i al director d’un diari. Perdoneu però aquí discrepo de de la Morena que, de vegades sembla que també està en possessió de la veritat absoluta. Si no hi surts en defensa, malament; si ho fas i després les coses no surten com voldries, també. Cada vegada caldrà trucar al periodista i director del Larguero per a demanar-li consell...
També ha dit de la Morena que el TAS va retardar la seva sentència per “pressions”, referint-se a les persones que he esmentat anteriorment. Em consta creure que les pressions (si cal considerar-les així) fetes aquí puguin influir en un tribunal que no sé ni on està, però segur que a milers de quilòmetres de distància.
Finalment ha dit que se’l condemnava a 2 anys d’inhabilitació (a partir del 6 d’agost de 2010) i a pagar una multa d’uns 2 milions d’euros (sobre el 70 % dels seus ingressos) El que passa és que Contador, mentre, ha disputat diverses curses, entre elles un Giro d’Itàlia que va guanyar i del que ara el desposseeixen. Em sembla una total desconsideració a una persona de la que només tenen sospites de dopatge.
Perquè, per a mi, abans que res, està la presumpció d’innocència i, que, en aquest cas, el TAS s’ha passat pel folre i ha aplicat no sé quin article, pel qual al considerar provat els fets, es a dir, el consum de substàncies no permeses per part del ciclista, se’l declara culpable.
Per acabar només una pregunta: Els controls que s’apliquen al ciclisme a tot el món, també s’apliquen a d’altres esports? Deixeu-me que ho posi en dubte.
